14 de gen. 2014

TARÁNTULAS PENTIUM, LA FINEZZA

Tarántulas Pentium
✞ cassette ✞
Any: 2013
Discogràfica: Boston Pizza Records
Tarántulas Pentium és com mirar-te tots els capítols de la sèrie Aliens ancestrales "del tirón", sense dormir i menjant Doritos amb sabor de xili. Passa com un vici, i cada cop pica més.

Estem davant d'una bona bomba "lapa" de sonoritats kraut (del més sintètic), insinuacions cap al ball, aires etíops i un gran protagonisme de clips d’àudio en l’atmosfera resultant.

A primera vista pot semblar córrer el perill de caure en l’abstracció, en la indefinició, o en el simple entreteniment. Doncs no, estem davant d'un treball concret. Un encert darrere l’altre, sense dissoldre’s en cap moment.

És fàcil pensar en els grups en què també toca, que són Siesta i Tucán, però ens en podem oblidar ràpid. Aquí no hi ha frenesí boig, i l’eufòria hi està molt més continguda. Tarántulas Pentium és una proposta molt més cerebral que no impulsiva.

És un disc (bé, una cinta) que passa de forma intel·ligent per diferents estils i sonoritats, des dels aires kraut de “Nueva Amanecer” (cançó que em lliga Tarántulas amb Polígono Hindú Astral de forma inexorable) a la psicodèlia continguda de “Carne”. Pel mig, no puc evitar destacar “No más fe”, amb aquest “algo” que sembla beure dels sons éthiopiques més enjogassats. No s’oblida de coquetejar amb una certa contundència que l’acosta per moments al mal rotllo, com a “La mujer de Lot” o “Jesucristo lanzallamas”.

Quan acaba el disc, et quedes amb la sensació d’haver assistit a un desplegament de recursos, de cultura musical, d’intel·ligència i d’extremat bon gust. Un exercici molt fi, altament recomanable.





Fotografia de portada: Arxiu
Text: Xavi Carreras
Correcció: Marta C.