26 de set. 2013

LEM 2013: MÉS ORGULLOSOS QUE MAI


Fins on m'arriba la memòria, la gent de Gràcia Territori Sonor sempre havia anunciat la programació del LEM d'una tacada. Pam: grups, dies d'actuació, sales, horaris... Aquest any, en canvi, s'ha anat desgranant el cartell (les actuacions del qual tindran lloc del dia 2 al 19 d'octubre) durant gran part del mes de setembre, nom a nom, assaborint cada confirmació com si fóssim davant d'una edició hors norme del festival barceloní de música experimental. No és per menys, amb el goig que fa la selecció de grups d'aquest 2013.

I és que, quan un ha aconseguit contractar un grup de culte dins la música industrial que mai ha actuat a la península (:Zoviet*France), un actiu i inquiet exmembre fundador de This Heat i excomponent de Massacre i Gong (Charles Hayward), un salvatge trio format per guitarra elèctrica i dos saxos (Borbetomagus -a la foto-), uns clàssics de la música experimental catalana que quasi no fan concerts (Perucho's), i dos conjunts veterans que fan del noise, cadascun a la seva manera, tota una experiència (Candor Chasma i Entre Vifs), pot estar ufanós per la feina feta.

Com sempre, hi haurà aliances improvisatòries (la guitarrista Annette Krebs amb l'organista Wenceslau Guarro... a l'església de Santa Maria!; el trio format per Eduard Altaba, Adele Madau i Marc Egea), actuacions especials (l'homenatge al desaparegut music experimental Joan Saura que li retran, per un costat, el guitarrista Nuno Rebelo amb la vocalista Anna Subirana i, per l'altre, el septet d'improvisació Setsfree; la interpretació de composicions fetes per degustar vins –hi haurà tast dels vins per al públic, és clar– de Vinfonies), i grups a descobrir d'aquí (la combinació de trompeta, guitarra elèctrica, pedals, i/o samplers dels abstractes Turing Tarpit; la tenebrositat de C-Utter; i la varietat estilística d'Aceite de Perro) i d'allà (la visceralitat industrial de la danesa Puce Mary; la imprevisibilitat dels portuguesos Sei Miguel Unit Core), mentre aquells melòmans de gustos més convencionals que necessitin, dins l'experimentació, elements reconeixibles i familiars, ho trobaran al rock experimental de Radian i Putan Club, a la psicodèlica eclèctica de Macrobukkake i a l'electrònica d'agressivitat roquera de Tiger Menja Zebra:



Però si el LEM 2013 té un nom propi, aquest és, sens dubte, el de Coàgul: a més d'oferir dos concerts, un en solitari i l'altre amb Marco Bellonzi dins l'esdeveniment musical-gastronòmic Ágape, Marc O'Callaghan s'ha encarregat de l'apartat visual d'aquesta edició del festival.

Orgullosos, doncs, GTS de l'artista que tenen en residència aquest any i d'una programació que, tret d'un parell d'actuacions a l'auditori del MACBA i una altra a la nau Hangar, es desenvoluparà a diversos espais del barri de Gràcia (La Fontana, KGB, la citada església de Santa Maria, el claustre de Sant Felip Neri...).




Fotografia de portada: Cafe OTO
Text: Arnau Espinach
Correcció: Marta C.