2 de set. 2013

TOP 10 DEL SANT FELIU FEST 2013


Sap greu, però hi ha coses que es fan difícils d'explicar, de fer-ne la crònica, com és el cas del Sant Feliu Fest. La implicació emocional i la manera de viure el festival complica fer una objectiva i adequada crònica. El que podem fer, si us sembla, és un TOP 10, d'aquells tan odiosos, amb el més destacat del festival, de tal manera que un cop llegit tindreu tema de conversa per poder simular que hi heu anat.

Aquest top no té ordre ni posició. No n'hi ha un millor que l'altre. No fotem, ja és prou difícil escollir només 10 punts, com per jerarquitzar-los!

· Anar-se'n la llum de tots els concerts del dijous
Aquell dia els concerts eren dins la sala TZVR i la llum se'n va anar a tots i cada un dels concerts. Un cop per banda. En l'última, Furguson, el públic va estar neguitós fins que no es van quedar sense so, ja després, amb la novatada passada, tothom va poder gaudir del concert.

· 35 trucades a les proves de so de divendres
El dijous, els concerts eren a l'interior de la sala TZVR, però divendres, que eren a l'exterior, els veïns van trucar 35 vegades queixant-se del soroll. A les proves de so, al migdia, abans d'obrir portes. Un ganxó posava això al seu Facebook: "Si no us agrada el que hi ha al poble, la variant té dos carrils per venir, i també dos perquè marxeu!!!". Això és hardcore.

· A Sant Feliu no gasten canons de fum
Ser hardcore deu ser això. No fa pas falta cap canó de fum per ambientar l'escenari i que les llums facin el seu efecte. Allà la tracció animal funciona per si sola. La polseguera aixecada en el pit, a base de balls, s'aixecava ben amunt emboirant el concert.

· Bolaco No More
Vaig veure un twitt d'Aliment que deia "NO MORE S'ESCRIU AMB MAJÚSCULA I RESPECTE". Poc més a afegir. No More són grans, molt grans.

· El lloc és l'hòstia
Des del ja llunyà camp de futbol de Vilartagues, l'organització no troba el lloc idoni per celebrar el festival (vegis aquí la ironia, ja que estic força segur que la problemàtica ve de fora, no d'ells). La ubicació d'aquesta edició em sembla collonuda. Pràctica, fàcil per a l'organització i còmoda per al públic i amb moltes possibilitats.

· La pluja es comporta
El dissabte el cel amenaçava amb el diluvi, i en la ment de molts devia haver-hi l'estampa del concert d'Amanda Woodward del 2006, on tothom es refugiava a les parades de discos fins que acabés la tempesta. Però aquest cop el temps es va comportar només deixant anar unes quantes gotes entre concert i concert, just per refrescar abans de Nueva Vulcano.

· Cartells d'en Dili
L'infant terrible de l'humor, l'Edu Dili, ens va donar la seva ració d'actualitat burlesca amb el cartell del Sant FeLUIS Fest a la mateixa entrada del festival, com si fos el de veritat. Boníssim.

· Bolaco Nueva
Tornada als escenaris dels Nueva per la porta gran. Encara que no siguin ganxons això és jugar a casa. Tot el públic entregat corejant-ho tot. Felicitat absoluta.

· Més de 200 trucades durant el dissabte
Si les proves de divendres tenien 35 trucades, als concerts del dissabte s'havia de superar el nombre. Més de 200, en van rebre. Veïns que es personaven. I la policia no va tenir cap altra opció que estar de part del festival.

· El Chic i la Goleta, refugis espirituals
El primer afterparty del festival passava per parar a proveir-se al bar Chic, estava anunciat al cartell oficial. Però no sabem per què, semblava que no estiguessin preparats per a la pluja de bevedors professionals que els venia a sobre. Tota una llàstima, les esperes per poder demanar (sobretot divendres).
La Goleta té un iman molt poderós. La Goleta és un cau extrany i fosc. La Goleta del bou, on no hi neva ni plou.
No has fet un Sant Feliu Fest si no has passat pels dos locals.


Bonus top:

· El millor concert de Hopeful de la història
Fer memòria deu anys enllà no és feina fàcil, i la memòria pot ser traicionera, però la sensació palpable després del concert dels ganxons Hopeful era que acabaven de fer el millor concert de la seva història. Un concertàs!

Fotografia de portada: Arxiu
Text: Lluís Huedo
Correcció: Montse V.