11 de febr. 2014

LLEGIR I ESCRIURE #16 | EL PASSAT I ELS CÀSTIGS


El passat i els càstigs
Yu Hua
Traducció: Carla Benet
Any: 2013
Editorial: Les Males Herbes




Avui al Llegir i Escriure, Yu Hua, un autor xinès que podem llegir per primera vegada en català amb la traducció de Carla Benet (directa del xinès). La Paula Juanpere ha llegit El passat i els càstigs (Males Herbes, 2013), un recull de relats que presenta personatges engolits per la foscor sota la llum del sol. Brutal. A sota us n'explica alguna cosa més.

Deixeu-me que us resumeixi una mica l'il·lustratiu pròleg de Carles Prado: Yu Hua és un escriptor xinès de la generació que, durant la Revolució Cultural, era encara petita per viure les persecucions que van patir els intel·lectuals de les generacions anteriors i que, en canvi, en la Xina postmaoista, va poder gaudir de les traduccions d'autors com Kafka, Borges o Robbe-Grillet, que després de dècades d’aïllament circulaven per fi lliurement, i donaven fruit a un moment de gran efervescència cultural durant la dècada dels vuitanta. Els quatre relats que ha publicat Males Herbes sota el títol d'El passat i els càstigs, escollint específicament aquells de més contundència violenta, formen part de l'obra més primerenca de Yu Hua –publicats entre el 1987 i el 1992. La violència que hi apareix és de tal mena que el breu pròleg de Carles Prado ens ajuda a digerir-la, tot emmarcant-la en la violència tant física com retòrica de la història xinesa del segle XX. Però, com adverteix el mateix prologuista: la cosa va molt més enllà.

El passat i els càstigs està format per quatre relats impecables de violència, però d'una violència impassible, sense dramatismes, sense sentimentalismes, sense ningú que se'n faci creus. El llenguatge és lacònic, distant, d'una fredor esgarrifosa, com el bisturí d'un cirurgià. Les frases són com sentències rotundes. A la vegada, però, i sorgint d'una estranyesa immensa, hi ha una perfecta dimensió lírica que fa estremir: la bellesa del dolor i l'horror. El lloc que ocupa el lector és d'una incomoditat inexpressable, només llegint-lo es pot comprendre on et deixa Yu Hua: com a testimoni indefens, atemorit, horroritzat, però també còmplice de la seva violència. El resultat és que els relats resulten claustrofòbics i inundats per l'angunia, malgrat que la llum del sol hi és sempre present amb els seus rajos omnipotents, gairebé en cada paràgraf. No menteixo si dic que en algun passatge de violència explícita, de sang i fetge, el cos sencer se m'ha regirat.

No és que en els relats hi hagi grans lluites i mortaldats. El primer conte, "1986", explica el retorn d'un professor d'institut al poble després d'anys de desaparició. La violència sorgeix de les tortures que s'infligeix a si mateix en un estat de bogeria, mutilant-se enmig de la multitud del carrer. El relat que dóna títol al volum, "El passat i els càstigs", parla d'un mestre de la tortura que vol il·lustrar un personatge amb la seva saviesa, un personatge que busca retrobar-se amb el seu passat. Aquí, és impossible no pensar en Kafka i en la crueltat i l'horror (l'absurd) de relats com "La colònia penitenciària" que evoquen també la qüestió de la violència social. El conte "Un tipus de realitat" és terror absolut: explica tot el que poden desencadenar la inconsciència i crueltat infantil, com una esllavissada de terror quotidià, casolà i familiar. I també aquí ressona Kafka (amb La Metamorfosi, per exemple), per aquest terror que sorgeix de forma absurda en l'àmbit de la intimitat, i perquè s'hi percep, en tot el llibre, també la pròpia lògica de l’escriptura kafkiana: aquella que és capaç de presentar amb una versemblança esgarrifosa situacions del tot il·lògiques, o oníriques. El llibre de Yu Hua és un deliri, i s'engoleix de cop, amb fascinació i esgarrifances. Però, amb compte: no és apte per a tothom.

Fotografia de portada: Arxiu
Text: Paula Juanpere
Correcció: Joanaina Font