4 de març 2014

OHIOS: FACELESS

Ohios
Faceless
Any: 2014
Discogràfica: Famèlic Records
Em poso Faceless d'Ohios amb els auriculars de la Renfe, els més lo-fi del mercat, i el cos em demana mambo. I vull deixar els estudis, pillar drogues de disseny, formar un grup de punk, clavar un cop de puny al paio més fort del món, escopir a un policia, llepar un gripau, pujar al Kilimanjaro, ensumar les calces de l’estàtua de la llibertat, masturbar-me al mur de les lamentacions, cremar mil llumins en una tarda per inhalar el fòsfor i respirar la boira de la plana.

La llista amb els noms dels referents que es van dibuixant en la ment a mesura que passen les cançons és dilatada, tant d’aquí com d’allí, la potència de Japandroids i la jovialitat dels Aina, l’esquinçament de Cloud Nothings (d'Ohio, per cert) i la psicodèlia de Dulce Pájara de Juventud. I així ens tirem fins al final. El cas és que hi ha un factor comú entre tots aquests noms, es tracta de la mirada guenya amb un ull clavat en el present i l’altre enfocant dos dècades enrere, als noranta, intencionada o per defecte, que es transforma en l’oblit de la nitidesa com a punt a favor, el soroll com al·licient i virtut.

Faceless, concebut als estudis Ultramarinos, prometia ser un treball directe a la medul·la des del primer avançament titulat “Aunt”, que és a la vegada la cançó que obre el disc, i és així durant bona part del repertori, ras i curt. Però també amaga un parell de talls instrumentals com “15 Ips” o “Boira” d’exhibició tècnica, s’estiren amb gosadia durant més de 6 minuts a “Weekend” i invoquen un desconsolat Rivers Cuomo d’antany amb un baix potent i el pedal a mig gas a “Distance”.




Fotografia de portada: Fotografia d'en Garo a en Ric. Disseny de l'Edu Vila
Text: Joel Panadés
Correcció: Joanaina Font