17 de des. 2013

ELS MILLORS DEL 2013. DEL 20 A L'11


Tot l'any esperant aquest moment. Per fi arriba la dura tasca de puntuar indiscriminadament els discos, la d'esgarrapar-te el pit veient els sacrificis que suposa escollir només 20 propostes, la de tractar la feina de tanta gent com si fos una botiga de roba a granel. Són molts, els discos que s'han quedat fora de la nostra llista, però aquest és el preu de seleccionar democràticament per GN els millors discos de l'any. Senyores i senyors, amb tots vostès, els millors discos del 2013. Comencem el repàs amb els 10 darrers.


20.Molt BRO!, Lost Fills. Autoproduït.
Lost Fills són els brothers Joan Cabot i Pep Toni Ferrer, mallorquins però amb la vista posada a l'indie rock ianqui de l'escola Pavement, Yo La Tengo o Guided by voices. Tot i això, la música de Lost Fills és sensiblement més contundent que la dels seus referents. Molt BRO! és un disc intens i melangiós, amb guitarrotes sorolloses, bateries imponents i explosions sòniques com les de “Ewoks i
frares”, “Ron Negrita Joventut Sònica” o la inicial “Galifianakis aka The Hangover IV”. Ara bé, tot i la meva devoció religiosa pel raca-raca sense concessions, les joies d'aquest Molt BRO! són la reposada “Back again” o l'àcida “Sa Freqüència Picornell”.


19.So many Ways, Bullitt. BCore Disc.
En el primer disc dels ganxons tenen una cançó que és tota una declaració de principis, "Compromising". I és que sense un mínim de compromís amb què es fa no haurien arribat fins aquí. La fórmula, guitarres afilades i melodia, ja fa temps que existeix però interpretar-la amb aquest convenciment i resolució fa que en surtin discos tan rodons com aquest.
Aquesta vegada potser amb algun ritme trencat i alguna tonalitat més greu de l’habitual, però marca de la casa al cap i a la fi. De molt bon escoltar.


18.IEPI!, IEPI. Aloud Music.
Hi ha coses que no s'entenen, com el cas d'aquest disc. Un dels cabdals d'enginy, configuració i estadística compositiva. Una filigrana rocambolesca de lletra capital tallada en pedra. Una course navette. Ritmes que et duen des dels estereotips del math rock a l'imaginari comú dels alienígenes. I tot això a un calaix que sembla que faci mandra obrir. No senyor.
Els IEPI són aquí i aixecaran els mànecs de les guitarres per fer-se veure.


17.We must fight, The Pepper Pots. Double Back Records.
Em passa, o em passava, una cosa amb els The Pepper Pots. M'agrada la proposta, són tècnicament perfectes (en disc) i les cançons, una meravella. El problema és que sempre he vist en ells dues coses que m'incomodaven: 1- El fet de voler ser una cosa ja inventada, que ja he escoltat abans (i millor). I 2- Me'ls prenia més com una orquestra-homenatge que com una banda de debò. He hagut d' asseure'm còmodament i posar-m'hi de debò.
Hem canviat, jo amb els meus prejudicis i ells donant una volta al que estaven fent fins ara. Sens dubte que se n'han sortit.


16.Camina i Oblida, Súper Gegant. The Indian Runners.
A meitats d'any els reusencs Súper Gegant per fi van entregar uns dels discos més esperats de l'escena. Però la nostra alegria ha estat inversament proporcional a la que desprèn Camina i oblida, un fantàstic disc de pop fosc, sorollós i melòdic sobre la desesperació, el desamor, el desencís i altres drames existencials que comencen amb el prefix “des”.
Cançons com “L'abisme” apunten maneres d'himne, “Camina i oblida”, que avança a ritme de processó de Setmana Santa, o l'epilèptica “Ombres” ens adverteixen que Súper Gegant són molt més que l'etiqueta de “els Jesus & Mary Chain catalans” que els han penjat.


15.Wanananai, Za!. Gandula.
El ritme desincronitzat de qui duu una bateria de tractor connectada al cul i el paisatge distorsionat d’un viatge de Brian Wilson en una illa perduda d'Amèrica Central. Free- jazz psicodèlic tropical explosiu, si els donessin un cèntim per cada etiqueta, els caurien els pantalons del pes a les butxaques. Za! són Za! L'exclamació és de punk. Amb Wanananai, si t’agraden, bé, i si no, doncs no.


14.Sempre Endavant, Dr. Calypso. Propaganda Pel Fet.
Sento posar-me sentimental ja d'entrada, però no es pot analitzar un disc de Dr. Calypso sense fer-ho. Bàsicament perquè és un acte –escoltar-los– que faig des dels 15 anys. Des del vessant més intangible el seu retorn és una de les millors notícies musicals d'aquest 2013. Intentem parlar, doncs, des del cap.
Però ni tinc un blog per a això, ni m'agrada escriure així. Sempre Endavant està ple de hits que escoltaré 15 anys més, això és el que importa. Un grup que es fa estimar i que a banda d'anar sempre endavant, estarà sempre amb mi. Gràcies.

13.Terroruterino, Siesta. Giradiscos, Sonido Muchacho i La Cúpula del Trueno Records.
Una sirena de guerra. Alerta a la població civil, helicòpters i avions sobrevolen la ciutat. Comença la festa. L'aviació alemanya porta Kraut, mentre els valencians posen les dues taronges sobre la taula. "Ya se huelen los cuchillos". Avui no dormirà ningú. La festa és un malson i no es pot parar de ballar.
El primer disc de Siesta és una bufetada que carrega d'adrenalina i ganes de sortir desitjant que la nit no s'acabi.


12.El Sobresalto Alpha, Eh!. BCore Disc.
Un monument a la música i al bon gust, posant l’experiència de músics reputats al servei de creacions amb caràcter cinematogràfic. Amb una base rítmica poderosa amanida amb harmonies depurades, Eh! reinventen el seu jazz rock sense fronteres i entreguen el seu millor disc. Un disc amb ànima lluminosa i preciosista on les cançons guanyen en els detalls que les fan immenses.



11.Darder, Balago. Foehn.
Després d’escoltar bastantes vegades el disc de Balago, t’adones del nivell compositiu de la banda, aportant gravacions de camp o samplejant instruments fins a no reconèixer-los. Està al nivell més de la música contemporània. Una redefinició de gèneres única en què es pot trobar microelectrònica, kosmiche sintètic i ambients foscos en un disc de música emocional on cadascú tria l’aventura que vol viure.
Un treball excepcional que situa els de la Garriga com a referents del gènere.



Llista dels millors del 2013: els 10 millors
Llista dels millors del 2013: els 20 millors pels lectors


Fotografia de portada: Arxiu
Text: Redacció GN
Correcció: Marta C.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

i els bremen..?
ah! deuen estar entre els deu primer, es clar!

Bremen Top-10 ha dit...

Ep, Anònim, que els Sants Innocents no són fins al dia 28.