21 d’oct. 2013

"ON NO HI HA SANG NO S'HI FAN BOTIFARRES"



"On no hi ha sang no s'hi fan botifarres" (D’aquí a 100 anys no hi haurà alcaldes, 2007)
per Ramon Mas i Roger Pelàez

He triat “On no hi ha sang no s’hi fan botifarres”, però podria escollir qualsevol altra cançó del disc D’aquí a 100 anys no hi haurà alcaldes. Per mi els Sirles mai han set tan emocionants com en aquella època. I no parlo de música, no exclusivament. Parlo de quan l’autobús imaginari del Tripartit Invertit aparcava a la porta dels millors locals de merda del país per repartir consignes delirants, punkrock incomprensible i fanzines il·legibles entre un públic que, la majoria de vegades, érem nosaltres mateixos. Parlo d’amistat visceral i de nits que no s’acaben mai.

L’any 2007 cada concert dels Sirles era un petit miracle.

Una conjunció d’astres havia unit aquells quatre personatges. Per separat cadascun tenia més carisma que els altres, això era una cosa que es mastegava abans i tot que endollessin els amplis. Junts, la seva màgia era colossal, i només podia equiparar-se a la patxorra que desprenien a l’hora d’enfilar-se a l’escenari (“enfilar-se” i “escenari” en sentit figurat, evidentment, en aquella època d’això no en gastàvem). Llavors començaven a tocar amb un aire descatxarrat que enamorava i una actitud de el-món-s’acaba que t’arribava a les entranyes, i tot era cantar i remenar i sentir-se part d’una cosa molt petita que alhora era el més gran que havíem fet mai. No eren els Sirles dels últims discos, no en sabien gaire i sovint ni tan sols anaven a temps, però això no tenia cap importància. El que transmetien era genuí, immens, poderós. Tot en ells era més de veritat que la majoria de bandes que he vist en ma vida. No executaven les cançons, les escopien, les vomitaven alegrement amb el seu talent encara sense domesticar, i tots els presents ens enrampàvem en aquella mena de ritual itinerant de catarsi col·lectiva que ens havíem tret de la màniga sense saber exactament com.

En algun moment, entre tombarella i tombarella, aprofitaves per anar a pixar, i et trobaves costat per costat amb un altre membre del Tripartit. Us miràveu, fent que sí amb el cap i, amb aquella sinceritat de polla a la mà que només es té en les converses de lavabo, us confessàveu:

—Són els més grans
—Sí, ho són.

Il·lustració: Roger Pelàez
Text: Ramon Mas
Correcció: Joanaina Font  

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Algú sap a on es pot descarregar el disc del Tripartit invertit?
Si el va fer la gent que parla en aquesta entrevista
http://www.mmamm.net/version40/numero12/split12/split12.html
a la força ha de ser un tros de disc.

Anònim ha dit...

Aquí es pot descarregar sencer el disc del tripartit invertit, amb el so guarro original (les parts d'FP i dels Sirles han estat remasteritzades en versions posteriors):

http://dancingfordecadence.blogspot.com.es/2011/01/va-daqui-100-anys-no-hi-haura-alcaldes.html

Anònim ha dit...

Per les versions remasteritzades del disc, la dels sirles la va reeditar bankrobber:
http://www.bankrobber.net/store/ca/els-surfing-sirles/104-nedant-en-l-ambulancia.html

I la de FP es pot descarregar gratis aquí:
https://fptheband.bandcamp.com/album/daqu-100-anys-no-hi-haur-alcaldes