25 de febr. 2014

SORPRESES AGRADABLES


San Felicies
Gabriel y Vencerás
Any: 2014
Discogràfica: Hermanos Segundos

Portava cinc escoltes seguides del disc i encara no ho havia fet de principi a fi. Els obsessius tenim això. De fet, em sembla que no havia passat del setè tema, i apa, torna a començar. De cop i volta m’havia vist trastocat. Era com quan tornava a escoltar maquetes o CD recopilatoris i al·lucinava, trobava alguna cosa que realment m’apel·lava directament a mi. Potser no n’hi ha per tant i es tracta més del fet que hom ja té una edat i el segon disc de Gabriel y Vencerás l’ha amarat de nostàlgia d’adolescència. De les primeres edicions del festival de Benicàssim, d’un especial sobre indie emès a l'Sputnik del canal 33 sobre el Inquilino Comunista i Penelope Trip i dels diumenges escoltant Viaje a los sueños polares, –es deia així el cony de programa, oi?–. Vaja, de finals dels noranta.

En el cas que el disc caigués a les mans d’una persona que l’hagués de vendre a qualsevol preu, ho tindria fàcil. Tres bones cartes de presentació. “Páginas amarillas”, tros de single que enganxa a la primera qualsevol desaprensiu. Si no, li queda “Sor increíble”, més directa en els termes del disc –al cap d’avall és un disc rodó d’indie-pop– i que, sorprenentment, és l’única que es queda per sota dels dos minuts. Pur single. I potser per una debilitat personal que encara no m’explico, “Wíctor”, més elaborada, però igualment dins les coordenades del single. Entremig, i sense menystenir-ho, queden moltes altres coses, a tall d’exemple citaria “Funeraria risas” o “Siamés”, però per citar alguna cosa més, perquè un cop escoltat el disc de cap a cap, sumat a les escoltes que abans havia fet de forma compulsiva, hi ha molts instants. M’atreviria a dir que depèn del moment..

Entremig, s’hi entreveuen moltes coses. Jo hi he sentit des de Gorky’s Zygotic Mynci a El Niño Gusano, sí, ja sé que n’estaran tips de llegir-ho, però jo m’ho prendria com un elogi incommensurable i em deixo moltes coses, que un dia em recorden a un i l’endemà, a l’altre. Depèn del moment. Ho prefereixo així, perquè cada cop que torno a escoltar el disc recordo un moment diferent d’alguna cosa que ja he viscut. Feia temps que no em passava.




Fotografia de portada: Arxiu
Text: Joan Palahí
Correcció: Marta Cucurella