23 d’abr. 2014

RECOMANACIONS PER SANT JORDI (II)



I seguim amb la segona dosi de recomanacions literàries! Us avisem, no per ser la segona ha de ser menys potent. A continuació hi trobareu les suggerències d'escriptors com Ben Brooks o Sergi Pons Codina, il·lustradors contundents com Mar Estrama o Arnau Sanz, la coreògrafa Tuixén Benet i els músics Lidia Damunt i Borja Rosal. Nosaltres ara ens setim una mica menys perduts, esperem que vosaltres també!


Sergi Pons Codina
Tatuador i escriptor de Mars del Carib

Ronda naval sota la boira, Pere Calders (La Magrana)
Un naufragi com a metàfora de la vida (La fatalitat és segura i no s´ hi pot fer res). I en Pere Calders ho sap. Perquè ell ha sigut un refugiat polític. Com un vaixell a la deriva a punt d´ enfonsar- se. Entre l´ esperança d´ un salvament miraculós (retorn) i el naufragi definitiu (exili perpetu). Així que, els tripulants del Panoràmic (un vaixell de luxe), assumeixen que el final s´ aproxima ( estan atrapats en un estrany remolí circular a alta mar, atrapats entre la boira baixa) , i es dediquen a viure els últims dies de les seves vides, com qui no vol la cosa, amb absoluta normalitat, sabent que el final és imminent. El llibre és un divertimento de l´autor. La història és el menys important, el que interessa és el viatge, i ja està bé que sigui així. Sobretot si vas de la mà d´ en Pere Calders. Sense malícia, sense mala llet, però amb tones d´ ironia, realisme màgic (sí, això ho va inventar un català!), absurditat i un gran control de la narració. Després, algun il·luminat ens dirà que en Calders només era bo com a escriptor de contes... Ni puta idea! Pere Calders, Ronda naval sota la boira.

La Xava, Juli Vallmitjana (Edicions de 1984)
Juli Vallmitjana, un home curiós. Un petit burgès, de família benestant, que un dia decideix que li interessen els marginats, els pobres, el lumpen, i comença escriure novel·les sobre el tema. I el tio és català, i el tio és de principis del segle XX, i et retrata un món de marginalitat amb tota la seva cruesa, i a sobre et reprodueix una llengua, un argot que ja quasi s´ ha perdut (jalar, guita, xungo...). Llegir la Xava és, en part, un exercici arqueològic, però, i sobretot, és entrar en un món diferent, particular i apassionant; el català que va inventar el realisme brut, senyors!

Animal tropical, Pedro Juan Gutierrez (Anagrama)
Un cubà parlant de sexe i passions... doncs això. Per fi un home ens parla de la vida més instintiva sense por, i és cuba, i ho fa bé. Molt bé. Pedro Juan Gutierrez ni tant sols intenta emmascarar les seves vivències en forma d´ alter ego. És ell. És tròpic, és sexe, és duresa, és crítica, és reflexió, és amor, és misèria, és instint, és vida. Pura. I pura vida. I és clar, també és ficció. Però, s´ endevina, s´ entreveu, darrera les proeses del gran mascle caribeny, la persona que pensa i sent, estima i respira. Un pobre Animal tropical que se´ n va a Suècia, a templarse la novia del moment, a darle pinga, i es troba engabiat al fred nòrdic, lluny de les passions del tròpic, sense saber què fer. El llibre més sincer de Pedro Juan Gutiérrez. Un que sap de què va la cosa: Pura vida.


Arnau Sanz
Dibuixant de còmic i il·lustrador de Barcelona, capo de Estudio Acuático

S, Gipi (Sins entido, 2007)
Un dels cómics més impactants que he llegit mai. En aquest, Gipi parla de Sergio, el seu pare.
És una suma de records desperdigats, senzills, que precisament per aquesta simplicitat i senzillesa, es queden amb força aferrats a la memória. La distància i el poc sentimentalisme que utilitza per evitar caure en el dolor és envejable. Una narrativa trencada, un ús del color amb aquarel-les impressionant, i una história preciosa. Un cómic apassionant.

Agujero negro, Charles Burns (La Cúpula, 2008)
Brutal. El primer que em va cridar la atendió d´aquest cómic va ser la portada. El vaig obrir i la poténcia del blanc i negre em va deixar mut. I després vaig entrar directe en aquesta magnífica história on un grup de joves s´enfronten a la seva adolescencia i sobre la enfermetat que els afecta i condiciona. Aixó i molt més és el que ofereix Burns amb una poténcia i claredat total. Una experiéncia sensorial.

Doneval, Graham Dunstan Martin (Austral Juvenil, 1988)
Vaig agafar aquest llibre de casa d´uns amics dels meus pares. La portada em va deixar alucinat.
I va ser començar a llegir la história i quedar-me enganxat fins a acabar de llegir el llibre. Tant la forma d´escriure, com de descriure els personatges, paisatges, els noms dels pobles, rius, la dualitat de cada personatge… encara ho tinc gravat al cap. Igual que les il-lustracions de Juan Carlos Eguillor. Místic. Si us agrada el Hobbit, busqueu i compreu el llibre. Val molt la pena.


Ben Brooks
Escriptor de vida tortuosa i prosa sincera. L'expressió ènfant terrible es queda curtíssima per definir-lo

Taipei, Tao Lin

Because it’s an insanely accurate, intense, and complex account of being young and lost and isolated and intimate in whatever age people are calling this one.

When I Was Five I Killed Myself, Howard Buten

Because it’s one of the moving books I’ve ever held in my stupid hands. The voice is so authentic and frighteningly sad that I always stay in bed for long periods of time after reading it.

The No Hellos Diet, Sam Pink
Because he finds humour and comfort in the bleak insanity of every normal day. Reading his books has the same effect on me as drinking six beers with a good friend. It’s an antidote to loneliness and despair.


Mar Estrama
Militant a Crosta i il·lustradora contundent

Manga Mammoth, Francesc Ruiz en Tokio, de Francesc Ruiz (Save as... Publications)

Difícilment hauria comprat un llibre amb la paraula “manga” a la portada si no hagués llegit “Francesc Ruiz” a continuació. Tot i que m'interessa el món del còmic aquest gènere sempre m'ha tirat enrere. Així que des de la meva ignorància aprecio la manera com Francesc Ruiz planteja una reflexió entorn als lligams entre manga i cultura gay a la vegada que relata les seves peripècies per Tòkio. Bàsicament es centra en una incansable recerca per locals especialitzats, sex shops i entranyables clubs nocturns apartats del circuit turístic. La voracitat amb què remena prestatgeries plenes de yaoi escrits en un idioma que no coneix delata la passió i entrega d'aquest gran estudiós de la vinyeta. Les il·lustracions són boniques, sintètiques i estilitzades, i estan impreses amb estricta tinta taronja.


Mujeres de Ojos Rojos, del Arte Feminista al Arte Femenino, de Susana Carro Fernández (Trea)


Si no saps dir més de quatre noms de dones artistes a part de Frida Kahlo ja tens una bona excusa per començar a investigar. Susana Carro repassa trajectòries i experiències d'artistes diverses des de Louise Bourgeois en endavant, així com la relació i retroalimentació de les seves pràctiques amb l'evolució dels diferents feminismes i de la historiografia de l'art feminista/femení. Un llibre ben documentat que reflexa debats inspiradors i reivindicacions que continuen vigents.


Esposas nefastas y otras aberraciones: el dispositivo jurídico como red de construcción de feminidad, Laura Macaya (Diletants)


A diferència dels altres dos, aquest llibre és recent i està publicat per una nova editorial no comercial. La imatge de la portada és el famós quadre d'Artemisia Gentileschi en què Judit degolla brutalment a Holofernes, gest que sovint s'ha identificat amb el desig de venjança de la pintora contra les violacions perpetrades pel seu mestre. Però en aquest cas el llibre no va sobre art sinó que investiga el tabú de la dona que exerceix violència i que es converteix així en una aberració del seu gènere. La tesina de Laura Macaya es serveix d'anàlisis de sentències judicials del Tribunal Suprem sobre dones acusades d'homicidi, homicidi en grau de temptativa i lesions a les seves parelles masculines per descobrir com el discurs jurídic contribueix a construïr una feminitat heteropatriarcal que condemna no només els delictes sinó també la vulneració de la feminitat hegemònica.


Lidia Damunt
Referent indiscutible, dona orquestra i ex Hello Cuca.

Supernatural Strategies for making a rock’n’roll group, Ian F. Svenonius (Akashic Books)


Este es un libro sobre “la otra” historia de la música. En su forma y estructura de manual me recuerda un poco a los libros “para dummies” (los cuales me veo obligada a leer a menudo, tengo que reconocerlo). Es el libro más divertido que he leído en mucho tiempo y a la vez el más esclarecedor. Ian tiene más razón que un santo en un montón de cosas, por ejemplo en su teoría sobre la influencia de las pandillas, el doo woop y los grupos de chicas. Y en que la nueva droga del rock es el internet.

Alaska y los Pegamoides. El año en que España se volvió loca
, Patricia Godes (Lengua de Trapo)


A Patricia Godes la sigo desde que me descubrió a Etta James a través de una crónica de su directo aparecida en la revista Solo Blues cuando yo aún era adolescente. Después me leí su Guía del Soul, la biografía de Elvis… Para este libro sobre Alaska y los Pegamoides ha tirado mucho de hemeroteca, es un buen trabajo de investigación y me sirve para enterarme de cosas de esta época que no controlo nada, es un libro muy entretenido de leer.

Dos damas muy serias, Jane Bowles (Anagrama)

Christina Goering, mujer de tendencias místicas, busca la salvación lanzándose a aventuras con desconocidos. Y Frieda Copperfield abandona a su marido en un viaje por Centroamérica y se enamora de una prostituta panameña. Este libro mola porque va de mujeres excéntricas y erráticas y la historia es muy original. Los diálogos entre los personajes siempre te sorprenden, y las conversaciones no siguen la típica lógica, porque éstas no son las típicas señoras.


Tuixén Benet
Coreogràfa amb Les Filles Föllen i guitarrista de Les Sueques

Resurrección de Lev Tolstoi (editorial Pre-textos)

Per com parla de la joventut i de la neu. És el llibre que vaig llegir quan havia de començar a prendre decisions importants i me'n vaig enamorar. Ara és la novel·la que llegeixo de tant en tant, quan vull recordar l'amor per la natura, per la vida i per la bondat. Casi qualsevol altra obra del mateix autor serveix, però aquest va ser el primer, i per tant el més impactant.

Tots els contes, Mercè Rodoreda (editorial Labutxaca)


Perquè són tendrament macabres. Somnis, flors i mort a través del dolor de l'amor de la dona. Em sembla preciós el pragmatisme punxant dels escrits de Mercè Rodoreda. La força, la passió i el desencant. Els contes són magnífics, et porta de la meravella al desencís amb últimes frases afilades que esborren la màgia com cops de puny al nas. Nosaltres ara ens sentim una mica menys perduts, esperem que vosaltres també!

Gödel, Escher, Bach, Douglas R. Hofstadter (editorial Tusquets)

Perquè relaciona el món misteriós i aterridor de les matemàtiques amb l'imaginari artístic i m'ha ajudat molt en la creació dels meus darrers treballs. Sempre havia cregut en la poesia de l'abstracció matemàtica, però em costava defensar-la; entendre com podia aplicar-la a la composició coreogràfica. Poc a poc i a través dels diàlegs d'Aquil·les i la Tortuga, vaig descobrir formes i maneres d'aplicar els conceptes exactes a la creació i estic molt contenta dels meus dos darrers espectacles.

Pistola, amb música de fons
, Jonathan Lethem (editorial Males Herbes)
Aquest el vaig llegir fa poc, no sóc una assídua de la novel·la negra o de ciència ficció, però l'editorial Males Herbes em sembla preciosa i m'ho vaig passar molt i molt bé seguint les aventures de Metcalf en un món en què l'oblidol ha guanyat la partida i la vida es compta per punts. A més, la traducció de Ferran Ràfols és molt favorita. Recuperem capdepà, si us plau.


Borja Rosal
Veu i guitarra a Extraperlo, porta els comandaments de La Editorial de Canada

Otoño en Pekín, Boris Vian

Fa temps que dic que Boris Vian és el meu escriptor favorit. Ho és per una raó molt simple, ha estat sens dubte l'escriptor més important a l'hora de desenvolupar el meu imaginari. Boris Vian és capaç de dotar de bellesa el fet més cru i de denunciar coses horribles en un context surrealista i amb un sarcasme tan acurat que no pots fer res més que riure apassionadament. Tot això i més és "Otoño en Pekín", per mi la seva millor novel·la. No comenceu per "La Espuma de los días", es tracta de la seva novel·la més convencional. Una anècdota, Boris Vian era una persona tant compromesa amb la seva obra que va morir d'incògnit a l'estrena de la versió cinematogràfica i americana de "Escupiré sobre vuestras tumbas.

El Ruletista, Mircea Cartarescu

Vaig llegir aquest llibre tres vegades, en sis viatges de metro. Un llibre tant curt com impressionant. Una història que retrata una paradoxa divertida, en realitat no tant, sobre l'atzar i la fama. El joc extrem, l'expectació davant la mort, el clímax constant i la virtut d'aguantar el veritable misteri fins a l'última pàgina. Una epopeia que amaga el fracàs més profund amb un estil trepidant.

El Niño Criminal, Jean Genet

De nou tiro per la literatura extrema. Jean Genet explica la naturalesa del criminal des que és un nen i el càstig que imposa la mateixa societat. A la segona part del llibre, "Fragmentos", explica part de les seves aventures com a "chapero" -disculpeu el barbarisme- amb idees tan potents com aquesta: "les dones atorguen a l'homosexual els seus gestos en símbol de venjança per sentir-se ignorades".

Fotografia de portada: Indiana Jones
Text: Muntsa Casas
Correcció: pendent