12 de nov. 2013

THE PEPPER POTS: NEVER SELL YOUR SOUL

   

The Pepper Pots
We must fight
Any: 2013
Discogràfica: Double Back Records

12 de novembre, nou disc dels Pepper Pots. “Ah sí, el grup aquell de les tres noies que canten cançons com de la Motown!” – doncs miri, no. Les noies ara són dues i ja no sonen a Motown. La partença de la Marina BBface Torres per volar en solitari amb els Beatroots podria haver encetat un procés interminable de càstings per substituir-la. En comptes d’això, els Pepper Pots han aprofitat l’avinentesa per apuntar-se a un (altre) canvi d’estil.

We must fight és el títol del seu nou treball. Un disc més dels 70 que dels 60. Més del Sud que del Nord. Amb flaire de deep soul i lletres que invoquen a ballar la dansa de la revolta. El cop de volant ha estat comparat al que donà Marvin Gaye al 1971 quan, fart d’interpretar balades ensucrades per a matrimonis confortables, sorprengué tothom amb la reivindicació política de l’imprescindible What’s Going On (Tamla, 1971). Tanmateix, la inspiració sembla venir per una altra banda.


L’actual so Pepper Pots pivota entre el soul dels Impressions i el funk de la casa Stax Records. Tant la introducció de I won’t say you, com els violins afilats del tema que dóna nom al disc podrien sonar al Superfly (RCA, 1972) de Curtis Mayfield. Good times deixa un agradable regust de Carla Thomas, i amb Got me crazy i Don’t let no one la banda trenca el seu propi motlle en mil bocins. Tot plegat sense renunciar completament al toc Motown de You’ve got the future o Free my mind. Aerolínies Pepper Pots obre dues noves rutes, de Detroit a Chicago i de Chicago a Memphis.

Abans, hom escoltava els Peppers Pots i sentia ganes d’agafar del bracet la noia negra del barri i convidar-la a un cucurutxo del camió dels gelats. Ara, en canvi, vénen ganes de llançar-se als carrers d’Alabama a reivindicar els Drets Civils picant de mans, fent saltironets i balandrejant els malucs amb lascívia davant de la policia.

Els Pepper Pots han passat per tres segells, van canviar de cantant, se n’han deixat una pel camí, s’han encomanat a la producció de Bink Griptite (dos cops) i han tocat amb els Déus, els antics (The Impressions) i els nous (Eli “Paperboy”). El 15 de novembre presenten el disc al Cotton Club de Lleida. Serà un repte interpretar el vell repertori amb la nova formació, però si d’alguna cosa podem estar segurs és que, després d’aquest llarg viatge, l’ànima resta intacta. The Pepper Pots: Never sell your soul.

Fotografia de portada: Arxiu
Text: Magí Garcia Vidal
Correcció: Marta C.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

L'ànima resta intacta perquè mai n'han tingut.

Anònim ha dit...

per fi una mica de rigor al gentnormal. Visca!