25 de març 2014

ESTRENEM "JADE" D'EXTRAÑO WEYS


Deu fer cosa de quatre o cinc anys van intentar vendre una moto que no tenia oli, que estava gripada. Era la de fer-nos creure que existia una escena real de hip-hop en català. Mentida. No existia, no hi havia circuit ni quasi relació entre bandes. Ni pràcticament discos mínimament dignes. El temps ha donat la raó a aquesta afirmació, preguntem-nos on són ara totes aquelles bandes (que no ens enganyem, eren quatre o cinc) i què han fet cada una d’elles. El grup bandera, els At Versaris, són els únics que han mantingut una activitat digna i destacable, sobretot dins ambients eminentment polítics. Un lustre després les coses no han millorat, però sí canviat, perquè per primera vegada tenim un grup de rap en català en condicions i amb cançons absolutament glorioses. És aquí i ara. Es diuen Extraño Weys i estrenen una cançó en exclusiva amb aquesta casa, és “Jade” i la podeu sentir aquí dalt.

Extraño Weys són Patxi Vazili, Gordo del Puru i Sir JKLZ1 -amb Viktor Pizza a la producció- i ja fa anys que es troben pul·lulant pel panorama underground d’aquest país. Alguns amb At Versaris i d'altres involucrats en la majoria de projectes destacables de hip-hop en català que han aparegut els darrers 10 anys. La seva estrena discogràfica, amb un títol que mostra el seu respect al pare de les caixes de ritme programables, presenta un sucós repertori musical, principalment, i salvant les distàncies, fent venir al cap el so de vellut, preciosista, i soul dels Solo Los Solo més suaus (si parlem del present, però, "Rodalies Gospel" i la més nocturna "L'ombra de Carafa" segur que farien somriure a Griffi i la resta de Chacho Brodas), i amb un parell de petites delícies més jazzie ("Spaghetti western") i funk ("Bonsai Sequoia"). Pel que fa a les lletres, i versos potents a banda ("segueixo sent hostatge del meu propi oasi"; "l'instint mira fixament el foc"), sorprèn el llenguatge en si que utilitzen, planer, directe i de carrer, preferint la naturalitat a la gramàtica ("l'enginy esquiva al control", diuen significativament a "Spaghetti..."), com ho exemplifiquen discu, primo, tirón, palillus i altres expressions populars que van apareixent a l'EP.



L’aparició de Variacions en fu​-​remoll de la 5a Simfonia inedita de Roger Linn és la primera referència de Say it Loud, els responsables del festival del mateix nom que se celebra a La Farinera del Clot. Ara també fan discos. I no podien estrenar-se millor que amb aquest 10’’. Això va per cicles, com tot en aquesta vida, primer van aparèixer les brometes, després les primeres bandes a escoltar, ni que fos per sobre, també el primer grup a tenir en compte. El rap en català canvia de dimensió amb Extraño Weys, perdonin el paternalisme, però ara sí: apuntin aquesta data i nom. Per fi escoltem rima difícil i intel·ligent, ego mesurat i instrumentals que naveguen alegrement entre el soul, el latin i el jazz, tot això explicat en català. Nova etapa, nova era, i ja era hora. Segurament el més destacable de sentir aquest EP és que l’idioma és absolutament el de menys, perquè això ho hem escoltat tota la punyetera vida i no sorprèn res. Aquest és el canvi d’etapa, el que normalitza sentir AIXÒ en la nostra llengua. Simplement és bon rap, sense més. I això val molt la pena.

Els Extraño Weys estrenen Primer Disc aquest dissabte 5 d’abril com a equip local, a La Farinera, és clar. Amb formació instrumental liderada pel guitarrista Santi Careta amb Martín Leyton al baix, Juan R. Berbin a la bateria i Marcel·lí Bayer al saxo. També hi haurà col·laboracions al micro: Marco Fonktana, Mai, Rxnda Akozta, Pau AtV, Noult i Feo1 del Gremio.



Fotografia de portada: Arxiu
Text: Arnau Espinach i Jordi Garrigós
Correcció: Montse V.