3 d’abr. 2014

30 MINUTS MUSICALS AMB HOMBRE NORMAL



Sabeu aquella gent que sempre diu "És que el que no em passi a mi!"? Doncs el Hombre Normal no seria d'aquest tipus de persones. Ell es defineix com un home normal, algú que no destaca ni per bé ni per mal. Aquella típica persona a qui li agrada gaudir dels petits plaers de la vida, escolta Coldplay i U2, s'emociona amb Eurovisión i La Voz, compra regals a El Corte Inglés (on tenen de tot) i pateix les morenes en silenci. Ell és una persona estàndard. És tan absolutament normal que és absolutament divertit i aconsegueix que la quotidianitat i les seves #creíblesaventuras (que podeu seguir a Facebook i Instagram) siguin tronxants. Potser la seva única excentricitat és que li agrada Julio Iglesias, és el seu guilty pleasure, què hi farem? Com a col·lectiu normal ens fa molt feliços la llista que ens ha preparat amb tot de hits normals que podrien sonar cada dissabte a un lloc tan infame com Les Enfants. Hombre Normal, de grans volem ser com tu!



Nueva playlist

Fa uns anys els reis em van portar un iPod Nano d’aquests.
Doncs bé, no el faig servir massa, però si algú l’agafés, és molt probable que sonessin aquestes cançons, autèntics
hitazos.

1. Quijote - Julio Iglesias
La llista no podia començar d’una altra manera.
Julio Iglesias és molt necessari a la meva vida. I no per totes aquestes "xorrades" de fotos que es va posar de moda enviar per Whatsapp. La meva relació amb Julio Iglesias ve de la infància, de sempre va sonar al cotxe quan marxàvem al càmping amb els meus pares els caps de setmana. Julio Iglesias m’ha ensenyat què és l’amor, i aquesta cançó és el seu
hit més Sinatra, el seu My way, però molt millor. Jo quan sigui gran vull ser Julio Iglesias, un home amb valors de veritat. UEA!

2. Viva la Vida - Coldplay
No em canso d’escoltar aquesta cançó. Crec que és una de les millors que s’han compost mai, que passarà a la història com hi va passar el Mozart, per exemple. Em posa la pell de gallina i em recorda el Guardiola i em fa venir ganes de deixar de ser normal. Vaig anar al concert i va ser molt xulo, el millor concert que he anat mai després del d'U2. És tan car anar a concerts!

3. The Bongo Song - Safri duo
No entenc per què van deixar de posar aquest tema a les discoteques. Potser per això ja no vaig massa a les discoteques. Com no porten el Safri Duo al Sónar i porten totes aquestes merdes de grups i discjòqueis? A qui no li agradi aquesta cançó és que no té ni idea de música, ni de ballar, ni de passar-ho bé.

4. Come out and play - The Offspring
Eh, que jo també he tingut una època radical! Aquesta cançó encara em fa venir ganes de saltar i prendre cervesa calenta, i anava al A Saco i al Alternativa i al Señor Lobo. Em fa recordar quan em vaig deixar els cabells llargs i volia ser "malote" i em vaig comprar unes botes Termans perquè eren més barates que les Martins. Aquesta és la típica cançó que la canto com si em sabés la lletra, però no sé quasi res d’anglès.

5. Sin documentos - Los Rodríguez
Oh, el Calamaro i els altres que no recordo els noms… són els millors encara que siguin argentins. Vaig intentar moltes vegades lligar al Plataforma de Nou de la Rambla mentre sonava aquesta cançó, però no hi havia manera. No he lligat mai massa, però. Per cert, que els cubates del Plataforma eren pur "garrafón", i hi havia una noia guapa per cada 10 de lletges però això és una altra història.

6. Maldito duende - Héroes del Silencio
He volgut triar una cançó que no fos la típica d’ells, perquè ja m’he cansat una mica de sentir
Entre dos tierras a tot arreu. Crec que tots els cantants haurien de cantar com el d'Héroes (excepte Julio Iglesias, és clar); la música en general seria molt millor. Aquesta és de l’època en què no calia tenir un doctorat en literatura per entendre les seves lletres, per això m’agrada més.

7. Boig per tu - Sau
"Vale, vale"… que ara la Shakira n'ha fet una versió, però jo vull reivindicar la cançó original. Em fa pensar en un amor d’estiu que vaig tenir, la Gemma Riu. La vaig conèixer en unes colònies d’estiu i després ens vam escriure un parell de cartes. Jo em copiava lletres de cançons, i aquesta era una d’elles. És una mica per torturar-se, aquesta cançó.

8. With or without you - U2
Aquesta cançó me la poso al cotxe quan vaig a buscar Mujer_Especial a la feina, i tot va més a càmera lenta. U2 em sembla la millor banda de la història, més que els Rollings i els Beatles i el Bruce Sprinsteen. Per això els concerts d’U2 són tan cars, però val la pena, i al Bono que li donin el premi Nobel de la Pau i l’Oscar també. A qui no li agradi aquesta cançó no té ànima.


9. Smooth Criminal - Michael Jackson
"Eneve yu woki, eneve yu woki"… què més puc dir? El rei del Pop. És l’amo. Descansi en pau, el més gran. El tema dels nens se li ha de perdonar, segur que és mentida. No hi era tot sencer, ell, i a més li treien els quartos per tot arreu, al pobre. Els joves d’avui en dia haurien d’escoltar més el Michael Jackson i no la "basura" que posen ara a los 40 principales.

10. Walk of life - Dire Straits
Aquesta cançó resumeix molt bé totes les coses que m’agraden de la música. Em posa de molt bon humor. Dire Straits és la primera banda de què vaig ser fan i vaig comprar discos. Quins cracs, quins solos de guitarra… Sóc molt carrossa, jo, però és que la música que es fa ara no em tira massa. 



Fotografia de portada: Hombre Normal
Text: Muntsa Casas
Correcció: Marta C.