6 de set. 2013

FESTIVAL HOTELER 2013


Estant de vacances, un dia em vaig connectar a una xarxa social i vaig sorprendre'm de veure que bullia amb el nou espot del Festival Hoteler, el d'aquest 2013. Un molt bon vídeo parodiant la carrera meteòrica d'un artista (en aquest cas, la del Dofí Malalt) fet per un altre artista (el realitzador Aitor Bigas). L'espot m'agrada, i molt. Però no puc no cagar-me en tot el putu fenomen aquest del Festival Hoteler.

Ah, per cert, el cartell del festival ja està descobert.

Com la sensació d'aquell que assenyala i li miren el dit.

El Festival Hoteler és un festival fet per amics on conviden a tocar amics i que està pensat per als amics. Sense tancar la porta a grups estrangers o no coneguts personalment pels organitzadors del festival, i sense tancar la porta a cap ésser que vulgui treure el cap algun dels dies del festival per l'hotel Can Pamplona de Vic. El festival no va de modes o d'estar a l'última. Anar-hi, o en el seu defecte dir que és la bomba a una xarxa social, no fa ser més autèntic. Any rere any, però sobretot aquests dos últims anys, han volgut allunyar-se de qualsevol etiqueta, despullar-se de cap prejudici, i estan intentant muntar una cosa pròpia, un festival a la seva mesura i encant. Un excel·lent festival ple de propostes interessants, on, com es veu al cartell d'enguany, no busquen altra cosa que fer-la grossa amb amics i bona música.

Per alguna estranya raó, que ells programin els grups a peu de terra és underground-cool, mentre que quan ho fan els seus veïns i predecessors del Sugar, no. I per alguna estranya raó, s'ha divinitzat el seu savoir faire, que no és altre que el que des de fa molts anys es porta intentant dur a terme arreu del territori. Per sort, ells són els primers que en són conscients.
Tant que a l'espot de l'edició d'aquest any es riuen de totes les modes. Fan burla dels hypes, i posen el Dofí Malalt, protagonista d'una de les millors lletres de l'últim disc d'El Petit de Cal Eril, a il·lustrar una d'aquestes carreres estrellades.
Mai se sap quant de temps pot brillar una estrella, i tot i que ho diuen a la cara, encara un se sorprèn de veure com molts exclamen amb alegria que aquest vídeo és el més guai.
Quan el vídeo assenyala li miren el dit.

Però, i la música?
Perquè molt parlar d'això i el realment interessant és veure qui hi tocarà.

Aquests eren els grups que van anunciar juntament al vídeo i que, sorprenentment, van suscitar menys paraules que el vídeo:

Me And The Bees, amb renovada formació i noves cançons; Alex & Dafoe, com els DJ de l'alta classe; Prisma en Llamas, amb el seu trident madrileny que assegura festa; Siesta, com una de les millors propostes sortides de València; Chris Brokaw, per cobrir la quota de música de culte estrangera; Desert, per ser rematadament difícils de veure; Extraperlo, com a punt d'experimentació pop consolidat i ple de gresca; Univers, han de repetir el xou de l'any passat que sembla que ningú se'n recorda; Furguson, a part de perquè ho posen tot per al festival, perquè han fet un putu discàs de tres parells de collons; Jay,  com a aposta lo-fi psicodèlic, de Vigo; ·Y·, amb la seva electrònica retrofuturista moderna; Ohios,  han de jugar a casa; El último vecino, que pot ser el proper crit en synth pop de Barcelona; L'Hereu Escampa, perquè no tocaran els altres, i ells no, i perquè també tenen un discàs impressionant; Wildmen, de Roma, fent garatge amb guitarra i bateria, i Germà Aire, que això va d'amics que toquen bé.



Aquesta setmana han acabat de buidar l'armari i ens han sorprès amb el cartell, que, com cada any és un homenatge a l'estètica d'una banda idolatrada pels organitzadors. El disc Die Mensch-Maschine, de Kraftwerk, és l'escollit per afussellar-li l'estètica.


Després de Minor Threat i Parálisis Permanente, el cartell fa aquest canvi de curs i de color.
Però, i la música? I el festival?
El primer a dir és que segueix sent gratuït. I el segon és que, recordeu, com cada any, alguns dels grups que veureu al cartell no són reals. Però no d'allò que s'inventen els noms/quins grups més estranys, no. S'inventen els noms de veritat. Hi ha grups que tocaran al M.M.V.V. o grups que per diversos motius no poden anunciar que hi tocaran, així que els organitzadors s'inventen un nom i una descripció per encriptar l'assumpte. Ara que dic que s'inventen els noms, al Tumblr del festival hi ha les descripcions més agosarades i delirants que s'han fet mai de cada un dels grups que participaran al festival. Sense maldat i sense vergonya. Bé, una mica de maldat sí que hi ha.



Dijous

16 h Just Frank Just
16.50 h Rikiman
17.40 h Trigal feat. Tuffo
18.30 h Carla
19.20 h Dofí Malalt
20.10 h Opatov
21 h Son Bou
21.50 h Germà Aire
22.40 h Power Burkas
23.30 h El Último Vecino
00.20 h ·Y·
01.10 h Autodestrucció

Divendres

16 h Giricore
16.50 h Metzina
17.40 h Nerobambola
18.30 h vàlius
19.20 h Der Ventilator
20.10 h Kana Kapila
21 h Da Souza
21.50 h Univers
22.40 h Heads & Heads
23.30 h Jay
00.20 h L’Hereu Escampa
01.10 h Siesta

Dissabte migdia - Casino

14 h Smoking Bambino
14.45 h Chris Brokaw

Dissabte

16 h Me & the Bees
16.50 h Prisma en Llamas
17.40 h I’M
18.30 h TaüT
19.20 h Tiger Menja Zebra
20.10 h Turnstile
21.00 h Furguson
21.50 h Balago
22.40 h Ohios
23.30 h Wildmen
00.20 h Jupiter Lion
01:10h Adex & Dafoe

Fotografia de portada: Arxiu
Text: Lluís Huedo
Correcció: Montse V.