11 de des. 2013

MONUMENT AL BON GUST

Eh!
El Sobresalto Alpha
Any: 2013
Discogràfica: Bcore Disc

Després d’un Fase intratable del sueño (Bcore, 2011) carregat de guitarres i densitat intensa, Eh! tornen amb un El Sobresalto Alpha més lluminós i depurat. Un disc que transmet harmonia i col·lectivitat. Un treball que supera l’anterior com l’anterior va superar el primer. Un monument al creixement i a l’evolució.

Perquè quan escoltes el disc, tens la sensació d’estar escoltant la millor obra d'Eh!, però amb la sensació que encara no han tocat sostre. I això és fantàstic.

D'entrada, la idea, la base i l’essència estan intactes. Elías Egido continua essent el cap visible amb el baix entre mans conduint les cançons amb línies poderoses juntament amb la rítmica contundent i equilibrada de Daniel Arrizabalaga a la bateria. A partir d’aquí es construeixen les cançons i el col·lectiu.

Guitarres, vents, teclats i theremins magnifiquen el binomi baix-bateria a base de melodies agradables tant en la sonoritat com en el to. “Bombones y vinilos” és un tema proper al pop quasi assolellat. Aposten per augmentar els arranjaments amb instruments clàssics i acústics com a la primera “Una porción del cálido Sur” que ja són marca de la casa i que continuen donant un aire oníric a la seva música, com si d’un somni inquiet i revelador es tractés.

És un disc especialment heterogeni, en què el jazz-rock al qual juga la banda es fa més expansiu que mai. “380C”, “Matemáticas morales” i “Circuito de Violencia” són cançons més aviat fosques i reflexives, però estan envoltades per temes vigorosos i optimistes a cops de guitarra brutals, com els de “Un año entero”, de baixos majestuosos com el de “Malditos Cobardes” i de la passió i la valentia que desprèn “Sexy Pelo”, on el rock en estat pur es fa més present. Amb fermesa, calma i serenor s'acomiaden amb “Perdóname la vida”, introduïda per vents metàl·lics extrets d’un club de jazz fumejant, i ens deixen digerir el gran disc que acabem d’escoltar.
Tota aquesta calidesa, familiaritat i bon gust comença en les cançons i acaba en el disseny, on hi destaquen els colors vius i una càrrega de dinamisme, de mirar més enllà i no parar de caminar ni de créixer. D’arriscar i saltar al buit. Conceptes que dominen perfectament els Eh! en la seva forma d’enfrontar-se a cada nou disc, deixant la sensació que acabes d’escoltar una música immensa feta amb l’amor que li professen els seus creadors a aquest art. Els seguiré fins a l’infinit.





Text: Carles Fajardo
Correcció: Marta C.