9 d’oct. 2013

VIURE DEL SEXE


William Masters i Virgina Johnson van viure del sexe. No de practicar-lo, com podríem pensar si tinguéssim una ment perversa, sinó d’estudiar-lo i analitzar-lo. Ell, un reconegut ginecòleg de la Universitat de Washington a St. Louis, i ella, una excantant amb aspiracions acadèmiques, van formar una parella revolucionària que va ensenyar al món què era i com funcionava el sexe. Aquesta parella de científics són els protagonistes de Masters of Sex, la nova sèrie de Showtime, basada en la biografia de títol homònim escrita per Thomas Maier.

La frase que més sentireu quan us parlin d’aquesta estrena serà: “és com Mad Men però amb sexe”. Sí i no. Sí, perquè comparteixen època, la ficció arrenca a final dels anys 50 i exposa unes actituds i unes concepcions de l’home i la dona que també reflecteix la sèrie de Matthew Weiner. I no, perquè Masters of Sex té valor per si mateixa.

Un dels aspectes que li confereixen aquest valor és la història que explica. El primer que podem pensar en llegir l’argument és que el tema té un recorregut molt curt, que no té la suficient entitat com per alimentar una sèrie que aspira a convertir-se en una ficció de llarga duració. Aquest prejudici ens cau a terra amb el capítol pilot: el sexe despertava moltes incògnites als anys 50 (de fet segurament encara avui seguim tenint molts dubtes) i la parella que es va encarregar d’il·luminar les ombres del sexe era també un gran interrogant. La trama, per tant, està assegurada per unes quantes temporades.

Per donar vida a aquesta història real, Showtime ha escollit el gal·lès Michael Sheen, que quan no està guanyant quatre duros amb la saga de Crepuscle interpreta personatges molt interessants, i Lizzy Caplan, coneguda pels seus papers secundaris a True Blood o Mean Girls i per la seva aura de noia guai. Tots dos estan perfectes en els seus papers, encara que el personatge d’ella, molt més proper i amable, llueix força més. Per a la preparació dels seus personatges cap dels dos ha pogut comptar amb l’ajuda dels autèntics Masters & Johnson, ja que van morir el 2001 i aquest juliol passat, respectivament.

La relació entre els dos protagonistes es basa en l’esquema de pols oposats que s’acaben trobant al mig del camí per un interès comú. Provenien de dos mons molt diferents: ell era un reconegut científic que d’amagat dels seus caps estudiava les relaciones de prostitutes per entendre com funcionava el sexe i ella era una dona lliberal que, tot i no entendre un borrall de ciència, tenia tota l’experiència sobre la matèria que li faltava al metge. Entendre com dues persones tan allunyades i amb uns valors tan diferents van poder formar durant gairebé quaranta anys un equip d’investigació d’èxit és una de les gràcies de la història.

Més enllà de la relació personal i professional dels protagonistes, un dels grans reptes de la sèrie és la reproducció del seu treball científic a la petita pantalla. Les característiques i els elements excepcionals d’aquesta investigació –dones que es masturben i parelles que carden davant l’atenta mirada dels metges o vibradors gegantins amb lupa incorporada– fan que Masters of Sex corri el risc d’acabar sent una astracanada o encallar-se en el morbo. Res d’això; els responsables de la sèrie superen amb nota el desafiament i ofereixen una ficció amb estil.

Fotografia de portada: Showtime
Text: Alejandra Palés
Correcció: Marta C.