18 de febr. 2014

CALIDO HOME: GUINEUS D'ESTAR PER CASA


Vulpes Vulpes
Càlido Home
Any: 2013
Discogràfica: Desert Pearl Union

L’Anna i l’Eduard fa quatre anys que toquen junts i després d’un munt de concerts i un EP de sis cançons (De l’un i de l’altre, 2012), van debutar en llarg molt al final de l’any passat amb Vulpes Vulpes, publicat per Desert Pearl Union, col·lectiu del qual formen part i en l’estudi del qual han gravat aquest darrer treball. Dues guitarres i dues veus, acompanyades puntualment pel violoncel de la Marta, donen forma al concepte de motherfolker, encunyat per ells mateixos i que vindria a definir una manera punki de fer un folk que a la primera escolta pot semblar força tou però que després no ho és.

Diuen que, en principi, entraven a l’estudi per gravar només dos temes nous, però que va ser el tècnic, en Víctor Teller, qui els va convèncer per fer-ne uns quants més i treure un disc llarg. Ens trobem, doncs, davant d’un disc en el qual les fases de composició i gravació han tingut lloc de manera pràcticament simultània, cosa que li dóna aquest toc punki que anunciàvem i que el fa sonar molt més fresc i proper. Tot això es veu molt més clar en directe, quan és més fàcil veure’ls emocionar-se i acabar cantant a crits el que pugui semblar en les gravacions, on les harmonies estan calculades i les melodies no se’n van cap a on sembla que no toca.

Vulpes Vulpes té nou cançons, cinc en anglès i quatre en català, en aquest ordre. El tema de la llengua no té pas a veure amb una qüestió de pretensió d’internacionalitat ni de públic, sinó més aviat amb uns referents angloparlants forts (Cat Power, Angus & Julia Stone, PJ Harvey, José Gonzalez...) i amb un creixent sentiment de comoditat en el fet de cantar en la pròpia llengua que s’ha accentuat des de la gravació del seu primer EP. I una cosa no treu l’altra, encara que l’elecció idiomàtica marqui l’estètica –es nota que les cançons en anglès parlen d’amor i, en canvi, la resta tenen un to més intimista i fins i tot fosc, d’acostament a la natura i de soledat–, s’ha de dir que aquesta és una col·lecció de cançons força homogènia i coherent, amb moments d’intensitat on la veu de l’Anna destaca per sobre de tot.

Per acabar cal parlar del títol del disc, Vulpes Vulpes, que vol dir guineu en llatí, ja que és la guineu la protagonista de moltes faules i contes, símbol folklòric de quasi totes les cultures que tenen aquest animal en el seu territori. L’artwork de l’edició en CD inclou un pòster desplegable amb les lletres de les cançons i una il·lustració de l’Eduard que mostra una guineu recargolada, la mateixa de la portada del disc, tot plegat amb una estètica molt motherfolker, entre tendra i DIY, remarcant aquest caràcter d’allò que està fet a casa.



Fotografia de portada: Arxiu
Text: Glòria Guso
Correcció: Montse V.