7 de maig 2014

PRIMERA PERSONA: “YO HE VENIDO A HABLAR DE MI VIDA”


“Més de tot”. Així podríem definir la tercera edició del Primera Persona, festival “literari” comisariat per Miqui Otero i Kiko Amat, que pels propers 8, 9 i 10 de maig han aconseguit reunir al CCCB una caterva d'autors parlaran, cantaran, beuran, es disfressaran i faran altres martingales que no es corresponen al clàssic “yo he venido a hablar de mi libro”.

Els noms, com hem dit, som molts. Per tant, un enllacem el cartell d'aquest any, citem ràpidament alguns dels convidats i, a continuació, us recomanen quatre de les conferències (per dir-li d'alguna manera). D'acord? Doncs anem per parts.

Primer, el cartell del Primera Persona 2014.



Segon, alguns dels noms: Irvine Welsh, autor de Trainspotting, que després de ser telonejat per Sergi Pons Codina xerrarà en un decorat de pub anglès mentre és servit per un cambrer de lumpen-luxe: Martí Sales. Jonatham Lethem i sa germana, la traductora Mara Lethem, comentaran alguns dels fragments autobiogràfics de l'autor de “La fortaleza de la soledad” y “Cuando Alice se subió a la mesa”. I també hi ha dos Manolos, que per sort no són els de Cuatro. Manolo García, acompanyat per fans com Miqui Puig que, després de conversar amb ell, interpretaran algunes de les seves cançons; i Manolo Martínez, d'Astrud, que explicarà i cantarà els motius pels quals ha abandonat el pop per una llarga temporada.


I tercer, les recomanacions.




JAVIER LÓPEZ-MENACHO
Les confessions vitals en l'art sempre són complicades. És molt dur recordar que, de petit, al barri jugàveu a caçar rates amb les xeringues dels ionquis, que l'afició de ton pare era atonyinar-te borratxo quan perdia el Barça, però que l'únic cop que vas plorar en la vida va ser quan una nena amb trenes i pigues et va negar un petó. Però no coneixereu el verdader significar del dolor fins que hagueu d'explicar que vau treballar en un centre comercial dins d'una disfressa de xocolatina gegant. Aquesta i altres vergonyes laborals són les que Javier López Menacho explica a “Yo, precario”, un llibre que et fa caure les llàgrimes de riure fins que t'adonis que tu també has estudiat una carrera de lletres i que, per tant, tens tots els números per ser el següent precari. Llavors les llàgrimes es tornaran rius. Però de pànic. Pel Primera Persona Menacho adapta el seu llibre en format stand-up perquè tots puguem contemplar l'esfereidora mirada d'algú que potser no ha salvat la vida de cap nen a Sarajevo, però que ha estat dins d'una disfressa de xocolatina. Que és més del que molts de vosaltres podeu dir.




GILBERT SHELTON
Gilbert Shelton és un dels pares fundadors del còmic underground nordamericà. Als 60 va viure activament l’explosió de la contracultura i el moviment hippie, a diferència del misantrop Robert Crumb, que s'ho mirava amb un recel manifest (tot i que si s'havia de fingir per follar amb alguna hippie, es fingia). Shelton editava revistes satíriques, s’ajuntava amb gent com la Janis Joplin i esmorzava bols de tripis amb llet. Gràcies a la seva experiència vital va crear el seu còmic més famós, The Fabulous Furry Freak Brothers, on satiritza, amb cert punt de benevolença, els clarobscurs dels hippies dels 60. Al Primera Persona Shelton dibuixarà mentre conversa amb alguns dels seus personatges, uns individus a cavall entre l’idealisme i l’estupidesa, l’alliberament sexual i la concupiscència, el relaxament vital i la mandra pura.





DAVID NOBBS
Generalment s’associa a l’humor anglès concepte com intel·ligència, classe o fins i tot esnobisme. No és un error. Però els que vam tenir la sort de créixer amb la selecció de sèrie d’humor britàniques que TV3 programava als 80 i 90 sabem que hi ha un altre tipus d’humor anglès, no necessàriament enfrontat al que esmentàvem al principi, però sí molt més sarcàstic i despietat, que s'ha anat tornant més cruel a mesura que han avançat els temps, com podem veure en a Little Brittain, Peep Show o The Office original. Aquest humor té un precursor en David Nobbs, que ataca sense compassió les crisis i contradiccions de la classe mitjana amb la sèrie de llibres protagonitzada per Reginald Perrin. Les “aventures” d'aquest patètic oficinista van ser escrites, principalment, als anys 70, i van gaudir d'una adaptació televisiva a la mateixa dècada. Al Primera Persona Nobbs conversarà amb un dels seus principals deixebles, l'escriptor Jonathan Coe.




GERARD LOVE
No jutgeu un llibre per la seva portada. Ni un disc. Especialment si és un dels de Teenage Fanclub, grup escocès de pop etern amb uns hits que t’escalfen el cor i unes portades que t’incendien els ulls. El seu baixista, Gerard Love, serà el protagonista de la festa de graduació del Primera Persona, acompanyat pel seu propi teenage fanclub: els mallorquins Beach Beach, que s’han après amb perícia de cheerleader cançons rotundes com "Sparky’s Dream", "Radio" o "Speed of Light". El senyor Love, com el seu cognom indica, té certa tendència a escriure lletres relacionades amb les seves experiències amb l’amor, un tema que ha interessat a tots els humans des de fot segles i que, si res no s’esguerra, els continuarà interessant el dia del concert.


Fotografia de portada: Arxiu
Text: Joan Ferrús
Correcció: Pendent

1 comentari:

Anònim ha dit...

IAN SVENONIOUS... per favort!