24 d’oct. 2013

"MINIFALDA RURAL"



“Minifalda Rural” (Música de consum, 2013)
per Esther Margarit i Carlos Leoz “Carlotto”.

Em fa molta il·lusió poder parlar d’alguna cançó dels Sirles, la veritat és que amb els discarros que tenen semblava difícil escollir-ne una. En Carlotto i jo hem tingut la sort de poder escoltar el nou disc dels Sirles abans que surti a la venta. És per això que quan els amics de Gent Normal em van dir d’escriure sobre algun tema d’ells, ho vaig tenir bastant clar des del principi: seria “Minifalda rural”.

Us posaré en situació. Fa unes setmanes havia quedat amb el Guille per fer un berenar junts. En tornar de la feina, el vaig trucar. Estava preocupat perquè al test pressing del vinil del nou disc dels Sirles havia sentit algunes errates. Volia escoltar-lo a l'Heliogàbal amb deteniment, i apuntar quins minuts de les cançons no li quadraven. Jo tenia feina a fer a l’ordinador i tots dos vèiem que seria difícil quedar. No va ser així, vaig passar per un forn de pà -per comprar una coca de crema- i amb l’ordinador a la bossa vaig anar cap a l’Helio. Vam estar més d’una hora escoltant el disc i parant els temes on no quadrava l’asunto. Mentre feia el treball a l’ordinador, sentia al Guille xerrant sol i de vegades amb mi; ara que hi penso era bastant bizarro, tots dos parlant sols de les nostres coses (feina i disc) i alhora escoltant-nos.

Anaven passant els temes i no em sonaven igual als dels discos anteriors, preciosos com sempre, però diferents. Va arribar “Minifalda rural”, i aquella flauta del principi -present a tota la cançó- em va enamorar.

----
Nota mental 1
Els que em coneixen bé saben que fa temps que tinc ganes de tocar la flauta melòdica en alguna cançó i, a banda que m’agradi com sona, també em vaig sentir compresa.
----

L’ambient del tema és brutal, no sona a estudi tancat. Parlant amb el Guille em va explicar que l’havien gravat a fora de l’estudi, tots en rotllana, i mentre anaven fent la cançó, el Guille anava tocant la flauta movent-se. També són els acords, sempre m’han agradat els temes que semblen senzills i diuen tant, m’atrapen, i aquest ho és. Llegint la nota de Bankrobber on expliquen cada tema, vaig saber que l’arrel de “Minifalda Rural” ve de la primera cançó que havia composat l’Uri amb 14 anys. Em va emocionar. Potser sóc una flipada, però si no fos pels arranjaments més psicodèlics-hippies, per mi tindria aquell so de les primeres cançons, les que surten com un bolet.

Les veus barrejades, dient coses diferents, generen, en moments, incomprensió. M’agrada, les harmonies guanyen. La lletra la van fer entre tots, la descriuen a la seva manera i amb les seves intencions. Per mi és amor, bogeria i alhora tota la veritat, que és no entendre mai res.

Hi ha viatges que tenen bandes sonores, tinc clar que si algun dia provo un tripi, aquesta cançó serà el hit del meu viatge.

----
Nota mental 2
L’altre dia a casa, vaig treure els acords amb la flauta. Ho tinc gravat al mòbil, i li vaig enviar al Guille. Igual que la cançó que vam fer junts, quedarà als nostres mòbils.
----

Ilustració de portada: Carlos Leoz "Carlotto"
Text: Esther Margarit
Correcció: Joanaina Font