17 de febr. 2014

MÚSICA PER DOTZENES #5 (Miedo)

L'arbre genealògic de part de l'escena subterrània barcelonina és més aviat una cinta de Moebius, un continu que va tornant a certes persones i grups però que mai no para. Podríem fer una llista interminable de grups només buscant als crèdits 5 o 6 noms. Seria una llista que es renova constantment i que té relacions intergeneracionals i lligams sòlids entre ciutats. Més que una altra baula, Miedo podrien ser l'exemple perfecte: Miedo són El Ortiga (Defensa, Anticonceptivass, Thelematicos, Pelea!, Cotolengo, Corte Moderno...), Pablo Garrido (Kana Kapila, Nordkapp), Miguel Rojas (Los Claveles) i Albert Mallol (Ultratomba), i són l'hòstia.

Sempre he tingut una relació d'amor-odi amb la forma de cantar del Nacho (El Ortiga). És agressiva i gens complaent, no té por d'assenyalar amb el dit i sovint és feridora. Hi ha dies que vaig a veure'l en concert i penso: "No necessito això, anar a un concert a què m'insultin", i en canvi hi ha dies que només el vull corejar. Sempre em crea certa tensió escoltar-lo i això en realitat m'agrada molt. No canta per agradar-me a mi ni a ningú i això, en un món on el que impera és la mamada de titoles i el quedar bé amb tothom, és xocant però refresca l'ambient.

Dit això, crec que Miedo és probablement el grup més pop que ha tingut el Nacho, el menys cabrejat i el millor. Fins i tot en la cançó més punk de les 6 que han penjat al bandcamp ("Le da igual"), els cors i la pandereta de la tornada ho porten a un altre lloc. De totes, les meves cançons favorites són "Así yo soy feliz", amb els seus jocs de veus que són alhora Television Personalities i Los Claveles, on hi ha una mica de cadascun d'ells, i la preciosa "Todo esto es para ti", que podria ser una balada dels primers Thelematicos amb una segona veu que empasta perfecta amb la del Nacho i posa la pell de gallina. Veieu que cito alguns dels grups dels seus membres, i és que aquesta és una de les millors coses de Miedo: pertanyen a un arbre propi, són el Nacho, el Miguel, el Pablo i l'Albert, i són Ultratomba, Thelematicos, Los Claveles, tota la música que han fet i han viscut. El que són i no el que voldrien ser.

Al seu bandcamp hi ha dues tongades de cançons diferents: "Miedo" i les més noves "Voluntad", i només em fa pena que no les hagin plastificat en el format que sigui per poder posar-les a casa a totes hores.



Fotografia de portada: bandcamp
Text: Quique Ramos
Correcció: Marta C.