20 de gen. 2014

'CRAFT' PER A MASCLES ALFA #1


Aquesta secció és més aviat un encàrrec, una manera de fer-me tornar a escriure a Gent Normal o potser un ultimàtum per part de la cúpula d’aquesta santa casa. En fi, per la meva part només puc dir-vos que intentaré fer-ho el millor que pugui i sàpiga. Així que, amb tots vostès, el craft per a mascles alfa, una secció que espera tenir més anònims que la meva, ja malauradament oblidada, secció de tele.

En aquest blog hi ha una gran quantitat d’homes. Però no uns homes qualssevol, homes molt homes. Autèntics barons a qui els agrada el típic grup de Bcore, que ballar els sembla una merda i que el rosa els fa fàstic. Us puc ben assegurar que a Gent Normal només hi ha mascles alfa que fumen Ducados de dos en dos, es prenen un conyac després de cada àpat i els caps de setmana es dediquen a caçar porcs senglars a Collserola i a tallar llenya.

Jo tampoc sóc la noia més cursi del món, odio els colors pastels, adoro el color negre i, de fet, bec vodka amb Red Bull, sóc bastant malparlada i tot sovint escolto música malrotllera. Però, és clar, al seu costat sóc una floreta perquè m'agrada ballar (o intentar-ho), no faig acudits de polles i (retoc de timbals) sóc aficionada al que s’anomena craft o handmade. Ah, amics, ja som al cap del carrer. I és que això del craft vist des dels ulls d’un mascle de veritat és una absoluta collonada, una cosa de “senyoreta pepis moderna” i un concepte perfecte per ser ridiculitzat.

En fi, com veieu, sóc una incompresa. La part bona és que m’han donat una secció quinzenal per intentar canviar el seu racisme cap a tot el que envolta el craft i fer-los veure que no és res gaire diferent de tot això que té a veure amb la música indie dels inicis i que, en realitat, és tan fàcil de ser ridiculitzat perquè és un moviment liderat en la seva immensa majoria per dones.

I què és el craft o handmade? Aquestes dues paraules angleses s’utilitzen el 2014 per referir-se a les tècniques artesanals més clàssiques que ara s’han modernitzat i es duen a terme des d’una perspectiva més de disseny, com poden ser la mitja, el ganxet, el brodat o la costura i altres que no havien estat mai associades a la llar com la serigrafia, la ceràmica o la impremta.

Ara el craft es troba en un moment de bombolla, igual que la immobiliària, però amb betes i fils. Hi ha tallers de qualsevol cosa per tot arreu, un exèrcit de gent que fa coses “fetes a mà” i mercats de tot tipus cada setmana. Sobre la “bombolla craft” s’han escrit moltes coses, així que jo, de moment, no faré córrer més rius de tinta sobre aquest assumpte. Ara bé, si us voleu documentar una mica més sobre aquesta qüestió us recomano aquest article de Deborah Marín (una de les jefas del craft a Barcelona) i aquest post de The Crafty Days (el diari de referència del handmade).

Malgrat tot això, al llarg de les properes setmanes m’agradaria presentar-vos tot d’aspectes que considero d’allò més positius del craft i que, lluny de ser ridiculitzats, haurien de ser recolzats i potenciats per tothom.

Ja us puc avançar que la propera quinzen parlarem de discs i vinils que es poden considerat handmade perquè algun punt del seu procès de creació ha estat fet artesanalment. És un tema lleuguer perquè crec que si començo a parlar de ganxet o agulla màgica us esclatarà el cervell. 

Fotografia de portada: Arxiu (crafty)
Text: Montse Casas
Correcció: Montse V.