5 de març 2014

UNA ADICCIÓ ANOMENADA 'HOUSE OF CARDS'


Seré sincera; quan es va estrenar House of Cards a Netflix no en vaig ser fan de forma instantània. Potser perquè el perruquí de Kevin Spacey em pertorba o perquè tant gir a càmera i trencament de la quarta paret em semblava massa impostat, em costava trobar-li les virtuts que altres hi veien. Ja que sempre s’ha de donar una segona oportunitat a tot vaig decidir enfrontar-me a la segona temporada lliure dels prejudicis que fins llavors m’havien condicionat a l’hora de valorar la sèrie.

Coincidint amb el dia de Sant Valentí, Netflix va “alliberar” els 13 capítols que componen la segona temporada de la sèrie, una nova tanda d’episodis que ha sabut arreglar els errors dels seus inicis i renovar la seva potencia per tal de trencar les reticències que alguns crítics havien demostrat envers ella. Sense fer grans spoilers us avancem alguns dels aspectes que han fet que acabéssim per trobar la gràcia a House of Cards i practiquéssim una mica de binge watching: Ritme, ritme, ritme, una de les claus de la millora de House of Cards ha estat l’acceleració del ritme de la ficció. Les trames s’han anat cremant a tota velocitat i, sobretot, amb contundència. Potser per això s’ha tornat més addictiva i, per tant, la sèrie ideal per fer maratons audiovisuals.

Més Claire Underwood, si us plau, tothom es desfà en elogis amb Kevin Spacey i la seva interpretació de Frank Underwood. És tan evident que es tracta d’un paper de lluïment que fa una mica de mandra. Per això ens interessava molt més el personatge de la seva dona, interpretat per la “princesa prometida” Robin Wright. Des de l’inici de la sèrie era patent que es tractava d’un rol amb moltes més capes i matisos i volíem saber-ne més. Aquesta segona temporada ha ampliat les seves trames, i això ens ha permès gaudir més d’ella.

Dones fortes (i tan calculadores com els homes), a House of Cards hi ha paritat, les dones són tan ambicioses i manipuladores com els homes. Ho hem pogut veure gràcies a alguns nous personatges femenins que no tenen cap mena de problema a trinxar els seus principis per aconseguir allò que volen. Bombes argumentals, en el camí per conèixer una mica més les motivacions dels personatges de la sèrie hem conegut alguns dels seus grans secrets.

Frank, deixa de mirar-me! ja us avançàvem que el trencament de la quarta paret va ser un dels recursos més utilitzats en la primera temporada de House of Cards. Potser degut a les queixes dels crítics, els guionistes de la sèrie van decidir disminuir una mica les interpel·lacions de Frank Underwood a l’espectador. Aquest respir ens ha permès absorbir millor la ficció.

Fotografia de portada: Netflix
Text: Alejandra Palés
Correcció: Marta C.