1 d’abr. 2014

LLEGIR I ESCRIURE #19 LA NOSTRA VIDA VERTICAL


La nostra vida vertical
Yannick Garcia
Any: 2014
Editorial: L'Altra Editorial




Una fotògrafa russa que no sap com encaixar una notícia, un repartidor de cafè escocès que creu que pot evitar una tragèdia, un jove italià que coneix el primer amor dins un iglú o una mare japonesa que es veu atrapada en un remolí i no sap com escapar-ne. La Paula Juanpere ha llegit La nostra vida vertical i s'ha deixat emportar per Yannick Garcia: cada un dels contes és un món entre el deliri i la nostàlgia.



Al Llegir i Escriure tenim un altre cop el premi Documenta, el premi de literatura que convoca la llibreria amb el mateix nom i que aposta per una literatura "emergent" (sovint joves amb una certa trajectòria, com és el cas d'en Yannick Garcia, guanyador del 2013, poeta i traductor), és a dir, que dóna suport a joves escriptors. Aquest any, però, a més del guanyador, hi ha una altra novetat, i és que l’editorial encarregada de publicar l'obra guanyadora és el nou projecte de l'editora Eugènia Broggi: l'Altra Editorial, que s'ha estrenat recentment.

L'editora ha dit de Yannick Garcia que "escriu d'una manera personalíssima, un punt desmanegada i alhora precisa, a moments poètica". I és cert: el recull de relats La nostra vida vertical és un conjunt de deu narracions que es caracteritzen pel joc estilístic, per personatges desorientats d'arreu del món, per les imatges colpidores i els finals oberts i suggeridors. A darrere hi ha un autor escarrassat a trobar un llenguatge propi, i a posar el seu granet d'arena en la difícil tasca de la definició d'un gènere: el conte literari que, encara que a poc a poc va guanyant adeptes, encara genera cert recel entre els lectors de casa nostra. I ho aconsegueix. I escriu relats en català que es nodreixen, entre d'altres, d’influències nord-americanes com la de George Saunders, un autor que Yannick Garcia ha traduït al català.

Els contes que conformen La nostra vida vertical funcionen: comencen in media res i la concisió enèrgica excita el lector des del primer moment, que s'endinsa en els fluxos de consciència d'uns personatges que, a poc a poc, van desvelant les pors, tot allò sedimentat sota la forma d'una vida normal, com la de tots nosaltres, perduts enmig de la més insulsa quotidianitat, per desembocar en una espècie de revelació o, en alguns casos, en una situació delirant que desorienta el lector, però també el sacseja, i fa tremolar l'aparent estabilitat de les coses que ens envolten. Cada conte de Yannick Garcia se situa en un lloc i moment del món diferent, i en tots ells apareix algun català d'una manera o altra. En cada conte també sembla que vulgui dur a terme un exercici estilístic: La nostra vida vertical és un llibre que, sense ser experimental, arrisca i persegueix la forma amb consciència –una mica amb excés, potser.

Mons plens de vida, de preguntes i estranyeses. "Megainescrutables" evoca les dèries de Hollywood des de la mirada d'una jove descarada, però amb temors i records incòmodes. El final, com també en "El regal", té una imatge colpidora en la qual el sexe fa presència i brutalment resulta redemptor. A "Un eunuc i un xafarder" el narrador intenta comprendre què pot portar a "un xaval granadet, amb barba, camisa i corbata de quadres i una armilla lluent, un hipster barceloní" a castrar-se per decisió pròpia. Des de l'estranyesa a la nostàlgia d'un avi en plenes vacances de família. El fil conductor: personatges immobilitzats, atrapats, i alguna cosa tèrbola que es manté latent sota les aparences.

Fotografia de portada: XX
Text: Paula Juanpere
Correcció: Joanaina Font