18 de març 2014

COP DE PUNY I SOBRASSADA

Lost Fills
Molt Bro
Any: 2014
Discogràfica: The Indian Runners
Cada cop que un grup de Mallorca treu disc estem obligats a sentir un munt de bromes relacionades amb la sobrassada i un ja no sap a qui cansa més això, si als mallorquins o a la resta. La veritat és que és una conya resobada que guanya en gràcia si són els mateixos grups els qui la fan, i la fan sovint, que són ben bromistes els mallorquins. De fet, es veu que la família d’en Joan Cabot, 50% de Lost Fills i alma mater de 40putes, en fa, de sobrassada, i que amb això van convèncer els Indian Runners perquè els fitxessin.

Sobrassada a banda, s’ha de dir que Molt Bro (The Indian Runners, 2014), segon disc d’estudi de Lost Fills, té força conya. Ja ho diuen ells mateixos, el Joan Cabot i el Pep Toni Ferrer, que ells havien format aquest grup per fer les cançons que creuen que haguessin fet als 17 anys i així ens trobem amb un disc que no té cap pretensió d’originalitat ni d’experimentació ni de poesia existencial, sinó que és un exercici de diversió i de donar voltes a les bromes internes del grup de col·legues que ja fa el fet. Un s’escolta aquest disc i de primeres ja entra bé perquè sona a tota aquella música norantera que ens agrada i riu amb les lletres i, si un decideix anar a veure’ls en concert, veurà que són dos tios ben normals amb les seves samarretes de grups i els seus pantalons que no són pas de pitillo i de passada es quedarà sord durant un parell de dies perquè toquen molt fort.

Molt Bro són dotze cançons curtes plenes de cops a la bateria, guitarra esgarrapada i distorsió, amb un darrer tema que ens acaba de transportar a la darrera dècada del segle passat perquè és cançó i silenci i una mena d’himne estrany a aquells músics del poble de Lost Fills que potser no han transcendit gaire en la història de la música, un d’aquells hidden tracks que posaven abans en els cds i que un no descobria sempre a la primera escolta.

Rock adolescent amb jocs de paraules em sembla la millor manera de descriure aquest disc en una sola frase. A més, el disseny del disc l’ha fet en Lluís Juncosa, artista dibuixant que amb poques línies i pocs colors capta la idea essencial del conjunt de temes i fa de l’edició física de Molt Bro una peça ben maca.




Fotografia de portada: Arxiu
Text: Glòria Guso
Correcció: Marta C.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Highly energetic post, I loved hat a lot. Will there be a part 2?


Feel free to visit my blog post ... sms kredyt