16 d’abr. 2014

EL DIA QUE TED MOSBY ENS VA TRENCAR EL COR (AIXÒ ÉS UN 'SPOILER')


Avís: Aquest text és ple d’spoilers, així que si encara no heu vist l’últim capítol de How I Met Your Mother (HIMYM) us recomanem no seguir endavant. En cas contrari, podeu continuar llegint i compartir amb nosaltres la indignació per haver malgastat 9 anys de la vostra vida seguint les aventures de Ted Mosby per trobar la dona de la seva vida.
Era previsible, no és senzill posar punt  final a una sèrie que ha durat tant temps i que ha despertat tant rebombori al seu voltant, però el final de How I Met Your Mother (HIMYM) ha deixat a més d’un amb el cor trencat. Durant 9 anys hem acompanyat Ted Mosby (Josh Radnor) en la narració de com va conèixer la mare dels seus fills. O això crèiem. Perquè resulta que, després de tants anys sospirant per ella, la mare era el menys important, o això sembla que pensin els creadors de la sèrie, Carter Bays i Craig Thomas. La mare era, al cap i a la fi, només una fase més, un pas més.

En el capítol final, la sèrie torna al seu punt de partida. Descobrim sense quasi temps per recuperar-nos que la mare està morta en el moment que Ted ens explica la seva història. Per si això no fos suficient, els creadors acaben de rematar-ho fent que el narrador decideixi recuperar Robin (Cobie Smulders), retornant a l’inici de tota la sèrie, tancant-la de forma circular. Per alguns pot ser un cercle perfecte, per altres és un gran engany que deixa un regust amarg i dramàtic, especialment per a aquells que s’havien implicat emocionalment en la futura relació de la mare i Ted. Sempre havíem pensat que era la gran història d’amor, el moment realment “legendary” que donaria sentit a tot allò viscut fins al moment.

HIMYM ha estat una sèrie amb alts i baixos i que, sobretot, ha acusat el cansament d’estirar un argument i un misteri (la identitat de la mare) fins a l’extenuació. Un altre dels elements que l’ha debilitat ha estat l’etern estira-i-arronsa entre Ted i Robin, el “volem estar junts però això mai acaba de funcionar”. Si haguessin estat els nostres amics els hi haguéssim recomanat que s’oblidessin de la història i seguissin endavant. Per això es fa tan difícil entendre que Ted, després d’haver viscut una feliç relació de deu anys amb la mare (ara ja sabem el seu nom, Tracy), decideixi que la manera de continuar endavant, tal com li demana la seva esposa quan ja saben que està malalta, és tornar a la casella de sortida. Passats 25 anys, creu que és el moment d’intentant-ho de nou amb la dona amb qui ja no va funcionar un cop perquè no desitjaven el mateix de la vida. D’alguna manera és trair l’evolució dels personatges desenvolupada durant tots aquests anys i ens fa entendre que l’autèntic amor de Ted és Robin (i això fa mal, perquè adorem la mare).



L’últim capítol acomiada una novena temporada que, teòricament, havia de ser la redempció d’una sèrie que des de feia temps semblava que havia perdut el rumb. L’objectiu no s’ha aconseguit. Més enllà de la decepció del final, ha estat una temporada repetitiva i tirant a avorrida, descomptant els moments de llum que aportaven les escenes flash forward que ens servien per saber més detalls de la relació entre Ted i Tracy (Cristin Milioti). És gairebé sorprenent que els responsables de la sèrie no hagin aprofitat una mica més la química entre tots dos personatges i, especialment, “l’àngel” d’ella. ¿Per què prendre’s tantes molèsties a trobar l’actriu perfecta per interpretar la mare si gairebé no podrem gaudir-ne? El tracte injust al personatge de la mare és un dels aspectes que més pot molestar d’aquest final als fans. Com diu un acudit que corre per la xarxa, la mare ha mort de la mateixa manera que ha viscut: fora de pantalla.

Aquest no és l’únic aspecte incongruent del tram final de la sèrie. Gairebé a l’inici del capítol descobrim que Barney (Neil Patrick Harris) i Robin sí que acaben casant-se, però que el seu matrimoni no aguanta més de tres anys. Vista la resolució, no podem evitar preguntar-nos per què els creadors han dirigit els espectadors a confiar en la relació de Barney i Robin per sotmetre’ls a un divorci exprés. Si la intenció era donar-nos a entendre que tant Robin com Ted necessitaven passar per totes aquestes experiències per estar preparats per a una vida en comú no podem sentir-nos una mica estafats. Segons han explicat els mateixos creadors de la sèrie, HIMYM sempre va ser concebuda com una comèdia amb elements dramàtics i ho ha estat fins al capítol final, amb el qual volien reflectir els girs i les voltes que dóna la vida. Malgrat que l’últim gir no ha acontentat bona part del públic, sí que és cert que l’últim capítol és un bon resum, sorprenentment amarg per una comèdia, de com canvien les relacions amb el pas del temps i la dificultat de compaginar la vida de joventut i la familiar.

Malgrat que l’última escena estava pensada per transmetre felicitat i recompensar aquells fans que durant anys han apostat per la parella Ted i Robin, no vaig poder evitar sentir una certa tristor en acomiadar aquests nous anys. Per mi el punt final de HIMYM és sota un paraigua groc, amb Ted i la mare trobant-se després d’anys creuant-se.



Fotografia de portada: CBS
Text: Alejandra Palés
Correcció: Marta C.