30 de juny 2014

L'IN-SOMNI I EL CÀNCER DE LA MÚSICA


Fa setmanes que em ronda una cosa pel cap, és la constatació que entre la mal anomenada escena nostra hi ha gent que xucla i s'aprofita de la feina i de la precarietat de molts per violar-los èticament, moral i econòmica. Parlo des de la coneixença d'un cas concret, l'autoanomenat "Festival Itinerant de Música Independent", l'In-Somni. I apunto directament al seu màxim responsable de males pràctiques, de ser un dels càncers de la música.

Des de les trapelleries més preadolescents de canviar la data d'actuació d'un grup per fer-la coincidir amb una altra ja tancada i així forçar la banda a escollir: o amb ell o contra ell. A mentir deliberadament, per exemple, i assegurar a uns que no cobraran per l'actuació perquè cap grup ho farà, quan ell, en Jaume, sap, perquè ho ha negociat, que no és cert. Retards en pagaments (diguem-ne retards perquè a la data d'escriure això no s'han produït, però encara podrien donar-se) o cancel·lacions i suspensions de concerts amb escasses hores d'antelació i pobres arguments.



Tot un seguit d'estratagemes i paranys són els que se m'han exposat les darreres setmanes, i que han confirmat les meves sospites sobre l'In-somni després d'escoltar una conversa de sobretaula entre membres de diferents grups.

L'In-Somni és un festival nascut a Girona ara ja fa més de 10 edicions amb una fórmula entre molt estranya i molt normal. Amb un peu a cadascuna de les capitals de província, es mou entre concerts esporàdics i dobles o triples, jornades de música en què preval el cartell de cada dia al global del festival. De la mateixa manera, també varien les sales i entorns on se succeeixen les actuacions. Ben bé, tot sovint sembla més una promotora que no un festival: grups repartits per aquí i per allà, on el que es va a veure és el concert en qüestió i no un seguit d'ells. Una mica com el festival del Mil·lenni o el Grec, però més descentralitzats (tot Catalunya) i sense atendre a una temporada conseqüent.
La marca In-Somni ha calat a la part menys underground de la música, amb un target de públic força semblant al de l'Enderrock. Patrocinat per Estrella Damm, han arribat a penjar el seu cartell a la majoria de faroles de la ciutat de Girona i les seves promos s'han col·lat a molts mitjans generalistes. Els darrers caps de cartell han estat: Adrià Puntí, Fuzztones i Mazoni, Loquillo, Muchachito, Joan Dausà, Fanfarlo, Bongo Botrako, Antònia Font o els finalment cancel·lats Peter Doherty i Los Punsetes. Uns cartells eclèctics que només pretenen emplenar per fer taquilla, sense importar massa la correlació de dates o ubicacions. Una manera de fer molt pròpia, molt enrevessada, que comença a indicar-nos quines són les màximes del "festival", en quina direcció i què espera de cadascuna de les dates que ofereix. Com se senten d'importants el mateix festival i el seu director en portar "grans noms" de la música, els pilars del seu festival.

Pensava en la valorització que s'ha de donar als grups, no només econòmica. Pensava en la bona i humil feina que tants fan i com pot ser que gent com els de l'In-Somni siguin capaços d'incrustar gèrmens patològics al si de l'escena.
Vaig voler esbrinar més sobre el tema. Uns quants correus i les seves respectives respostes constataven el que a mi em semblava un escàndol. Però gairebé la meitat de les afirmacions dels grups estava acompanyada d'un "no posis el nostre nom a l'article".



I aquí estic, amb un puzle espatarrant de mentides, estafes i juguesques en què encara no m'he trobat ni tan sols un grup que hagi participat en cap actuació de l'In-Somni que no me n'hagi revelat alguna, però que he de presentar com si fos El Mundo i el seu Sr. X.
He de presentar la fotocòpia dels papeles de Bárcenas sense signar i amb els noms de la llista ratllats.

No puc dir quin és el grup al qual en Jaume, en aquella edició del festival, va afirmar que cap dels grups del cartell cobrava i que per tant ells tampoc, quan en realitat hi havia grups que sí que cobraven i estava pactat amb anterioritat a l'actuació.
No puc dir qui va ser el que es va trobar amb la sorpresa que l'endemà de l'actuació se'ls va comunicar que com havien convidat tantes persones cobrarien menys. Una llista de convidats validada abans del concert pel màxim responsable de l'In-Somni i que un cop conclòs el concert usaria com a arma per regatejar el caixet.

I tantes altres.



Preguntava sobre aquestes patètiques pràctiques tot mostrant el meu objectiu i els grups s'envalentien, em confirmaven males jugades i m'animaven a fer un article sagnant, a anar directe a la jugular d'en Jaume. Tenia la informació i així la vaig presentar als respectius grups per tal que em donessin el vistiplau per publicar-la, però, quina sorpresa quan se'm responia que ok, que publiqués la informació però sense posar el nom del grup. No tots, però bastants grups no volien immiscir-se en la polèmica i afirmar que havien sigut estafats, enganyats o perjudicats per les pràctiques del festival de música independent.
Un intent per convèncer-los: són força, els grups que hi apareixeran, no només vosaltres, no semblarà una pataleta vostra, no donaré la vostra opinió, sinó la meva, jo em poso al davant, vosaltres només sou les víctimes.

De cap de les maneres. La por de, suposo, una etiqueta desafortunada, o, si penso pitjor, que prefereixen haver sigut estafats i que hi hagi una altra oportunitat de tocar a l'In-Somni, acovardeixen els grups. No tots els grups em comunicaven la decisió d'allunyar-se de la polèmica, alguns encara són favorables a l'exposició pública, però, és clar, si només apareixen tres noms de grups sí que semblarà una rebequeria d'aquests, així que em reprimeixo i presento tot això sense citar cap data, cap concert ni cap nom propi.

Amb aquesta sorpresa doble només arribo a pensar com pretenen lluitar pels drets propis si no volen exposar-ho públicament perquè altres n'estiguin al corrent.


La desgràcia ja està feta, tant si s'assenyala com si no. Ara tocava decidir donar la passa endavant, assenyalar i denunciar les males pràctiques de l'In-Somni, però molts s'han acovardit, així que se seguiran produint.

El festival, que viu del patrocini d'Estrella Damm i Jägermeister, seguirà intentant embutxacar-se els caixets dels artistes que molt probablement els que hi inverteixen es pensen que estan costejant.
I els grups, més que víctimes, es transformen en còmplices per omissió, així que, potser també els està bé que els estafin, enganyin i els facin sentir com draps bruts.

Aquest és el panorama que estem creant i del qual jo no vull participar, així que tan sols puc fer un text trist, inconclús, i sense poder presentar cap prova sòlida.

L'In-Somni s'està convertint en un malson.


Actualització: Jaume Massaguer, director del festival, va respondre amb una carta que vam publicar el 8/07/2014: L'IN-SOMNI RESPON I AMENAÇA


Fotografia de portada: Arxiu
Text: Lluís Huedo
Correcció: Marta C.

15 comentaris:

Ojala Estë Mi Bici ha dit...

Tant grups com públic hauriem de començar a desvincular-nos d'aquests tipus de vampirs musicals, que com bé sabeu n'hi ha molts més pul·lulant per l'autoanomenat indie.
Gracies per aquest article; em sembla molt trist que hi hagi grups que no vulguin donar el seu nom per por: és una horrible i fidel fotografía de com funciona la nostra societat acostumada a callar i empassarnos la merda per por a empassarnos encara més merda.

Anònim ha dit...

Més "Actitud" (So'r'oll - Vidreres), més "L'Eclèctic" (Torelló), més "Ojala Este Mi Bici" (BCN), més "Karatepunks" (La Roca & Co.), més "1234!" (Manresa i rodalia), més "Montsenys"... i menys tractar els músics com mercaderies o com tontos. Si féssim una vaga de grups de música durant tot un estiu on només toquéssim a festivals DIY que no busquen el màxim profit econòmic potser se'ls baixarien els fums a més d'un.

Anònim ha dit...

Quina pena que no tingueu ni puta idea d'escriure, això amb un mínim rigor periodístic i ben escrit hauria estat ben interessant..

JG ha dit...

En Lluis escriu com escriu, i la seva intencio no és tenir rigor periodístic perquè NO és periodista. Ni ganes de ser-ho.

El que si que fa en Lluís és signar l'article, i exposar-se, no com tu.

Josep Amat ha dit...

Hi han molts festivals on els groups sense "catxe" no cobren, com per example el Rototom, si en deixeu un per terra, ho feu amb tots...

Dani Vega ha dit...

Ya ves,en malos momentos es cuando las ratas salen pitando del barco, no?

Que al menos sirva para echar a impresentables como el tal Jaume de este circuito pàra siempre.

Xè ha dit...

I malhauradament és una pràctica que s'estén en molts Festivals i Nits de Concerts diverses...algunes de les quals també m'hi he trobat impicada, i no et sabria explicar la sensació de resignació... M'ha agradat llegir aquest bon escrit (i/o potser tan ben corregit, ;+)).

Natxo ha dit...

En todo piso compartido siempre hay un guarro, o alguien que no paga el alquiler cuando toca... Y el problema se agrava cuando los del piso lo van dejando porque "Bueeeeno... Ya sabes cómo funcionan las cosas". Y de ahí vas ampliando el círculo, y de pronto resulta que "yo no me meto en política"... Pero luego cuando nos juntamos con los colegas y llevamos tres birras venga a echar pestes. Lluís lo único que está constatando es una actitud que como escena y como generación nos está jodiendo. Si alguien hace algo mal, boikot, denuncia y que venga otro que lo haga mejor. Y para eso necesitamos hablar alto y claro y apoyarnos los unos a los otros y sobre todo a la gente que lleva años montando conciertos y sacando grupos por amor y amistad y pasión. Así que ole Lluís.

BuenRab ha dit...

Bravo Lluís!

Jo no hi he tocat mai, però recordo una edició que es va cancel·lar per "malaltia del director". Ai, quin riure! Muntar un festi, per petit que sigui, suposa un dineral en equips, assegurança, reserves d'espais, proveïdors... En aquest cas en concret, a més, es va fer una promo considerable, de la cara, de banderoles pel carrer València i similars, i vaig veure anuncis a totes les revistes. I tot a la merda per un director encostipat? Au va. Això no funciona així.

És absurd, és descarat. Aquí s'està delinquint a dolor, a molts nivells diferents.
No conec el personatge aquest, però espero que el tal Jaume no sigui un Millet, un intocable. Desitjo que un dia una denúncia faci sortir la merda a pressió de les clavegueres. Presó per aquest fill de puta.

Anònim ha dit...

Molts músics de l'escena indie dels anys 90 comencen a parlar ara de com els van timar en aquella época... i de com callaven. Els van timar segells i promotors, però mai ho van parlar amb altres grups de la seva generació per vergonya i per una malentesa voluntat de recolzar l'escena independent. Vint anys després, encara hi ha grups nous que, per no saber-ho, fan tractes amb gent que no acostuma a pagar ni bé i a l'hora. I tot, perquè aquells que van ser estafats en el seu dia mai ho van explicar. N'hi ha que ara recorden avergonyits com als backstages dels festivals es parlava de tot menys de quan havia cobrat cada grup; uns per no passar per idiotes, els altres per no posar vermell als altres grups. Tots amics de tots, però cadascú amb un taló diferent. Tots sospitant de tots, però tots somrient per si de cas...
Desconec el rerefons d'aquesta història de l'In-Somni així que no m'hi referiré, però passen els anys i el dels músics segueix essent un dels gremis més porucs, desestructurats i sinistres. I no sembla que hagi de canviar. Quan un grup és enganyat i no només no ho diu sino que intenta evitar que un altre ho digui ben clar, l'únic que fa és facilitar que altres músics siguin enganyats. No només això, ara mateix algun altre grup està tapant un altre assumpte fosc d'aquests i facilitant que els que callen sobre aquest tema estiguin a punt de tornar pringar en un altre festival. I així anar fent...
Sempre hi ha l'opció de callar-ho tot i explicar-ho d'aquí vint anys, es clar, però potser aprenent dels errors dels que la van cagar als anys 90 estaria bé començar a airejar noms (i aportar proves) d'aquestes pràctiques.
El primer grup que cobri un pagament endarrerit (per la por que pugui tenir el promotor de torn en veure que el seu nom es pugui fer públic), que li pagui una birra al Lluis Huedo. Una Estrella, es clar.

Anònim ha dit...

Ja era puta hora que algú treies la merda que hi ha al darrera d'aquest festival i la seva organització. Dona la casualitat que hi he treballat tant d'artista com d'ajudant de producció amb lo qual he rebut per totes bandes però m'he endut una bona quantitat de perles que fins ara he guardat però veig que és moment de que surtin.

Per començar els requeriments de hospitality i rider tècnic gairebé mai es compleixen, de fet la cancel·lació de The Whip té a veure amb no proporcionar el backline que demanava la seva agència. Em tocava a mi anar a buscar aquesta banda en cas que no haguessin cancel·lat, eren quatre membres i una persona més que suposo que era el manager. Bé, el senyor Jaume Massaguer pretenia que anés amb el meu vehicle privat, un petit turisme de cinc places, a buscar a la banda i els seus instruments a l'aeroport d'El Prat i els portés fins a Girona tot i les meves negatives per raons de seguretat en primer lloc, risc de multes en segon i una questió d'imatge de pandereta en tercer. Si passés alguna cosa, com que no tenia cap contracte ni estava donat d'alta, em menjo el paquet de la meva vida en recaure tota la responsabilitat sobre el conductor.

Seguim, Peter Hook. Es sabia tres setmanes abans que l'antic component de Joy Division i New Order no vindria pas perque aquella data ja la tenia ocupada, tot i aixi no es va informar al públic fins a última hora per seguir venent entrades, es va dir que es substituiria per un DJ set del bateria de Baby Shambles però al final van ser membres propers a la organització que es van haver de posar a punxar.

Per cobrar tickets de compra de begudes i aperitius per l'hospitality dels artistes, l'havies de perseguir fins a l'esgotament, el mateix per cobrar les hores de feina que com que no et feia cap contracte et feia fer les hores que volia i et pagava també el que volia, a part de deixar-te tots els marrons perque ni ell ni els seus amiguets mai estaven localitzables per donar-te instruccions.

Quan vaig actuar com a artista, vaig haver de anar-li al darrera amb trucades i e-mails durant quatre mesos... per cobrar 40 miserables euros. Molts d'altres no n'han vist ni cinc. Si els afectats no gosen donar la cara no crec que sigui per por a no tornar a actuar al In-Somni (no crec que a ningú l'interessi tornar amb aquelles condicions, només cal veure que rarament repeteixen els artistes més d'una edició si es que ho han fet algun cop) Penso que més aviat es per por a que en Jaume pogués utilitzar contactes per enfonsar la carrera professional de qui s'atreveixi a destapar la merda. A mi poc m'importa ja, si em llegeix sabrà perfectament qui sóc per els detalls que he donat i si és mentida el que he dit, que em vingui a buscar.

Jo em pregunto on va parar tota la pasta dels sponsors, a qui enganyen per tenir la cobertura mediàtica que tenen i sobretot com es que aquest tio no esta ja entre reixes.

Algú li hauria de fer arribar l'enllaç a aquest article, Jaggermeister i la resta de patrocinadors per que sàpiguen a quin tipu de model de festival estan estan donant suport.

Als tumors cancerígens, se'ls ha d'extirpar perque no s'extenguin.

Anònim ha dit...

BE, BE i BE! Nosaltres hauriem d'actuar el pròxim dia 5/06/2014 en el Beats & Fish, festival que també maneja aquest personatge. Ja estavem avisat per a altres artistes i definitivament al cap de dos mesos de preses de pèl em decidit anular la nostre actuació. Em d'acabar amb aquesta gent i les seves subvencions han de ser per a nosaltres!

Pau ha dit...

Doncs jo puc dir que ja en l'InSomni 2005 aquest paio, per dir -li d'alguna manera, ja es dedicava a fer tot això. Després del concert evidentment no va pagar-nos i va dir que els diners de taquilla els havia donat a l'altre grup i que ja ens els donaria. L'altre grup va confirmar-nos que no havien rebut res. El vam estar trucant durant mesos i fins i tot passant per casa seva, en aquell moment a Banyoles, i no va servir de res. I si el trobaves pel carrer a Olot o Girona s'amagava darrera del seu flequillo "superguay" (perquè de calés per roba xula i pentinats fashion sí que en tenia)i marxava corrent.
Al final el vam oblidar, per inútil. Però vamintentarfer-ne la màxima difució.

És una mala persona. No sé com s'ho munta per seguir en això després de tants anys i que encara ningú li hagi trencat la cara.

Anònim ha dit...

Doncs si li voleu trencar la cara, feu-ho amb ampolles buides de Estrella Damm i Jäggermeister, que així sabrà que es sent quant un spònsor et pega, o era et paga, jaja!!

Jo tampoc entenc com encara hi ha tanta gent que l'ajuda saben de quin peu calça, per no dir la mà de voluntaris/es que sempre aconsegueix en els seus festivals que treballen totalment de forma gratuïta.

Per cert, si algú no se'n vol amagar, li pot fer arribar l'escrit de gent normal al seu carallibre:

https://www.facebook.com/jaume.massaguer.5?ref=ts&fref=ts

Juanxi ha dit...

El Jaume del In-Somni es así, un poco xulo o malcarado, prepostente.. Algo mafias, pero no pasa de aquí. No es más que alguien que necesita llegar a fin de mes, con algunos lujos que no tendría que permitirse si se quiere dedicar a eso de la música independiente...

Pero creo que el Xavi Pascual del Festival Acústica y el Strenes es bastante peor. No es la primera vez que me dicen que el tío se aprovecha de que Acústica es gratis para escañar a los artistas, mientras tanto el se va forrando a base de ayudas publicas demenciales..
Para no hablar del pastizal que le dan los ayuntamientos de Girona y Figueras, donde el directamente se lucra, negocio redondo siempre. Si Convergencia era el caso 3% el sería el caso 10%, y muchos sabemos el porqué... Investiguen, investiguen... Barrakes de Figueres? A lo mejor va por ai también...
Si Jaume hace pirulillas el otro se dedica a la venta al por mayor.