14 de febr. 2014

20 MOTIUS PELS QUALS PRINCE ÉS LA LOCA DEL COÑO AMB MÉS 'MOJO' DE LA MÚSICA NEGRA


1/ Toca tots els instruments, i tots bé. Hi ha un motiu pel qual Prince mai apareix a les llistes dels deu millors guitarristes de la història: No vol. “The Kid” sempre s'ha considerat un multi-instrumentista (al seu disc debut toca 23 instruments) i al llarg de la seva carrera ha delimitat els interminables solos de guitarra a moments molt puntuals; només si la cançó ho reclama, cosa que, ben pensat, encara el fa millor guitarrista.

2/ Les “pintacas”. A continuació, una breu galeria d'alguns dels looks més estrambòtics que ha lluït l’Amadeus del Pop: Batsenyal de Bullying, Dirty Mind, Cantinflas, "Bullate" surprise, Cor, Limpia y radiante va la novia, Bombolla Freixenet.

3/ La seva mesura és l'excés. La discografia de l'Amadeus del funk conté: Dos majestuosos àlbums dobles (1999,1982 i Sing O'The Times, 1987), dos àlbums triples (Emancipation,1996 i Lotusflow3r, 2009) i un àlbum quàdruple (Crystal Ball, 1998). L'any 2007 va actuar 21 nits consecutives a l'O2 de Londres, una gesta que va fer embogir de gelosia a Michael Jackson, qui dos anys més tard planejaria superar-lo, al mateix escenari, tocant 50 concerts seguits. Moriria dues setmanes abans del primer show.

4/ Ha inventat diferents gèneres. El Minneapolis Sound és, en gran part, creació seva, de la mateixa manera que el neo-soul o el concepte amb què s'identifica l'R&B des dels noranta. Els més atrevits asseguren que també va inventar el hip-hop “modern”, signifiqui el que signifiqui.

5/ While my guitar gently weeps. Un clàssic de les llistes sobre el geni de Minneapolis. Enregistrament en vídeo de Prince humiliant públicament i simultània a Tom Petty, Steve Winwood, Jeff Lynne i el fill de George Harrison sobre un aparador mundial com és el Hall of Fame. Sobrada còsmica. Corre el rumor que, fins al moment de l’actuació, Prince mai havia escoltat la cançó dels Beatles (a partir del minut 3:00).

6/ Lletres porques. El pont que connecta la sensualitat insinuada de Marvin Gaye amb l’agressivitat sexual del rap va ser erigit per Prince. En una època en què el mainstream encara estava dominat pel puritanisme, ell cantava sobre fel·lacions ("Head"), incestos ("Sister"), orgasmes ("Orgasm") i pederàstia ("Papa"). La menció a la masturbació de "Darling Nikki" va impulsar Al Gore a fundar una organització de control parental. Així mateix, Prince va composar la marxa nupcial de la seva pròpia boda, i la va titular "Kama Sutra". En ple èxtasi religiós, a Lovesexy (1988), va intentar conjugar l'obsessió per la sexualitat amb un recentment adquirit fervor per Déu Nostre Senyor. En fi, aquest punt podria durar fins la nit dels temps...

7/ És el Prometeu negre. Prince combina l'energia sexual i el sentit de l'espectacle de James Brown, el discurs multicultural d'Sly & the family Stone, el concepte de music total de Shuggie Otis, la passió guitarrera dels Funkadelic i la creativitat que permetia a Stevie Wonder convertir els sintetitzadors en instruments al servei de la cançó. Dit així, sembla que estiguem parlant del Black Frankenstein, però  no és sinó al contrari, perquè Prince va integrar tots aquests elements i els va convertir en una unicitat inèdita, vigent als pampalluguejos globals dels delirants anys vuitanta i, sobretot, sofisticadament horny.

8/ Purple Rain. La cançó, el disc, la pel·lícula: El concepte. Per entendre la importància d'aquest projecte cal contextualitzar-lo. Parlem del 1984, quan, per una banda, els artistes disposen d'alta tecnologia, inaudita fins ara a les macrogires, i la indústria es desviu per gastar-se'ls en alguna cosa nova i revolucionària, sense saber ben bé en què. Per l'altra, una jove cadena, consolidada però minoritària, anomenada MTV, va boja per coronar un monarca absolut del Pop que sigui televisivament atractiu. Just en aquell instant, Prince es presenta amb Purple Rain sota l'aixella, un producte que funciona com a disc i com a pel·lícula, que al mateix temps conté una quantitat inusual de singles per la ràdio, que es pot trossejar en videoclips i que, seguint la marca de la casa, transpira un alt contingut eròtic. En definitiva, Prince inventa el producte d'entreteniment audiovisual total.

9/ Els seus problemes de salut també són sexys. Actualment, Prince pateix problemes als malucs. Els metges li han aconsellat l'operació, però, oficialment, “The Purple Yoda” rebutja qualsevol intervenció que impliqui una transfusió de sang perquè, des de 2001, és testimoni de Jehovà. Corre el rumor que la lesió fou provocada per la vehemència de les seves envestides sexuals.

10/ Convertir-se en un “símbol”. El geni de les mil cares va intentar aturar la distribució d'un disc, Black Album (1987), perquè havia experimentat una -textualment- “epifania espiritual”. Tot seguit, va arrossegar la discogràfica cap una deriva místico-religiosa, en la qual es carregava el seu personatge llibertí i supervendes per, finalment, decidir que s'havien aprofitat d'ell, per escriure's la paraula “esclau” a la galta i  per substituir el seu nom per un símbol astro-androgin impronunciable. Aquest fet, considerat per alguns un autosabotatge comercial, va obligar a Warner a distribuir una font de lletra especial entre els mitjans, per tal que aquests s'hi poguessin referir. Un va sucumbir a la seva extravagància i, per tant, va validar-lo com The Love Symbol (1992).

11/ Tracta a les empreses de la indústria com les seves meuques... I l'adoren. Warner ha patit més que ningú les arrencades egomaníaques del geni extravagant i insegur de Prince, però no és l'única. Al 2004, durant la gira Musicology (2004), Prince regalava el disc homònim a tots aquells que assistissin al concert. Aquesta estratègia, aparentment ruïnosa, va resultar brillant, ja que l'àlbum va convertir-se en el més venut de l'any segons la Billboard, fet que li va reportar una gran publicitat i va forçar a la prestigiosa revista a replantejar els seus estàndards de mesurament. Nou anys després de la trolejada màxima, li atorguen el premi Billboard Icon Award.

12/ Més “pintacas”. Lovesexy, Cadenes, Trajo-pijama, de Romeria, Cyber-trenetes, Auto-hype, Actualitat

13/ Els affaires. La seva pinta d’homosexual lil·liputenc no ha estat obstacle perquè se'l relacionés, bé siguin veritats o rumors, amb les següents dones: Kim Basinger, Carmen Electra, Nona Gaye (filla de Marvin); Vanity, Susan Moonsie i Apollonia 6 (totes tres pertanyents al “seu” trio vocal Vanity 6), Mayte García (ballarina, amb qui va estar casat quatre anys), Sheila E (bateria), Susanna Hoffs (guitarrista), Anna Fantastic (model i cantant), Sherilyn Finn (Audrey a Twin Peaks), Manuella Testolini (actualment divorciats) i fins i tot amb l’home blanc més desitjat de la seva generació: Jon Bon Jovi.

14/ Tracta a les empreses de la indústria com les seves meuques... I l'adoren (2) Al 2007, després d'haver actuat a la Superbowl, Prince es trobava en un gran moment de popularitat. Sony es fregava les mans amb el llançament de Planet Earth (2007), però un fet que els executius de la companyia desconeixien era que, per decisió de l'artista, el disc es podria obtenir a tot el Regne Unit de manera gratuïta, com a regal del suplement dominical, “The Mail On Sunday”. L'any següent van premiar-lo amb el Grammy a la millor interpretació masculina d'R&B.

15/ Tracta als fans com les seves meuques... I l'adoren. És molt ingrat ser fan de Prince. Amb prou feines concedeix entrevistes i, en alguna, ha arribat a respondre només amb gestos. De sobte obre un web oficial, comença a distribuir material a través del portal i, per algun motiu incomprensible, el tanca, es baralla amb mig Internet i, anys més tard, n'inaugura un de nou. A més, un bon fan de Prince sap que la seva millor versió apareix als directes, però, per alguna raó enigmàtica, amb prou feines n'edita. Això l'ha convertit en un dels artistes del quals circula una quantitat grotesca de material pirata. Però Prince no es conforma amb castigar els seus seguidors amb la ignorància i la confusió, sinó que, de tant en tant, els duu als tribunals. Actualment es troba immers en un procés judicial a través del qual reclama a 22 fans, que van penjar gravacions dels seus concerts a Facebook, un milió de dòlars... A cadascú.

16/ Va deixar plantats dalt d’un escenari a James Brown i a Michael Jackson... Al mateix temps! 



17/ La seva guitarra ejacula. Tot i la potència icònica de la guitarra “symbol”, un associa Prince a una Hohner Telecaster amb el colpejador estampat de lleopard. Com a bon guitar hero, Prince encarrega al seu lutier de confiança rèpliques de la seva pròpia guitarra, i que n'insereixi petites variacions tècniques. Un d’aquests clons va ser el que va emprar durant la gira de Purple Rain (1984), en la qual una canonada de coure travessava l’ànima de la guitarra, connectada a un interruptor. Quan “His Royal Badness” premia el botó, s’activava el mecanisme que propulsava un doll de líquid que, després d'enfilar-se a través del mástil, plovia sobre el públic, agraït de rebre un abundant xorro de bukkake porpra. El seu luther la va batejar com “Ejac-u-caster”.

18/ Les estrelles el respecten. És evident que sense Prince no existiria Terence Trent D'Arby, però tampoc D’Angelo, Outkast, A Tribe Called Quest, J Dilla, P Diddy, Beyoncé, Pharrell Williams, Erykah Badu o Janelle Monáe (a qui va enviar un telegrama cantat). Tots ells, en un moment o altre, s'han declarat deutors o admiradors del príncep “funktàstic”.

19/ “Girl with a guitar is 12 time better than another crazy bands of boys”. Prince sempre ha sentit debilitat per instrumentistes superdotades amb un físic totally hot. Només cal citar Susan Monsie (Vanity 6) o la baixista MILF de NPG, Rhonda Smith. Es coneix que ha perseguit obsessivament a Esperanza Spalding per a tocar junts i, actualment, gira amb 3RDEYEGIRL, un contundent power trio de hard rock femení que inclou la que probablement sigui la bateria més sexy de la història del rock, Hannah Ford. Masclisme? No, gust per la bellesa, tant estètica com musical.

20. Ha tornat. El 6 de febrer, 3RDEYEGIRL van tocar a Camden, i ja han anunciat que hi haurà gira pels Estats Units. Difícilment trepitjaran l'Europa continental i, si ho fessin, per lògica hauria de passar de llarg el nostre país. Però si alguna cosa ens ha ensenyat Prince és que a la seva carrera res no depèn de la raó, sinó dels seus capricis de geni pervertit, enigmàtic i estrafolari.

Fotografia de portada: XX
Text: Modgi
Correcció: Joanaina Font

1 comentari:

Anònim ha dit...

El vídeo del què parla el punt 5 http://www.youtube.com/watch?v=6SFNW5F8K9Y