17 de febr. 2014

LA COMISSÀRIA #11 RADIOGRAFIA A LA VIDA I OBRA DE SALVADOR ESPRIU: ESPRIU, HE MIRAT AQUESTA TERRA


Encara teniu temps, fins al 24 de febrer, de veure una de les exposicions més cuidades i completes que hi ha actualment a Barcelona: Espriu, he mirat aquesta terra, que es troba al CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona), al vell mig de la ciutat. L’exposició costa entre 4 i 6 euros, depenent dels descomptes, però podreu gaudir-la de forma gratuïta els diumenges a la tarda gràcies al patrocini de la cervesa Moritz.

Espriu, he mirat aquesta terra ens acosta a la figura d’un dels exponents més importants de la literatura catalana: Salvador Espriu, del qual se’n va celebrar el centenari del naixement aquest 2013 passat. Famós per les seves novel·les i peces teatrals i, sobretot, pels seus poemes sobre Sinera i la Pell de Brau, l’exposició resulta ser una radiografia exhaustiva de tots els elements que van compondre la vida de l’escriptor.

Espriu, he mirat aquesta terra és una exposició que s’ha tirat endavant amb moltes ganes, tant dels membres del CCCB com d'unes quantes entitats, fet que es nota per la quantitat de material que podreu trobar dins l’establiment. Durant el recorregut, doncs, podreu trobar un munt d’arxius inèdits, des de gravacions que va fer la família Espriu quan els seus fills, entre els quals hi ha Salvador, eren petits, fins a una detallada entrevista al cantant Raimon, passant per un seguit de vídeos que ha realitzat el mateix CCCB i que serveixen per il·lustrar alguns episodis de la vida de Salvador Espriu, d'entre els quals destaco el dedicat a la Caputxinada, que té un muntatge molt eclèctic i resulta de molta ajuda per conèixer un passatge fosc del franquisme del qual Espriu va ser protagonista, com a defensor de la llibertat, envoltat d’estudiants.

Ja a la primera sala ens submergim en un territori que ens porta lluny de Barcelona. Amb les parets recobertes per una fotografia de mida gegant de la casa que tenia Salvador Espriu a Arenys i amb un fil musical on sona un poema de l’escriptor versionat musicalment per Raimon i interpretat per la cantant Sílvia Pérez Cruz, deixem la ciutat per uns moments i ens endinsem en l’ambient tranquil, reflexiu i amb olor de mar en què es va moure, durant la seva infància i adolescència, l’intel·lectual.
Als primers espais descobrireu fotografies del jove Salvador Espriu, les malalties dels seus germans, les caricatures que feia el seu pare sobre la gent del poble i d’on prové la fascinació pel mot i el mite de Sinera. Seguidament, i a mesura que l’artista creix, ens endinsem més en la seva obra i en la recepció d’aquesta.

Més endavant, doncs, podreu trobar, fins i tot, els papers que Espriu va haver d’omplir per ingressar a la Universitat de Barcelona i les primeres i dures crítiques que van rebre les seves primeres novel·les, entre les quals hi havia Laia. També sereu testimonis de les excursions que va fer amb els seus companys i, ja entrats en l’edat adulta, podreu trobar els documents que, en l’època de la censura franquista, evidencien que La pell de Brau va ser revisada exhaustivament abans de ser publicada, per veure si contenia idees contra el règim.

Alhora, l’exposició ens descobreix facetes i esdeveniments interessants que va viure l’escriptor, com va ser la Caputxinada, i entrevistes curioses com la de Raimon, que va ser un gran amic d’Espriu i comenta, en un llarg vídeo, les experiències que van viure els dos junts. Els amants del teatre trobaran interessant contemplar els decorats i l’atrezzo que es van fer servir per portar algunes de les seves obres a teatres barcelonins tan famosos com el Romea.

A part de tota la faceta professional, l’exposició ens vol apropar també a la personalitat de l’escriptor. A partir d’un munt d’anècdotes, fotografies i entrevistes que va realitzar cap al final de la seva vida podem evidenciar el que ja s’intueix des dels principis de l'exposició: Salvador Espriu va ser un home català, intel·lectual, lletrat, correcte i bastant reservat, amb unes idees molt fermes. Tot i així, fa gràcia veure una entrevista que li va fer Mercedes Milà, on ella el descriu com un revolucionari que va contra tot i Espriu li respon rotundament que mai ha sigut res d’això, i deixa la Milà amb un pam de nas.
Al final de l'exposició se’ns proposa rellegir i redescobrir l’obra de Salvador Espriu amb l'argument que les seves idees i la seva retòrica són més vigents que mai, cosa que el CCCB evidencia amb algunes frases independentistes que l’escriptor va colar en alguns dels seus escrits.

Finalment us aviso que, si voleu veure aquesta exposició, us haureu de reservar una tarda. Requereix ser vista detingudament, llegir a consciència tots els textos que conté, veure totes les videocreacions i contemplar els documents que han sigut rescatats per ser exposats i conèixer, de veritat, aquesta important figura catalana. No patiu, són un parell d’hores molt ben invertides.

Fotografia de portada: Web CCCB
Text: Marina Cisa
Correcció: Marta C.

1 comentari:

La Comissària ha dit...

L'exposició Espriu: he mirat aquesta terra ha estat prorrogada al CCCB fins al 16 de març, així que encara teniu més temps per gaudir-la.