10 d’oct. 2013

L'ACOMODADOR #41 · GUIA RÀPIDA DE SITGES 2013


Demà arriba el dia marcat amb vermell al calendari de tots els cinèfils del país. La 46a edició del Festival de Cinema de Sitges arrenca, tot i les dificultats que afecten actualment el sector cultural, amb el mateix esperit de sempre: aquesta fidelitat mútua entre el festival i els seus fans que rarament es troba en qualsevol altre. Tampoc perd ni un bri de prestigi, ja que torna a presentar algunes de les propostes més importants del moment del cinema fantàstic, de terror i, en realitat, de tota mena. Deu dies (un menys del que és habitual, això sí que ho perd) per gaudir de valent del cinema i també, per què no dir-ho, de tot el frikisme que l'envolta. Aquesta és una petita –repeteixo, petita– selecció del que s'hi podrà trobar de l'11 al 20 d'octubre. A Sitges, on si no?

Valors segurs

The World's End (Edgar Wright, 2013) – Fórmula guanyadora i riure assegurat. Així es pot definir el trio format per Edgar Wright, Simon Pegg i Nick Frost, que presenten a Sitges el seu tercer projecte conjunt després de Zombies Party (2004) i Arma Fatal (2007). (tràiler)

Only God Forgives (Nicolas Winding Refn, 2013) – Un altre equip que repeteix. En aquest cas el danès Nicolas Windign Refn a la càmera i Ryan Gosling a la pantalla, que dos anys després de deixar-nos embadalits amb Drive (2011), tornen amb més sang i més violència. Tenen el llistó alt. (tràiler)

Machete Kills (Robert Rodríguez, 2013) – La primera part ja va ser un festival d'excessos, desfasaments i autoparòdies de tota mena. I la seqüela amenaça d'incrementar-ho, a més de tenir nous convidats a la festa que afegeixen encara més atractius. Si li seguim el joc a Robert Rodríguez, ens divertirem, segur. (tràiler)

The Congress (Ari Folman, 2013) – Després de la brillant Vals con Bashir (2008), Ari Folman combina aquest cop animació i imatge real en una nova història on la imaginació té un pes molt més important. Robin Wright, Harvey Keitel i Jon Hamm la protagonitzen. (tràiler)

The Wind Rises (Hayao Miyazaki, 2013) – Com trobarem a faltar aquest home. Miyazaki plega i no imagino millor escenari que Sitges per veure el seu epíleg. Una història molt més realista de l'habitual, ambientada al Japó de la 2a Guerra Mundial, però que omplirà de color i animació de qualitat suprema l'auditori Melià.



Poden sorprendre

Mindscape (Jorge Dorado, 2013) – L'òpera prima de l'espanyol Jorge Dorado és un d'aquells thrillers sobrenaturals que juga amb la realitat i els records, i que pot impactar si no desaprofita un plantejament força prometedor. Nena inquietant inclosa. La presència de Mark Strong sempre és un bon al·licient més. (tràiler)

A Glimpse Inside the Mind of Charles Swan III (Roman Coppola, 2013) – Bé, això pot ser el gran deliri de Sitges 2013. Una mica com el que va ser Siete Psicópatas (Martin McDonagh, 2011) l'any passat, però anant més enllà. Veure Charlie Sheen, Bill Murray i Jason Schwartzmann amb aquestes pintes ja és motiu suficient. (tràiler)

Magic, Magic (Sebastián Silva, 2013) – Thriller psicològic sobre una jove que comença a perdre les facultats mentals en una inquietant reunió d'amics en una casa a la muntanya. Ha passat per Sundance i Cannes deixant bon sabor de boca i sorprenent per la tensió que genera i pel seu estil visual.



Clàssics de Sitges

The Green Inferno (Eli Roth, 2013) – El director nord-americà repeteix presència a Sitges després de visitar-nos ja l'any passat. Una història d'adolescents i caníbals que de ben segur no escatimarà sang, vísceres i òrgans diversos. Agradarà més o menys, però és “pur Sitges”.

Blind Detective (Johnny To, 2013) – El mestre de Hong Kong (amb permís de Wong Kar-Wai, evidentment) tampoc podia faltar a la seva cita amb el festival, ara amb una història que mescla acció i comèdia. (tràiler)

Shield of Straw (Takashi Miike, 2013) – El director japonès rep aquest any un merescut i lògic homenatge a Sitges, on ha presentat pràcticament totes les seves pel·lícules. D'entre les tres seves que s'hi podran veure aquest any, aquest thriller policíac té especialment bona pinta.



No ho veig clar

Passion (Brian de Palma, 2012) – Sí, és Brian de Palma, però aquesta no ha estat precisament la seva pel·lícula més aplaudida i no li acabo de trobar gaire ganxo. Una història d'amor i odi entre dues dones que amenaça de quedar-se curta. O potser no. (tràiler)

Only Lovers Left Alive (Jim Jarmusch, 2013) – Si Jarmusch havia de fer una pel·lícula de vampirs, segurament havia de ser com el que deixa entreveure Only Lovers Left Alive: estranya. Tilda Swinton i Tom Hiddleston són bones raons per veure-la, però el resultat fa una mica de por. (tràiler)

A Field in England (Ben Wheatley, 2013) – El director anglès torna per tercera vegada a Sitges amb una proposta força psicodèlica i excèntrica. La història d'uns soldats anglesos del segle XVII que pateixen les conseqüències de la ingesta de bolets al·lucinògens pot ser genial, o una bona paranoia.



A veure què surt d'aquí

The Zero Theorem (Terry Gilliam, 2013) – Definir el cine de Terry Gilliam és una tasca més que complicada, i només cal veure els avanços d'aquesta pel·lícula per entendre per què. Christoph Waltz de protagonista és un esquer important, però veient les seves pintes i tot el que l'envolta, la prudència està més justificada. (tràiler)

Enemy (Denis Villeneuve, 2013) – Hi ha una cert misteri rodejant aquesta pel·lícula, bàsicament perquè, tot i els avanços, és difícil saber ben bé de què anirà. Sabem que Jake Gyllenhaal interpreta dos homes idèntics i que el film d'endinsa en les seves ments, però poc més. Ha despertat reaccions de tot tipus.

Escape from Tomorrow (Randy Moore, 2013) – Aquesta gent ja ha aconseguit el que volia: que es parlés d'aquesta pel·lícula pel seu context, encara que no sapiguem ben bé de què va. La versió oficial és que va ser rodada a DisneyWorld d'amagat i sense permís de Disney, i que converteix el parc en un espai terrorífic. (tràiler)

Upstream Color (Shane Carruth, 2013) – Amb Primer (2004), Shane Carruth ja ens va deixar el cap donant voltes per intentar completar tot el que la pel·lícula deixa deliberadament sense explicar. El seu nou projecte apunta cap a la mateixa direcció. Una estranya història d'amor, un experiment neurològic i una narrativa que ens farà donar voltes i voltes.



Tota la programació del Festival de Sitges, aquí.

Fotografia de portada: Festival de Sitges
Text: Martí Aragonès
Correcció: Montse V.