22 d’oct. 2013

BULBASAUR, FEMINISME EN FANZINE


Sota el nom d'aquest dibuix animat japonès s'amaga un fanzine post-feminista. La Blanca, la Mirena i l'Andrea en són les tres impulsores i aquest 26 d'octubre presentaran el segon número a l'Hangar amb concert de Doble Pletina i Imperio i una taula rodona amb la participació de la Filósofa Frívola i Gemma Moliner, entre d'altres. Les hem entrevistat per veure exactament de què van.

El primer número del fanzine, radicat a Barcelona, ja es pot trobar a llocs com La Central i el Mutt, i aquest segon es podrà adquirir a partir del 26, dia de la festa de presentació.
La diada començarà a les 16 h amb una conferència introductòria a l'economia feminista, seguida de la presentació de l'editora de la revista Tom Tom Magazine (revista dedicada a dones bateristes), Mindy Seegal Abovitz. El següent acte serà una taula rodona sobre dones, feminismes i mitjans de comunicació, amb la participació de la Lucía Muñoz (Filósofa Frívola), la Gemma Moliner (I Love Herstory) i més dones per confirmar.
La taula rodona donarà pas al plat fort, la presentació del segon número de Bulbasaur.
La recta final estarà dedicada a la música, començant per una exhibició performàtica de bateristes Tres Drums amb l'Helga Juárez, la Cati Bestard i la mateixa Mindy Seegal.
Serà just abans dels concerts de Vida, Imperio i Doble Pletina.
La cirereta final serà una punxada per part de les Bulbasaur djs.


Les tres Bulbasaur apugen la veu. Fotografia de Pablo de Pastors

Cada cop que sento feminisme, o que existeix una associació feminista, m'assalten dubtes, em ve al cap la imatge d'una escena de Mary Poppins, però també les FEMEN o la Beatriz Preciado. Bulbasaur, suposen elles, es troba en un feminisme inclusiu amb totes les identitats sexuals i de gènere i que també tingui en compte les diferències de classe, raça i ètnia entre dones.
Han escollit la difusió a través d'un fanzine perquè és un format fàcil i barat per editar-te tu mateixa i difondre les teves idees sense retre comptes a ningú. És un format que ens deixa molta llibertat. Aquest format, que esdevé imminentment modern en l'actualitat, té concordança amb la tria de grups que tocaran a la festa de dissabte, així com Doble Pletina també estan immersos dins d'aquesta escena moderna, S’ha de distingir entre l’escena underground barcelonina i el que se sol entendre per “modern”, ja que això últim està molt mes mercantilitzat (primavera sound, marques... etc.). Ambdues escenes, però, s’influencien mútuament i no són compartiments estancs.
En aquest moment, un recorda la picabaralla que no fa pas gaire va haver-hi arran d'un article en què es criticava el masclisme dins de l'indie, en el nostre primer número vam fer aportacions a la polèmica amb una entrevista a la periodista Lucia Lijtmaer i al grup de música Arponera. La conclusió a la qual vam arribar es que sí, efectivament l'escena indie és masclista com tota la societat. Ajuntar política i música no acustuma a acabar bé, sembla que el corrent predominant sigui l'exclusió mútua per no afectar-se, política i indie no casen gaire bé ara mateix. La despolitització contribueix al manteniment de l’status quo i fins i tot afavoreix postures conservadores en relació a les desigualtats, a vegades difícils de detectar.



Sempre és necessari fer feminisme i no abaixar la guàrdia. Ara la cosa sembla ser més urgent que mai i això afavoreix la recepció positiva del nostre discurs. Potser moltes persones que fa uns anys negaven la persistència de les desigualtats de gènere han despertat de la il·lusió de la igualtat. La contra-reforma del dret a l’avortament ens fa por a moltíssimes dones, feministes i no feministes.

Tant a aquest segon número, com al primer, com de ben segur als pròxims números de Bulbasaur podrem trobar articles, col·laboracions gràfiques i entrevistes sobre tot tipus de temes. En el número dos parlarem de violència sexual, mercat de treball, masclisme d’esquerres, teoria queer etc...També tindrem una ressenya de How to be a women, l’exitós llibre de Caitlin Moran, una entrevista a l'artista berlinesa Gudrun Gut i una a l’actriu espanyola Veronica Forqué.

Per acabar l'entrevista em guardo una pregunta que des que vaig veure l'esdeveniment em té entre intrigat i negitós, què és això de "economia feminista"? Sona molt a feines de la llar. Bueno, hi ha alguna cosa de “cosir” i “cuinar” però no exactament com t’ho imagines. L'economia feminista forma part de l'economia crítica i, en un sentit ampli, pot definir-se com la incorporació i aplicació de la perspectiva feminista a l’estudi de l’economia. Dit d’una altra manera, el que fa és plantejar-se com es relaciona el treball que tradicionalment ha estat assignat a les dones amb l’estudi de l'economia. Les dones fan el treball domèstic (en part “cosir” i “cuinar” i moltes altres tasques) i el treball de cura, és a dir, s’ocupen de cuidar tota la població (criatures, gent gran, malalts, i tothom que ho necessiti). No obstant això, aquest treball no es valora socialment ni econòmicament. Això és degut que la teoria econòmica oficial –tant la dominant com gran part de la crítica–, és androcèntrica: únicament té en compte i valora el treball productiu, es a dir, el que ha estat assignat primordialment als homes. Part de l'economia feminista critica aquesta insensibilització interessada del treball de les dones que, a més a més, és el pilar que sosté el funcionament de l’economia, i la intenta canviar. Gracies a això podem entendre millor les relacions entre capitalisme i patriarcat.

A més de la conferència, un dels articles del número que presentarem tractarà aquest tema.


Fotografia de portada: Arxiu
Text: Lluís Huedo
Correcció: Marta C.