10 de des. 2013

A L'ALTURA DE LES EXPECTATIVES

Jinko Vilova
CRU
Any: 2013
Discogràfica: Tomasito Records

Tot i que no es pot dir que Jinko Vilova s'ho prenguin al peu de la lletra, des del mateix títol d'aquest disc de debut tenen clar (o la coincidència els dóna un cop de mà) com ha de ser el so d'una banda de rock (en el seu cas, dins la vessant psicodèlica i progressiva del gènere). Compte, però, perquè és una cruesa directa, decidida, no visceral. Després d'haver deixat una grata impressió en viu durant els darrers dos anys, els barcelonins mantenen el tipus en estudi amb un treball força lluït.

Lluït, i un pèl massa lluent, o el que apuntàvem abans: l'estomac d'aquest àlbum no es reflecteix dins les seves cançons amb ones de brutícia i suor (si el títol, com fa l'efecte, és una aclucada d'ull al nom Neu! -tot i que l'estil dels Vilova sigui més clàssicament rocker que el del duo alemany-, no han tingut com a referència la seva granulosa textura sonora), sinó en les seves maneres instrumentals, fent gala d'una agilitat rítmica que no va curta de densitat gràcies a la solidesa expansiva del so (especialment de la bateria, escombrant els decibels de costat a costat dels altaveus des de bon inici).

Tot això, però, no tindria gaire importància si no hi haguessin bons temes darrere: poques però ben parides, les cinc peces d'aquest treball disposen d'una autobahn de minuts per davant -la més curta, "Last beat", se'n va als quatre i mig-, i ho aprofiten per lliscar-hi obsessivament ("Gasoline"; l'exquisida i krautjazzie "Please don't leave your luggage unattended") o tirar pel dret amb força enrenou ("Last..." des del principi; la cançó titular, in crescendo; "Nasty", a mig camí d'ambdues).



El principal aspecte, però, en el qual flaqueja "CRU" és en les veus (com ja els passa als discos dels seus 'cosins' canaris GAF), massa netes, notòries, fins i tot una mica ampul·loses, amb xiscles que no tenen ni de lluny la força dels esglais, per exemple, ja no d'un clàssic com els Stooges a "Fun House"(1970), sinó dels més recents The Black Angels.

Bona estrena, doncs, però amb marge de millora.

Text: Arnau Espinach
Correcció: Joanaina Font

1 comentari:

pitu alvarez ha dit...

Una banda inqualificable, un disco con un tremendo sonido y una calidad descomunal!que se agranda y se nutre de los apocalípticos y sicodélicos conciertos que nos brinda la banda catalana.