15 d’abr. 2014

ORGULL DE PLOM

Antiguo Régimen
Política de Tierra Quemada
Any: 2014
Discogràfica: Burka For Everybody / Discos Humeantes / Flexidiscos
València no descansa. L'última pedrada provinent de la ciutat ve coeditada entre Burka For Everybody, Flexidiscos i Discos Humeantes. Segells que asseguren qualitat, en un disc replet de post punk del de sempre, però amb el llibret renovat.

La veritat per davant. Aquest és un dels discs que més he esperat els últims anys. La formación de la sombra (7” de debut editat fa poc més d'un any) va suposar una pallissa intensa i desproporcionada en tan sols 12 minuts. Ens van deixar a molts bocabadats, i el llistó per a ells, altíssim.

El disc està vestit de nou cançons sense trampes, subterfugis o hibridacions estilístiques. Estem parlant de postpunk en un grau de puresa alt. Això sí, sense cap mena de por a mostrar un gran potencial pop i un amor infinit cap al cold wave. Enormement atemporal, el debut en llarg sona clàssic, però contemporani. No estem, doncs, parlant d'un exercici de revival . És molt més que això. Per dir-ho d'alguna manera, no fan el que feien Décima Víctima, sinó el que Décima Víctima estarien fent si haguessin seguit. Guitarres cristal·lines i intrigants, una base rítmica sòlida i protagonista, un sintetitzador contínuament en l'autopista de l'èpica i una veu trista i hipnòtica. Una fórmula guanyadora, que es revela especialment efectiva a temes com “Los ojos del otro”, “Piezas sobrantes” (que va servir com a avançament del disc), “Plomo fundido en sangre”, “Frialdad quirúrgica” o “Oculto”. I així, sense voler, ja destaques més de mig disc. Bon assumpte, doncs.

Els valencians ataquen el 2014 amb un LP de títol suggeridor: Política de tierra quedama. Amb aquest títol ja es guanyen a un servidor. La música no és mai només música. També es tracta de transmetre idees, imatges i conceptes. I la idea d'Antiguo Régimen està orientada cap a postpunk poderós acompanyat de potència estètica i conceptual. Es mouen entre les ombres de fàbriques buides, xemeneies sense ús i maquinària pesada sense gasoil. Mantenint viva la memòria d'una societat orientada a la producció. Aquest imaginari i estètica són molt forts en la música del combo valencià, i sobrepassen les cançons i impregnen també el disseny, replet d'estructures imponents de formigó.

Amb el debut en llarg, Antiguo Régimen transmeten que el que fan i el que volen fer és exactament el mateix. Idees concretes, coherència màxima. Ho acompanyen amb unes lletres enigmàtiques d'una qualitat per sobre de la mitjana, i amb una idea estètica que s'acosta a una mena de nostàlgia de classe. Garants de l'orgull dels carrers obrers, la pols, el ciment i el plom, transmès mitjançant la potència postpunk. Amb més ombres que llums, amb visceralitat i elegància.



Fotografia de portada: Arxiu
Text: Xavi Carreras
Correcció:Joanaina Font