24 de des. 2013

ALWAYS DIFFERENT, ALWAYS THE SAME

The Fake Druids
Schlagwerk
Any: 2013
Discografica: Thunder Moon

Si coneixeu mínimament John Peel, sabreu que el seu grup preferit era The Fall, i que va sintetitzar la trajectòria dels de Prestwich (bé, DEL de Salford: Mark E. Smith) amb un "they are always different, they are always the same". Sense dubte, amb només dos àlbums editats, encara és d'hora per ser rotunds respecte a la màxima peelania amb la dupla que formen Tres i D. Blake (amb el baix, com en el cas del grup anglès, jugant també un brut i fonamental paper, per cert), però allò que ens va agradar de Everything in this recording is strictly based on the available facts (Thunder Moon, 2012) segueix ben present a Schlagwerk.

De totes maneres, matisem, que per a això tenim espai aquí: petites variacions sí que s'han donat dins el rock cru i granític d'aquest duo ubicat a Barcelona, ja que peces com "Rumours", "Calm cool collected loader" –amb un fantàstic saxo de Víctor Bonet– i "Jasmine Flower" (a més a més, les més rodones d'aquest àlbum) evidencien que el vessant stoner ha guanyat presència i, fins i tot, hi ha indicis d'influència metal (el ritme de "This world"; les dinàmiques de "Categorise me" i "So long / Black gun"). Canvi més notable, i que aporta cert nivell addicional de dimensió a les composicions d'aquest treball, és el fet que diversos temes comencin de forma continguda (recordem que Tres és un indagador de les possibilitats expressives del silenci!), com és el cas de la fosca (i també una de les millors cançons) "Secondhand lifetime", de "Angel hummingbird" o "Waiting", i essent la interessant "James", si no tenim en compte les seves dues explosions sonores, el més a prop que han estat de fer una balada.

Així mateix, i tot i que, ja des de la mateixa portada (una bateria construïda amb peces d'un furgó policial alemany desmantellat –"Schlagzeug" de Michael Sailstorfer–), el contingut sociopolític (atents a la sornegueria de "Rumours" i "Categorise me") segueixi tenint molt de pes en aquest àlbum (i els préstecs lírics dels ídols: Beckett, Bakunin, Hank Williams...), les lletres també reflecteixen interessos més íntims i sentimentals, com ara a l'estima fraternal de "James" (amb doble lectura, però), l'amorosa de "So long / Black gun", o als abismes personals de "Secondhand lifetime" i "Pantophrenia".



Tot i aquests aspectes, és un treball, en general, continuista de The Fake Druids, que, qualitativament, tampoc suposa un pas més enllà respecte al seu disc anterior, però que es deixa escoltar sencer la mar de bé. Com a mínim, la fórmula encara dóna de si.

Text: Arnau Espinach
Correcció: Marta C.