11 d’oct. 2013

CULTURA DE CLUB AL CCCB (per ARNAU SABATÉ)


Malgrat que per a alguns, la paraula “club” pugui estar impregnada de connotacions negatives per elitista i restrictiu, per mi representa absolutament el contrari. En altes esferes, els clubs sí que en són, de restrictius. Sobretot aquells que estan formats per persones de les altes esferes de poder. Els lobbys que, mitjançant el poder de la influència socioeconòmica i política d’una minoria, determinen les regles del joc de la majoria pel seu propi interès. Si dimensionem el significat del que representa un club per nosaltres, però, ràpidament ens adonem de la seva importància. Quan parlem de música, un club és un element vertebrador imprescindible. Totes les escenes en tenen un, i la programació d’aquesta última data que he programat en nom d’A Viva Veu pel cicle BCNmp7 vol reflexionar precisament entorn a aquest concepte i la distorsió que ha patit durant les darreres dues dècades.

Un club és una entitat social que agrupa persones interessades per un estil de vida concret. Ja em perdonareu si us sona elitista això, però des que tinc ús de raó utilitzo aquest argument per teixir la meva vida social. Rere aquest estil de vida s’hi amaguen qüestions profundes i interessants com poden representar l’estètica en la forma de vestir o l’estètica del disseny dels cartells i flyers de les festes, una forma de viure, pensar i escoltar música. Sovint, els clubs, a més a més, vénen determinats pel context social, polític i econòmic de l’època. La cultura rave de mitjans dels vuitanta no hauria estat possible sense que prèviament hagués existit Madchester, i abans els Allnighters en els quals hi sonaven Rare Grooves i Nortern Soul. L’eclosió d’aquests estils tampoc hauria estat possible sense que haguessin existit unes circumstàncies socials que ho permetessin. Abans, però, els clubs ja havien estat importants per al Jazz i el Blues, als Estats Units. Milers de clubs congregaven, simultàniament arreu del món, gent amb interès per viure d’una determinada manera al voltant de la música; dels soundsystems jamaicans als locals de flamenc del sud de la península o Madrid, passant per les tavernes de pescadors on es cantaven havaneres, el nostre blues, al cap i a la fi.



El proper divendres 11 d’octubre esteu convidats a la sessió dedicada a la “Cultura de Clubs” amb la presència destacada de Dean Blunt presentant The Redeemer, un disc teixit de ghospel i música experimental. Ahir en Manel Peña me'n parlava com a referent de la música negra contemporània. No caigueu en la superficialitat de vincular la música de club estrictament a la música electrònica. Un club és un lloc on ha d’estar permès arriscar-se. Valorem-los, doncs, per la importància que han tingut a l’hora de fer evolucionar la música i el jovent. Perquè la sessió tingui un sentit, i justifiqui el context en el qual es desenvolupa, he convidat a la reflexió a persones que han viscut aquesta cultura molt de prop, i des de diferents òrbites (de l’Acid Jazz, a la purament electrònica o el punk) recopilant textos que he reunit en un fanzine que presentarem i repartirem entre els assistents a la sessió de divendres (alerta, només n’hi ha 150). Aquest document és crític i recull moltes opinions. Entre d’altres, la relativització del concepte, la denúncia que diu que els clubs han d'estar en mans de promotors i no d’empresaris que s’han volgut apropiar d’aquest concepte, la prostitució que ha patit la cultura de clubs en els darrers anys, i, evidentment, drogues, història i experiències. Acabarà la nit el productor barcelonès Headbirds amb una bona dosi d’electrònica contemporània.

Arnau Sabaté

Fotografia de portada: Arxiu
Text: 
Arnau Sabaté
Correcció: Montse V.