13 de maig 2014

ZEIDUN VISTOS PELS JOVES


En Ramon Mas (de Les Males Herbes, FP i col·laborador d'aquesta casa) em deia que els Zeidun eren molt desconeguts musicalment. Jo els conec des de fa anys (musicalment) i molt del meu entorn que té la meva edat també. Ho vàrem viure plegats.
Això jo i altres que tenim una edat semblant a la del grup, però com ho varen viure els nascuts uns anys més tard? Ho varen viure?
Veiem què ens diu la gent dels grups de menys de 30 anys.

No puc començar explicant que aquest post no ha sigut fàcil. Aproximadament la meitat de les persones a les quals he preguntat per Zeidun m'han contestat no poder dir res al respecte. Gent que els va descobrir tard, molt tard. Gent que no els ha vist en directe. Gent que afirma que tot i que comparen el seu grup amb Zeidun aquest dijous serà la seva primera experiència amb els de Sant Celoni a sobre d'un escenari.
Així doncs, en Ramon sembla que té raó, com sempre. Tampoc és que fos molt agosarada aquesta afirmació, nosaltres també la sabíem. Per això hem muntat aquest pitote al CCCB demà passat.

Però l'altra meitat sí que han tingut alguna cosa a dir-hi. I és sorprenent.


Carles Generó, 27 anys, L'Hereu Escampa

Gairebé podem dir que la nostra experiència amb Zeidun és breu i es resumeix durant el trajecte que vam fer fins a Torrelavega per tocar a l’última edició del Takio Fest, deu fer cosa d’un parell d’anys. Fins aquell moment, per nosaltres, només era un nom que havíem sentit tota la vida i que d’allà n’havien sortit personatges rellevants que després han fet projectes per altres bandes que han sigut dignes d’esment, però fins aquest dia no ens havíem parat a escoltar-los mai. Doncs sí, en Xavi Carreras era el conductor del cotxe i per ell era, i suposo que encara és, un dels grups Mestres de la música de la nostra terra, així que estàvem obligats a escoltar Zeidun, era el nostre moment. En aquell instant vam percebre tota l’energia i ganes d’aquell jovent per reunir tot l’esperit i la influència dels 90, d’extreure les emocions i la ràbia d’una adolescència de poble. No podem dir que ens hagin influenciat directament com a banda, però segurament a partir dels altres projectes que han tingut els seus membres sí que ens han transmès aquest rerefons emotiu que porten dins per haver parit un dia aquella màquina d’emocions i energia adolescent que era Zeidun. Ens va passar per alt i és una llàstima, però tot i així el llegat que han deixat potser no és evident però si hi és d’esperit, una flama incombustible.


Tomeu Mulet, 27 anys, Beach Beach

Per mi Zeidun sempre van ser la rara avis, els bojos dels anys daurats de B-Core que, des de la pubertat i la distància geogràfica d’una connexió a Internet de 128 KB, els intuïa, sobretot, valentia. No estic parlant d’una valentia d’aquestes èpiques que ara estan tan de moda i s’han mercantilitzat tant. Estic parlant de no tenir por, de creuar fronteres en una escena que sempre ha patit d’un complex de “pose” i d’una serietat moltes vegades supina. Com van fer Nisei o Za!. I a més, tot això amb una actitud real, sense complexos. Perquè al final, el més important és això: no tenir por. I demostrar-ho alegrement.


Dani Pérez, 27 anys, Wann

Recuerdo conocer Zeidun allá por el 2003-04, cuando mis amigos de Grind Fk (una banda canaria de punk rock) me dijeron que iban a tocar con ellos en Barcelona: “loco tienes que escuchar a esta peña, vas a flipar”. Empecé por el 001 y me convertí en fan. La Nausee era “el nuevo”, molaba, pero me gustaba más 001, más fresco, crudo, punk. Me quedé con las ganas de verlos en directo, una pena que nunca viniesen a Canarias.


Pol Huedo, 28 anys, Aliment

Encara a hores d’ara no sé ni què vol dir el nom de “Zeidun”, però sí que sé què significa el grup Zeidun.
Ho intentaré il·lustrar amb un parell d’anècdotes.
Vaig conèixer per primera vegada Joan Colomo un matí del Sant Feliu Fest, no recordo ni quan fa. Anàvem caminant tranquil·lament pel passeig quan de sobte una veu ens va fer alçar el cap, i sí, era allà; enfilat a dalt d’un dels plataners del passeig, amb una ampolla de vodka (crec), buida (quasi segur). Una presentació així promet, vaig pensar. Jo ja n’era un fan declarat, no em preguntis per què, però a casa sempre els hem tingut una estima especial, sempre crèiem que seria un grup gran, una referència.
Al cap d’uns anys, ens vam aventurar a anar al Mutal Fest (Piedrasblancas, Avilés), un festival de
screamo i hardcore on, entre d’altres, veuríem els Zeidun. No hi anàvem expressament per ells, però sense dubte eren un atractiu important, tenint en compte que sempre han sigut cars de veure. Resulta que van arribar tard al festival, la Guàrdia Civil els havia regirat tota la furgoneta. Doncs bé, després de fer esperar l’audiència una bona estona, no van defraudar. Van tocar un tema i mig, i algú va vessar un cubata sobre l’ampli de guitarra. Van parar de tocar al crit de “no sabía que el wisky-cola no le sentaba bien al ampli”, “¿Alguien nos puede prestar un ampli de guitarra?”. Aquesta va ser la seva entrada triomfal, tots ens petàvem de riure. Els assistents no acabaven d’entendre de què anava tot plegat, però no eren conscients de com d'afortunats eren, estaven veient Zeidun en tota la seva plenitud.


Borja Pérez, 18 anys, Please Wait

En Santi em va explicar com van fer el 001. Es van ajuntar ara farà 15 anys amb el 4 pistes al garatge dels Garcia i van posar 4 micros a la bateria. Van mesclar-ho que s’aguantés i ho van bolcar a dues pistes. Aleshores el baix, amb la bataca: ping-pong. Tot allà mateix. Molt boig. Però és la marera de fer-ho si encara necessites tres pistes per a guitarres i veu. No sé si potser encara es guarden algun secret o és simplement màgia, però el 001 és increïble i, sens dubte, crucial per a l’escena en què s’ha desenvolupat.
Amb els discos a la lleixa ja estic ben content, i me’ls escolto en
replay, però em queda l’espina clavada de veure’ls. No n’he tingut mai l'oportunitat. I, quan l’he tinguda, per una cosa o altra, no hem coincidit. Fa un temps ens van muntar bolo amb els Zeidun, crec que a Cardedeu, però els va sortir alguna cosa a l’últim moment i vam tocar amb els Zombi Pujol . Va ser genial, però l’espina segueix clavada! Per això espero amb moltes ganes el dijous, per viure el que segurament només serà nou per a mi. Aviam!


Un cop sentides les afirmacions d'aquesta gent que no arriba a la trentena d'edat, potser sí que es veu més clar la necessitat de situar Zeidun on li pertoca, no?


Fotografia de portada: Ray Molinari
Text: Lluís Huedo
Correcció: Marta C.

3 comentaris:

Jordi ha dit...

Pels que som del Vallès, Zeidun han estat tot un referent de la moguda musical de la comarca. Jo, que sóc de Montornès on els de la meva quinta, propera a la dels Zeidun, hem intentat mantenir la moguda amb concerts, festivals i tal, vam poder establir una connexió brutal amb Zeidun. Els col·legues de Waiting Room, van aconseguir gravar una versió, de Galactic amb col·laboracions de'n Mau grabades en un cotxe al pàrquing de la Nau de la Roca. Els vam convidar a tocar al Montornès Festival, juntament amb bandes com KidsGoFree, on vam gaudir de Zeidun en format trio al so de versions de NOFX, Sangtrait o Rafaela Carrá... tot un espectacle! Però la connexió va anar més allà amb la sortida de la nauseé, el crit de "Feeling Colors Montornès" el vam dur com a grupies histèrics arreu!!

Xavi ha dit...

Recordo quan estudiava a l'insti, i també hi venia el Colomo. En un dels descansos em va passar "una cassette" on hi havia el 001 si no recordo malament. "Mira mira, una nueva banda que hemos hecho con gente de Ariadna", ja que jo n'era molt fan d'aquests últims. Desde llavors, enamorat perdut. Llàstima que demà no hi pugui ser. Zeidun... era le nom d'un gos, no? A disfrutar-ho!

Dani ha dit...

Ahir vaig rescatar "la nausee" de l´estanteria dels cd´s de la meva adolescencia. Vaig tornar a tindre 20 anys i aquella sensació de sinceritat que radiaven els Zeidun. Molta gent propera a mi i que no els coneixia be no els entenia, deien que anaven de sobrats i que faltaven al respecte al públic amb la seva actitud, però jo sabia que ni molt menys, ells eren així, capaços de parar a mig bolo perque el baixista s´està pixant i mentres en Colomo parlar del desodorant que havia agafat a la seva mare i que no havia fet els efectes desitjats. Tot uns personatges. Em declaro fan de per vida.