6 de febr. 2014

EL 2013 EN CINTES (PART II)


Segona part de l'especial de cintes de 2013. Per acabar, unes cintes més marcades per l'electrònica, en diferents perspectives. Petites edicions de sons kraut, tropicalisme electrònic i noise. També hi ha post punk i americana, exemplificant la diversitat de segells i sonoritats que s'editen en cinta de casset a casa nostra. Esperem que aquesta activitat no es quedi en moda, i sigui un format que acompanyi cinquanta anys més les catacumbes de la música.


POLIGONO HINDÚ ASTRALEl absurdo se multiplica
Autoeditat – C10

Segona referència d'un grup destinat a ser grans dins el panorama electrònic nacional. Després del seu debut en cinta entreguen un casset single, cinc minuts per cara, on desenvolupen els sons i arguments desplegats en el seu debut. Kraut sintètic, fredor i ritmes trepidants que auguren tempesta electoestàtica. És una edició curiosa, hi ha dues versions de la cara B, fent-la una edició especial. A mi em va tocar “Las tres huellas eran iguales”, un tema altament robòtic i enganxós. A la cara A, “Rituals sci fi + 00110100 “ marca un punt àlgid en la curta trajectòria del grup. 2014 ha de ser l'any on arribi el debut en LP, i pel que es comenta, tindrà una naturalesa més pròxima al ball. Ganes és poc, perquè ja ballo amb Polígono Hindú Astral des del primer dia.

♫ POLÍGONO HINDÚ ASTRAL – El absurdo se multiplica


THE DESTROYED ROOMMinnesota
Boston Pizza Records – C15

Si alguna cosa defineix The Destroyed Room és ser un grup fiable, constant i pencaire. Amb una desena de referències a l'esquena, van obrir el 2013 amb aquesta cinta amb cinc cançons, modestes com sempre, però grandioses a la seva manera. Rock folk alternatiu d'aires perennement punks, cançons càlides, pensades per a dies d'hivern a prop d'una llar de foc. Tot el que havien demostrat anteriorment, de vegades a mitges, o de vegades sense voler acabar d'ensenyar del tot, brilla en aquesta cinta. Vindria a ser la subliminació de tot el que havien fet abans, res nou dins la seva discografia, però sí que més afinat. Les seves millors cançons, així de senzill. Un petit plaer de cels grisencs i pluges impenitents.

♫ THE DESTROYED ROOM – Hide the fear


LLORET SALVATGELa Roqueta EP
Famèlic – C20

Lloret Salvatge ens va durar poc. Va tenir una actuació memorable (diuen els pocs que hi eren) obrint el Festival Hoteler 2012 el dijous a les cinc de la tarda. Després un concert a l'Apolo i se'n va anar a viure als Estats Units. A finals del mateix 2012 es van penjar els temes al Bandcamp del que el 2013 és la seva cinta física, un petit regal per a la posteritat. Cinc cançons a base de tirar sàmplers, amb aires tropicalistes que serveixen en safata una comparació amb El Guincho. Però és bastant més, té un component de folklore nostrat també, no només tropicalisme de manual. En conclusió, una proposta amb molta personalitat que esperem que algun dia tingui continuïtat.

♫ LLORET SALVATGE – Arte Povera


CIUDAD LINEALs/t
ROAM Records – C20

Si un gènere s'ha reivindicat el 2013 és el post punk. Ciudad Lineal han debutat amb aquesta cinta perfectament emmarcada dins el gènere. Obscuritat, tristor i unes cançons marcades pels sons de sintetitzador, veu greu i baix protagonista. La cinta pateix alguns alts i baixos, però quan l'encerten, creen un himne. I això, per un treball de debut és un gran punt a favor. Referències òbvies, però no per això menys pertinents per parlar de la música de Ciudad Lineal serien bandes clàssiques com Joy Division o Décima Víctima. Aquest any 2014 ha de ser una revàlida per a Ciudad Lineal, esperant-se alguna nova referència que confirmi les bones sensacions deixades en el seu debut.

♫ CIUDAD LINEAL – Estructuras


COÀGULAnatema i absolució per la Prostitució dels Set Poders
Burka For Everybody – C30

Nou episodi en la croada de Marc O'Callaghan, duent el noise i el ruidisme d'aquestes terres a un altre nivell. Dos composicions, una per cara, que no tenen res a envejar al seu debut d'aquest mateix any. Ens trobem amb la cara de Coàgul més hipnòtica, amb el mantra plenament al servei de l'esoterisme més lligat a la terra i a les tradicions folklòriques més fosques. Formalment, dues peces de valor dins la discografia de Coàgul, molt progressives (ja que cada tema té una durada de 15 minuts) enriquides amb unes textures angoixants que res tenen a veure amb la sensació que et deixen quan s'acaba la música, una meravellosa ressaca èpica i catàrtica. No podem oblidar les lletres, riques en interpretacions i matisos. És com llegir missatges encriptats en pedres antigues, oblidades i amagades. No és senzill aprendre coses escoltant música, i amb Coàgul t'hi pots mal acostumar.

♫ COÀGUL – Anatema (sampler)



EL 2013 EN CINTES (PART I)

Fotografia de portada: arxiu
Text: Xavi Carreras
Correcció: Montse V.