27 de maig 2014

LA COMISSÀRIA #14 FLAGS FROM THE OLD REGIME: PETE DOHERTY AL DESCOBERT


Abans que res us he de confessar que sóc una autèntica fanàtica de Pete Doherty; amagar-ho no seria just ni per a vosaltres, ni per a mi. Tinc una samarreta de The Libertines que vaig comprar al Candem londinenc, escolto el CD de Grace/Wastelands cada cop que puc, (i per si us ho preguntàveu, sí, és original), i als matins m’aixeco al so de "Fuck Forever" de Babyshambles, la qual és la sintonia que tinc al mòbil quan l’utilitzo de despertador. En conclusió, pateixo PeteDohertitys aguda, com pràcticament tots els que formem part de l’equip de Gent Normal.

Així doncs, quan vaig assabentar-me que un dels meus ídols exposava les seves obres a Barcelona no vaig pensar-m’ho ni un moment i em vaig plantar a PuntoAparte com més aviat millor per veure Flags from the old regime, l’exposició que Doherty ha portat a la ciutat.

Flags from the old regime no és una exposició normal i corrent. Primer de tot, perquè s’exposa de manera gratuïta en una galeria de Sarrià anomenada PuntoAparte. Sí, cau lluny, però val la pena. I després, perquè a l’exposició no només hi ha els quadres que l’artista ha pintat, sinó que hi ha tota mena d’objectes que l’home s’ha emportat de casa, i que, encara que són d’ús personal, ha cedit a la galeria uns dies perquè tots els puguem veure.

Observant atentament aquests objectes random podem descobrir alguns secrets referents a la vida privada del que va ser el xicot de Kate Moss, i no ens referim a conèixer més a fons la seva vena excessiva i destructiva, sinó a conèixer les seves debilitats i fílies. Entre aquestes trobem una col·lecció de vinils, DVD de tots els gèneres que el noi s’ha emportat de casa (on trobem des de Casablanca a Cisne Negro), una jaqueta que va portar en un concert mític de The Libertines, una col·lecció de caixes de tabac, diversos objectes provinents de gires com passes vip, barrets, guitarres...
En resum, la sala principal de la galeria sembla totalment posseïda per les coses de Pete Doherty, que omplen terres, parets i sostres, on hi ha penjades un munt de banderes angleses, les anomenades, Flags from the old regime.

Com he dit, però, a l’exposició també hi ha algunes pintures que el cantant, i artista, ha anat fent des del 2012. Aquestes són impactants i fortament abstractes, però amaguen un rerefons ideològic i turbulent. En la seva majoria, els quadres de Doherty són grans llenços blancs, en els quals el cantant ha enganxat imatges de diverses estrelles provinents de Hollywood, com per exemple Marilyn Monroe, entre d'altres. En un cas, però, l’enganxat és ell mateix, i podem veure un quadre titulat Seemyselfasothersseeme on el cantant compon un collage sencer a partir d’imatges d’ell mateix extretes de revistes i dibuixos fets per fans.

Altres quadres que trobem a PuntoAparte semblen esbossos que el cantant ha fet amb llapis, ja que, en alguns es veuen dibuixades siluetes de persones i objectes però mai acaben d’estar definits. A part, el cantant sembla tenir una debilitat per escriure els seus pensaments en els quadres, i, majoritàriament amb llapis; en les seves obres trobem frases escrites en francès bastant desconcertants i que amb la seva peculiar lletra són totalment xocants.

Per als més morbosos, sapigueu que a l’exposició també podreu gaudir de les famoses pintures que Pete Doherty va fer amb sang. (Petit incís, no és que el quadre estigui pintat amb sang en lloc de pintures convencionals, sinó que Doherty només fa petites marques amb la seva sang, de manera simbòlica).

Atenció, perquè alguns quadres tenen el preu al costat, així que si teniu calerons a la butxaca potser us acabeu emportant un Doherty original a casa.



L’exposició es pot visitar més o menys ràpid segons de l’estat en què la vegis. Si entres en el seu univers, pots trobar el seu art fascinant, ja que la de Doherty és una pintura anàrquica. Si bé la música potser és realment on resideix el talent d’aquest anglès, crec que la pintura és el seu mitjà ideal per treure els fantasmes més foscos de la seva ment, ja que li permet plasmar-los en una superfície, de manera totalment lliure. Mirant un quadre de Doherty, veiem una vida d’excessos, de torbament, de frustracions i de limitacions imposades per la societat que Pete intenta trencar, ja que, com ell diu, aquesta exposició vol denunciar, en part, l’asfíxia que li provoca l’excessiva cultura promoguda per la societat de consum.

Abans d’acabar només vull dir que si teniu sort encara us podreu trobar en Pete Doherty per l'exposició, ja que porta uns dies vivint a la part superior de la galeria. Això si, no hi aneu ni molt d’hora ni molt tard ja que al matí l’anglès dorm i cap al tard es tanca per concentrar-se a fer noves obres d’art, tant musicals com pictòriques.

L’exposició és temporal, i es pot visitar des del 8 de maig fins al 31 de maig, així que encara us queden alguns dies per donar-hi una ullada, però no podeu posposar-ho gaire. La galeria té uns horaris molt estrictes (per exemple roman tancada gairebé tot el cap de setmana); tanmateix, amb cita prèvia, es pot visitar fora d’hores.
Des d’aquí us asseguro que sortireu de l’exposició, si més no, amb ganes d’escoltar les composicions d’aquest home polifacètic, i, també us dic que segur que mentre torneu a casa vostra, amb transport públic o el que sigui, intentareu desxifrar el significat ocult que s’amaga rere cada un dels seus quadres.

Teniu tota la informació de l’exposició en el següent enllaç, on a més, hi ha una delícia de vídeo amb imatges d’aquesta, amanides amb la cançó de "The last of the English roses" de Pete Doherty. I atenció que al vídeo hi surt en Carl Bârat parlant amb el senyoret, que el va visitar gairebé de sorpresa! I a Barcelona! Però això ja és un altre tema...

Fotografia de portada: Galeria d'art Puntoaparte
Text: Marina Cisa
Correcció: Montse V.