23 d’oct. 2013

ESTRANYES ADDICCIONS SERIÈFILES: 'THE MINDY PROJECT'



Tots (o gairebé tots) seguim una sèrie de la qual ens avergonyim. En el meu cas es tracta de The Mindy Project, a la qual em vaig reenganxar aquest estiu per avorriment i amb la qual he decidit continuar durant la tardor. Per què? Ni jo mateixa ho entenc. Mentida! Em vaig deixar atrapar per un dels trucs més vells del món, l'ús de la sempre popular estratègia de la tensió sexual no resolta, que a The Mindy Project s'estableix entre la protagonista i el seu company de feina Danny Castellano (Chris Messina). Ho puc dir ben fort: sóc una pressa fàcil.

Reconec que aquesta és l'única raó per la qual segueixo religiosament les aventures de la doctora Mindy Lahiri, una ginecòloga brillant, amb tendència a vestir-se amb capes de roba de mil colors i que té alertes de Google per Rachel McAdams, la seva actriu romàntica preferida. Tot el que té de bona metgessa ho té de superficial. El personatge, que agafa el nom de la seva creadora i l'actriu que la interpreta, Mindy Kaling, és objectivament insuportable, no perquè sigui una ionqui de les comèdies romàntiques, sinó perquè està construït a pedaços i amb certa incoherència, un tret que és present tant en alguns secundaris com en l'argument general.



 Fox va encarregar The Mindy Project a l'exguionista de The Office amb la il·lusió que formés parella triomfadora amb The New Girl i fer de la nit dels dimarts una espècie de vetllada dedicada a les noies adorkables (adorablement freaks). Si la sèrie de Zooey Deschanel va començar titubejant i a poc a poc s'ha anat fent forta, la de Kaling mai ha acabat de trobar el to. Tot i que en un principi estava plantejada com un homenatge a les comèdies romàntiques clàssiques, aquelles que van fer pujar Meg Ryan a l'Olimp del setè art, ha acabat quedant-se a mig camí.

Un dels problemes més greus de la sèrie és la rapidesa meteòrica amb la qual se succeeixen les trames i les parelles de Mindy. Els arcs argumentals no duren més de dos capítols, la protagonista encadena un nòvio rere un altre i les seves conquestes responen a l'esquema més bàsic de les pel·lícules romàntiques més simples. Des del seu pilot han pul·lulat per la sèrie actors secundaris i convidats, alguns molt bons però molt utilitzats, com per exemple Mark Duplass, per donar vida a interessos romàntics de la ginecòloga.

Per sort sabem que tard o d'hora tots aquests personatges sense entitat o a mig construir acabaran desapareixent per donar pas a l'estira i arronsa entre Mindy i Danny. Malgrat tots els defectes de la sèrie, li hem d'agrair haver-nos mostrat la part més divertida de Chris Messina, un actor que fins ara no em semblava res de l'altre món però a qui he començat a valorar arran d'aquesta sitcom de la FOX i a The Newsroom (HBO).
 Fotografia de portada: FOX
Text: Alejandra Palés
Correcció: Montse V.