29 d’abr. 2014

PUR AMOR PEL COSMOS

MKM
Ad Atra Per Aspera
Any: 2014
Discogràfica: Verlag System
València és la nova Düsseldorf. El kraut més cerebral i espacial està trobant terra fèrtil al País Valencià, i una nova mostra d'aquest fet és l'aclaparador Ad Astra Per Aspera de MKM, segona referència del segell Verlag System, que s'està convertint ràpidament en un aparador imprescindible de l'electrònica analògica, els sons kraut i el maleït cosmos.

Fa poc es va poder viure en streaming un moment increïble de l'aeronàutica espacial recent: l'acoblament de la nau espacial tripulada Soyuz TMA-12M a l'Estació Espacial Internacional, en la seva expedició 39a. Pèls de punta. Un espectacle fastuós, per al qual no vaig dubtar de posar-me de fons el debut de MKM.

Aquest trio astral debuta amb un disc en forma de núvol tòxic portador de la lluminositat del cosmos. Comença amb l'aspre “Terry”, que posa a prova les orelles no acostumades a aquestes sonoritats, per desentranyar part del misteri al següent tema. “Retorn al Planeta Imaginari” és pura llum, un mar d'asteroides pentinant una nit d'estiu. Aquí es mostren eteris i paisatgístics. Escurcen la distància amb l'oient per fer-lo volar en la cara més amable de la Kosmiche Musik, com apoderats per l'ànima d'un Michael Rother (NEU!, Harmonia) rejovenit.

Completen la cara A una electrictzant i psicodèlica versió de “Baader-Meinhof Blues” i l'espídica “Ací Tornen els Herois Calents”, on els bpm pugen i la cosa es torna més nocturna i eufòrica. El “motorik” s'apodera de la cançó de principi a fi, en què es desenvolupa com un magnífic homenatge a un dels motors fundacionals de l'univers del kraut rock.

A la cara B trobem una cançó epopeica subdividida en tres fragments. Comença amb “Vega Zenital”, on juga amb la sensibilitat del neoclassicisme canònic. Continua a “Deneb Ciclòpia”, en uns gairebé 17 minuts, colossals de principi a fi, que desperten la bèstia i ens acosta a una visió panoràmica del que representa MKM: sang renovada dins la música astral, una finor fora de cap dubte i una capacitat per passar de la calma a la tempesta amb progressions de llibre, sense estridències ni trampes en el tempo de la música. Capa de so sobre capa de so, sintes i guitarra amb presència augmentada sense menjar-se els uns als altres. Una puta lliçó de contundència rítmica i complexitat en les textures. Amb “Altaïr Mercurial” es clou la roda, es torna a la calma més pròxima a noms com Stars of The Lid, i ens transporta plàcidament en una deriva on la foscor, inexorable, s'atansa sense remei.

Però entre la foscor, un punt brillant: el disc mateix.



Fotografia de portada: Arxiu
Text: Xavi Carreras
Correcció: Marta C.