3 de febr. 2014

'CRAFT' PER A MASCLES ALFA #2


Un dels principals objectius d’aquesta secció és demostrar que el handmade no és ni queco ni nyonyo, cursi. Així que, tal com us vaig prometre fa un parell de setmanes, us ho demostraré amb proves en forma de discos crafties. És a dir, edicions musicals fetes amb detalls a mà que converteixen cada exemplar en únic i diferent del següent. Començo amb la música perquè no us agafi un ictus als més mascles de la sala, però ja us aviso que ben aviat no seré tan benevolent i encetarem temes molt més hardcore com el ganxet o la mitja.

Em sembla que no cal que us expliqui res sobre la crisi de la indústria discogràfica. De fet, ho resumiré en quatre paraules: vendre discos costa molt. Per això, els segells i els grups han de trobar maneres de donar al format físic un valor afegit. Una de les escollides és afegir detalls manuals als discos, donar-los un punt més artesanal. És veritat que no és una opció molt innovadora i trobem exemples de discos handmade en el passat, però és cert que darrerament és una tendència a l'alça, sobretot en el sectors més indies, alternatius o underground (per anomenar-los d’alguna manera, ja sabeu a què em refereixo).

Només a casa nostra podem trobar exemples de tot tipus, amb tot tipus de tècniques i de grups de tot tipus de música. Començaré citant el darrer disc que m’he comprat Bromas Privadas en Lugares Públicos de Hazte Lapón i que segurament em va motivar a escriure aquest post. Es tracta d'una bogeria handmade amb milions de detalls de tot tipus, una joieta feta vinil que inclou un print de la portada, les lletres de les cançons en forma de fitxes de psiquiatra, notes mecanografiades… Una feinada i una edició totalment craftie!



Tot i això, no cal arribar a aquest nivell de preciosisme per convertir un disc en un objecte únic. Hi ha grups que opten per una opció més minimal, però igualment handmade. Com, per exemple, El Guincho amb l’edició de Folias, el seu primer treball que era un CD-r amb un cartronet i unes lletres també de cartró retallades; els madrilenys Cosmen Adelaida que utilitzaven enganxines i pintures per donar un toc de color als seus primers EP autoeditats, o els Ocellot que van combinar, en la seva primera portada, fotografies enganxades i dibuixos fets a mà en cadascun dels discos.



La serigrafia és sense dubte la tècnica més emprada en el sector musical. És una manera de produir en sèrie però també de fer cada exemplar diferent perquè mai hi haurà dues impressions serigràfiques manuals iguals. Podem citar molts casos i segur que ens en deixarem molts altres; des d'Eki Eki Eki Eki Kazaam!, el primer disc de Za!, bona part dels discos que van editar Ozono Kids o més recentment l’EP d’Akron editat per Carajillo Records. També Adelante Bonaparte d'Standstill va tenir una part de l’edició feta amb impressió manual, en aquest cas amb tampons. Les primeres 5.000 copies d’aquest treball es van imprimir una a una i també se'n va fabricar a mà l'embalatge, quasi peces de col·leccionista.

Si teniu una banda i voleu distingir-vos de la resta en l'edició dels vostres discos, us recomano que utilitzeu teles, ja que trobem molts pocs casos de discos fets amb aquest material. Una bona idea és recórrer a les nostres mares perquè ens ajudin, tal com va fer l'Abel de Galleta Records per editar I love Diploide, d'òbviament, Diploide. De fet, tots els discos de Diploide tenen alguna cosa feta mà i de vegades, fins i tot, feta per un munt de gent. Un cop van demanar a 151 persones diferents que escrivissin el nom de l'split de Diploide / Garbanzo. Súper personalitzat!

Podria estar citant exemples fins a l'infinit, perquè n'hi ha moltíssims, però de moment ho deixarem aquí. Si creieu que m'he deixat algun cas imprescindible, si us plau, us convido a fer-m'ho saber als comentaris i potser m'animo a fer un altre post més endavant.

Aprofito aquesta última línia per agrair al Quique la seva ajuda per escriure aquest post, és una enciclopèdia musical! Ens tornem a trobar en quinze dies i, com ja us he dit, no tindré pietat i començarem a tocar el tema dels homes, la llana i les agulles de teixir. Sigueu cuquis!

Fotografia de portada: Arxiu
Text: Montse Casas
Correcció: Joanaina Font