4 de març 2014

LLEGIR I ESCRIURE #18 | EL FRANCTIRADOR


El franctirador
Albert Pijuan
Any: 2014
Editorial: Angle Editorial




Perquè també de novel·la negra viu la gent normal, avui al Llegir i Escriure la Paula Juanpere ens recomana El franctirador d'Albert Pijuan: és molt més que una història policíaca, és un text contundent, desesperançador i sorprenent que no us podeu perdre. Celebrem un altre debut novel·lístic.

Polònia, 1991. Un edifici de més de trenta pisos, gris, envoltat d’asfalt i solars desèrtics s'aixeca a l'extraradi d'una ciutat desconeguda de la Polònia postcomunista. Al sisè pis hi viu, amb la seva mare, Krzysztof Niewinny, que acaba de tornar després d'un temps de buscar-se la vida a Suècia. Tanmateix, Krzysztof no acaba de trobar el seu lloc. És hivern: la boira i la neu ho amaren tot, i el Góra és un bloc de pisos on el règim relega els indesitjables: "el que no vols que es vegi, ho escombres sota la catifa, o ho tanques al Góra, els residus de K***, ciutat atapeïda de cossos suats, febrosos i atemorits". Aquesta és l'atmosfera angoixant, opressiva, però captivadora en la qual Albert Pijuan situa la seva història: el retorn de Krzysztof i els seus esforços per tirar endavant, amb la seva mare, una vella pobre i devota el marit de la qual desaparegué anys abans, i el germanastre, que forma part d'una banda criminal i corrupta mentre un franctirador fa imperar la por i la paranoia a la ciutat matant indiscriminadament.

Les històries de Krzysztof i el franctirador s'entrellaçaran de forma enigmàtica. L'escenari, després de la caiguda del taló d'acer, és un terreny desesperançat i abandonat, de terres inestables. I la por, l'amenaça, lluny d’haver desaparegut, és materialitzada ara amb la figura del franctirador que la policia s'afanya a descobrir. Una societat poruga que evidencia els efectes nocius i sufocants de les ferides mal curades. Krzysztof, per la seva banda, és un jove una mica il·luminat que no s'aferra a la vida, sinó que, en certa manera, deixa que les coses passin per si mateixes. Una mica, podríem dir, a l'estil del Mersault de Camus. Però alguna cosa sòrdida passa que el fa canviar i el fa per fi actuar decididament, encara que sigui des de la brutalitat, i encara que la seva decisió l'hagi de dur al desastre. I és que a poc a poc va entenent de què es tracta: "Per fi havia après la lliçó. I això que era exageradament simple: el món està format per dos elements bàsics; per una banda, les coses com les veu un i, per l'altra, la maldat de la resta".

El franctirador és una novel·la intel·ligent i colpidora, sobre històries de personatges desemparats que transcorren en un terreny de transició, de ferides que encara sagnen i hostilitats a flor de pell. No és només una novel·la negra, o és potser –per dir-ho millor– una bona novel·la negre. Girs extraordinaris i personatges enigmàtics, però sobretot una veu narradora segura, una prosa de ferma duresa que arriba al lector com esquitxades d'un deliri. Molt recomanable.


Fotografia de portada: Arxiu
Text: Paula Juanpere
Correcció: Joanaina Font