26 de nov. 2013

PASOS FERMS. IDEES CLARES.

Boreals
Antípodas
Any: 2013
Discogràfica: Irregular

Després de les seves anteriors visites per Europa amb la demo Rome (2011, autoeditat) i l’EP Grecia (Irregular, 2012), els germans Paradís i Miquel Serra viatgen cap a l’altra punta del planeta amb Antípoda (Irregular, 2013). Un viatge amb què el procés de creació de cançons ha guanyat en intencionalitat amb l’objectiu i l’èxit de fer un disc de debut personal i rodó.

Boreals són una d’aquelles bandes que assumeixen el risc de fer una música amb poca tradició al nostre país. Un batut de post-rock i IDM apreciat a l’estranger, però que per aquestes terres hi estem poc educats. Acostumats com estem a venerar el que ve de fora, és imprescindible posar l’ull a aquest treball impecable.
Personalment veig en aquest treball una línia compositiva: “menys és més”, signe inequívoc de maduresa, pensant clarament on i per què passa cada cosa. La sonoritat està menys carregada, ben seleccionada. Les harmonies creen melodies de fàcil digestió. Les baixades d’intensitat juguen un paper important i més embellidor que els clàssics crecendos èpics de Grècia. La cúspide de les cançons arriba introduint canvis melòdics i noves estructures amb sons brillants que t’arrenquen un somriure que potser sí, en aquest precís instant, el millor que pots fer és escoltar el disc i assaborir-lo.
Amb recursos propers a la IDM i pinzellades d’instruments acústics construeixen passatges assossegats, camins que es recorren fermament i tranquil·lament, sent conscients que no hi ha altre remei que avançar, encara que no es tingui clar l’objectiu, gaudint de cada pas.
Recuperen tres cançons amb encertades modificacions de la seva demo: "Invierno Fractal", "Tiempo líquido" i "Names of Other", aquesta última amb un immillorable regust de folktrònica, tipus Lymbyc Systym. De la resta, cal destacar-ne les guitarres planejadores d’"Antípoda I" i "II", "Nage", amb un meravellós final a l'estil Gold Panda o els quasi 7 minuts "Atlas", on s'oloren recursos delicats al servei de les melodies, com els dels japonesos Miaou.
Un altre encert d’Irregular, discogràfica barcelonina d’electrònica que aposta per propostes arriscades i casa de Suicide of Western Culture o Lasers (agermanats amb Boreals a l'última cançó del disc), que editen un disc rodó del joveníssim trio quant a discurs estilísitic i sonor, transparent i sincer quant a intencions i d’alegre melancolia quant a emocions.



Fotografia de portada: Arxiu
Text: Carles Fajardo
Correcció: Montse V.