29 de gen. 2014

BARROQUISME I PSICODÈLIA DE LA MÀ DE JACCO GARDNER


Jacco Gardner és un noi holandès que recorda lleugerament un jove Willy Wonka, no només per la pinta que fa i la manera com vesteix, amb americanes de colors secundaris i camises d’estampats estrambòtics, sinó perquè la seva música ens submergeix en un món oníric en el qual podríem trobar fàcilment boscos encantats, rius de xocolata i nans ballarins. Cabinet of Curiosities (2013) és un revival de pop psicodèlic en tota regla, ple de campanetes i melodies de clavicordi, com de banda sonora de conte fantasiós. És un viatge al passat pensat i creat a casa, o com ell l’anomena en el Shadow Shoppe Studio, i pràcticament en solitari, amb molts pocs col·laboradors que són els qui l’acompanyen en els seus directes.

En Jacco Gardner és un personatge ben curiós, un nostàlgic del pop barroc dels seixanta que en aquest àlbum ha creat un univers propi a partir de l’escolta obsessiva de clàssics del gènere com Brian Wilson, Love, Syd Barrett o Van Dyke Parks. El resultat és un disc que respira joc i aventura, una col·lecció de cançons on la veu és dolça, com de cançó de bressol, i la composició recrea un paisatge sonor que, de vegades, pren un to fosc i romàntic que sovint ens fa pensar en la música de Donovan, Simon & Garfunkel o fins i tot Devendra Banhart, però amb un punt freak més propi del bedroom producing que de l’espiritualitat folk d’aquests altres músics.

La seva darrera visita a Barcelona va tenir lloc a l’abril de l’any passat, acabat de sortir del forn el seu Cabinet of Curiosities. Amb projeccions de vídeo i un setlist ben calculat, Jacco Gardner i els seus tres acompanyants van convertir la sala en un forat del temps que esperem que es repeteixi el proper dissabte 1 de febrer a la BeCool, on seran telonejats per Dead Parties, formació radicada a Barcelona que tira més cap al shoegaze i les guitarres que cap al barroquisme pop de somni que practiquen els holandesos.

Fotografia de portada: XX
Text: Glòria Guso
Correcció: Joanaina Font