4 de febr. 2014

UN ALTRE MANUAL D'ECLECTICISME


La Lluminosa
Esperit!
Any: 2014
Discogràfica: Bankrobber

Escolto sense cap mena de pausa tres vegades seguides el disc. Llavors, com qui no vol la cosa, em proposo un exercici. Cada cançó l’intento ubicar en el paisatge que evoca. Al final, el mapa és més complert del que hom ha pogut imaginar, totes les latituds i longituds s’hi veuen representades. Ja sabíem a què ens ateníem, des del seu debut, l’Esperit!, o el que és el mateix, en Mau Boada, ha jugat la carta de l'eclecticisme. A fer el que li vingui de gust. N’ha fet la seva raó de ser i aquest cop no podia ser diferent. Com a molt, a reblar encara més el clau.

Bé, potser una mica sí. Es nota més treball i, perquè no dir-ho, potser menys precipitació. On queda més palès és en la producció, més acurada en termes generals i treballada en aspectes particulars. És a dir, si cada cançó és un univers diferent, la producció s’hi adapta a la perfecció. Només cal passar del blues del desert a "O A" a "Smkmntn" i pot ser que tinguem la sensació d’escoltar discos diferents. La frontera autor, productor, disc totalment difuminada, en el sentit més ampli, i encara que ho pugui semblar no és una qüestió d'apujar o abaixar faders. Hi ha premeditació.

En l’altra banda, però, ens trobem que els constants girs estilístics, des de Tortoise al country surenyo passant per cançons acústiques molt elaborades, ens poden agafar desprevinguts. Sobretot si no coneixem l’amplitud de mires de l’artista de Sant Celoni. Així i tot, m’atreviria a dir que és un mal menor i encara menys si sabem on ens endinsem. Et pots trobar passant de passatge en passatge tranquil·lament sempre i quan sabies que el bitllet que has comprat et portava a aquest tren.

Recordo un concert de l’Esperit amb Missing Lech cap al setembre del 2011. Allà, com qui no vol la cosa, en Mau s’aixeca i diu “ara faré una cançó nova que se’m va acudir ahir a la nit”. L’atreviment em va agradar i sospito que degut això la melodia em va quedar gravada a algun lloc del cap. La sorpresa ha estat que quan he escoltat el disc l’he reconeguda a les primeres de canvi. De cop, m'he vist  transportant-me a aquell vespre de setembre de fa més de dos anys. És precisament aquesta, la grandesa de l’Esperit. Aquest anar fent continu, guiant-se per fer allò que li agrada i li ve de gust.
A l’abast de pocs.




Fotografia de portada: Arxiu
Text: Joan Palahí
Correcció: Marta C.