3 de des. 2013

GRAN BETUN

Betunizer
Gran Veta
Any: 2013
Discogràfica: BCore Disc

Hi ha ressenyes il·lusionadores alhora que temibles. El cas que ens ocupa n'és una. Sóc totalment conscient que de Betunizer se'n parlarà molts i molts anys. El que ja han fet és més que suficient per entrar a la història, això excloent la festassa de presentació d'aquest Gran Veta (BCore Disc, 2013).
Tant bandes com cronistes els citaran fins a esgotar el seu nom. És degut a això, a la complicada voluntat d'encabir-los on els pertoca, que es dificulta la ressenya del nou disc dels valencians.

Hi ha un parell d'excuses per la tardança d'aquesta ressenya. La primera és aquesta sensació d'aconseguir fer un text a l'altura de la seva música sabent que la seva alçada musical és molt superior a la meva de cronista. L'altra és que, d'entrada, aquest Gran Veta no em va fer saltar de la cadira. El dia que a BCore em van passar el disc per sota de la taula em va faltar temps per arribar a casa i reproduir-lo. Ansietat és el terme més acurat per descriure els darrers passos fins a la platina. Però un cop avançava el minutatge més escarxofat em quedava. L'estava gaudint, però esperava que em fes explotar el cap. A les primeres escoltes em resultava una cosa semblant a "serà dels millors discs de l'any, sense cap mena de dubte, però no serà del millor que han fet".

Cada cop que m'enfrontava al blanc del paper per extreure'n una ressenya m'assaltava la mateixa idea: "com dir que és un disc gegant però no el millor dels valencians?". Li vaig donar moltes voltes. La sensació no cessava. "Estic davant l'obra menor d'un grup de capçalera". D'un grup immortal i atemporal com ho són els grans.

Com ressenyaries l'Argument de Fugazi l'endemà de sortir? O el Relationship Of Command de At The Drive-in? O més exageradament, com un fan va encaixar el Jupiter de Cave In sense fer cap preescolta a Internet?

La seva intuïció i talent va per davant teu i el que pots valorar ara mateix variarà en entendre allò que ara no ets capaç de comprendre.

Però no volia esperar més a escriure aquesta ressenya. La velocitat d'Internet. La fi de l'any. Les llistes.

És hora d'afrontar-ho.
Després de setmanes evitant-ho premo el play per enèsima vegada del Gran Veta, i pum! Ho veig tot clar. Ho llegeixo.
És una meravella.
És la millor droga.

S'han empastat, s'han recargolat, s'han desviolentat. S'han embarbussat en si mateixos i n'han sortit amb la pell canviada, però són els Betunizer de sempre.

Ritmassos trepidants sense focs artificials. Cruesa elegant i contundent. Guitarres esmolades amb destresa. Baixos percutents.
Cançó rere cançó.
Un pols per mantenir i jugar amb les cançons que l'únic que pots fer és treure't el barret.
Successions, interrupcions, pesadesa, resistència, fluïdesa.

Tres cançons, la tercera de cada disc.
La maduresa d'aquest disc és palpable. Des de "Teniente Corrupto" i la seva estridència, galopada i els crits, "ni siquiera en la polla", tancar les dents i els punys, "pertur, pertur, peeerturbado siempre por la misma razón" Galopada de nou amb "Imagina que matas a Jota", finesa agressiva "Si te va a sentar de vicio siéntate, siéntate", un anar progressant, apujant, tensant, alçant la veu, "te lo he dicho, vas a sufrir", per tenir-lo ben amunt i galopar altre cop, una exquisidesa macarra. I saltes a "Acaricia tu tema", que com el nom indica té un tracte més carinyós amb la mateixa manera de fer. Ja no necessiten fer-ho com més ràpid millor, ja no necessiten cridar més que ningú, ara esgrimeixen la música amb tota la finesa del món per poder seguir sent els macarres de sempre, per seguir escopint crits. Ara no busquen set artificis per defensar-se a cada cançó, ara juguen a un o dos per cançó i el tracten fins a polir la composició, "de comienzo, enciéndela; sin reserva, enciéndela; entra al tajo, enciéndela; que trabajo, enciéndela; con esmero, enciéndela; habla poco, enciéndela; eres buena, enciéndela. Y yo no."




Fotografia de portada: Arxiu
Text: Lluís Huedo
Correcció: Marta C.