31 d’oct. 2013

TOT AIXÒ ABANS EREN HITS


Mandanga de la bona i hits, un darrere l’altre i sense descans. Alguna cosa semblant a això serà el que es viurà aquesta nit a la post-party de després dels concerts que faran –a crits– els vàlius i els Lost Fills a l’Heliogàbal. Mà a mà els Beach Beach i nosaltres. Quatre bells i jovenets mallorquins contra els castigats de la vida que som el duo masculí de GentNormal. Us preguntareu què posarem, i si no us ho pregunteu, us ho expliquem igualment, que al cap i a la fi això és un post per fer una mica d’ambientillo per a aquesta nit i que escolteu les cançons mentre us poseu guapos (i guapes) per a després, (per escaquejar-se al curro també val). Entreu i veureu què hem decidit punxar cadascun, si no us agrada i voleu proposar alternatives ho podeu fer, una altra cosa és que us fem cas.

Pau (Beach Beach)

"Subway", dels Bee Gees
Música bona, disco amb arranjaments de violins. Esper que no li agradi an en Joan Cabot.



"Five Twenty Five", dels The Hepburns
Prefab Sprout a la ligera, pero "¡Cómo Entra!"



"BubbleGum World", de 1910 Fruitgum Company
Madura tio, madura.



Tomeu (Beach Beach)

"Vuela de Noche", de Rosario
D'aquesta cançó han dit que és "una oda nocturna al despecho, que suena a Christopher Cross con mantón de Manila". Volem un Heliogàbal a l'extrarradi.



"Cargo de mi", de Julio Bustamante
Cocaïna: el Quinto Elemento. Descobriment recent. "Movida en el Topxi"




"Anoche se me apareció Sid Vicious", d'Aspirina Infantil
"De repente se me apareció una estrella muerta del rocanrol. Era Sid Vicious, en la cara me escupió y en mallorquí dijo: ets es millor". Hardcore dels 80 i lavabos embossats dels locals de l'Hipòdrom de Son Pardo.



Lluís (GentNormal)

"$50 Tea", d'Oneida
Estrepitosa i agresiva com un timelapse dogma dins d'una metal·lúrgica. Com 50 professors en època d'exàmens esgarrapant pissarres. Quina manera de donar-ho tot que tenen els Oneida! Amb la màxima del hardcore de tocar el més ràpid possible però amb tota la càrrega Kraut que arrepleguen. De segur que quan soni a l'Heliogàbal, o es transforma en un Harlem shake passat de revolucions o en un bar buit. Veurem.


Oneida - $50 Tea (live) from Filmpaws on Vimeo.

"Sattva", de Furguson
Tot i ser molt diferents, a la pràctica per descriure'ls se m'ajunten les lletres amb les d'Oneida. En minut cinquanta i escaig la construcció Kraut és testimonial, amb tot de cara a barraca i uns bons crits que et posen a lloc sense treure les parts melòdiques ni el seu desig d'apreciar les línies. A més, l'Aleix dels Furguson ha dit que vindria.



"Kalgon", de Polvo
Algú els va descriure una vegada (si no ho recordo malament en Manel Peña) assimilant el seu so com el centrifugat d'una rentadora dins una pick up baixant per un camí de cabres. A més a més, aquesta "Kalgon", que ara ja recorda la connexió amb la rentadora, té uns coitus interruptus, unes paradinhas, una manera tan dolça d'entrebancar la cançó que només fa que fer-te'n demanar més i més.



"Yes, I Am Talking To You", de caP'n Jazz
Tornem-hi, tot de cara a barraca. Començant també amb coitus interruptus, però dels clàssics a l'estil At The Drive-in, fins a arrencar la cançó. Aquesta "Yes, I'm talking to you" no és de les més emblemàtiques del grup, però aquí, entre Polvo i l'Hereu, és de les que més s'hi fa.



"Escura el rec", de L'Hereu Escampa
Era de calaix després de l'evolució d'aquesta llista que s'havia d'acabar així. Amb aquest grandiós disc que s'han cascat i amb aquesta cançó que comença a mig camí entre Polvo i caP' Jazz i que s'endinsa en la melodia i els coros "tot el camí ja no serveix de res". I així, de passada, enllacem amb la idea de grup de dos com els vàlius o els Lost Fills.



Àngel (Beach Beach)

"Voglio vederti danzare", de Franco Battiato.
Joan Cabot balla! "Gira tutt'intorno la stanza. Mentre si danza, danza."



"Preservatives", de Algernon Cadwallader.
Anem a fer gala de false friends: Duis condons, serà preciós! (Per cert, la millor entrada de la història).



"Des que no hi ha eleccions", d'UC
Proto-punk des bo. Dedicada al proper ministro de educación y jazz J.R.Bauzá.



Jordi (GentNormal)

"Ven sin Temor", de Bruno Lomas
No sé quants anys feia que no la sentia i l’altre dia el Bcore la va punxar a l’Helio. Vull el set polzades ja perquè les últimes setmanes l’he escoltada com 500 cops al youtube i si la tinc en disc em farà mandra repetir tota l’estona, així em deseganxo. Bruno Lomas es Déu, et pot deixar prenyada amb la mirada i fer-te reconsiderar la teva orientació sexual si normalment no deixes acostar un home a 8 metres a la rodona.



"Hey Boy", de Magic Kids
Els Beach Boys amb 16 o 17 anys. Si algun dia tinc un grup farà cançons com aquesta encara que segurament ens sortirà pitjor. L’altre dia la vaig trobar i vaig pensar que el Quique segur que n’era fan, evidentment ja havien estat el seu grup favorit fa tres anys.



“Slow Fade”, de Teenage Fanclub
Aquesta la poso perquè els meus companys de punxada estan fotent tot de coses rares que sospito que s’estan inventant. Joder fins i tot han col·locat un grup que es diu Aspirina Infantil. Teenage Fanclub fan el millor pop del món I HO SABEU.



Lluís (Beach Beach)

"Gold Soundz", de Pavement.
L'amic Malkmus i la tropa.



"Two Questions", d'Aina.
Roca en rotlle.



"La Mandanga", del Fary.
Discoteca Indie.




Fotografia de portada: Arxiu
Text: Jordi Garrigós
Correcció: Marta C.