21 d’ag. 2013

QUADERNS D’ESTIU #3 – "LAS GEMELAS DE SWEET VALLEY"


Dues germanes bessones, una de bona i intel·ligent i l’altra, dolenta i maquiavèl·lica. Sí, són elles: les “petardes” de Sweet Valley o les “bessones”, si els teniu més estima. La sèrie que durant molts estius va ocupar els matins de TVE es basava lliurement en les novel·les naïf de Francine Pascal i explotava sense cap mena de vergonya els joc de la dualitat i els contraris.

Jess (la responsable) i Liz (la cabra boja) estudiaven en un meravellós institut de Califòrnia acompanyades de les seves respectives colles d’amics, la dels llestos i bona gent, i la de les curtes i una mica “lleugeretes”, òbviament. El quadre es completava amb un guapo de manual, un transsumpte del Ken de la Barbie, parella de la “bona” i desig carnal de la “dolenta”.

Les dues germanes van ser interpretades per les bessones Cynthia i Brittany Daniel, a diferència del que passa amb altres sèries, on una sola persona interpreta la parella d’idèntiques, sobretot quan es tracta de personatges infantils. Aquí no trobareu cap fenomen Maslany, encara que no haurien anat de genolls a Lourdes cap de les dues germanes Daniel hauria estat capaç de realitzar el virtuosisme multiplicador de la protagonista d’Orphan Black. De les dues actrius, cap ha tingut una carrera de molt nivell en el món de la interpretació, encara que hem de reconèixer que la “dolenta” (Brittany) va acabar fent un personatge a Dawson’s Creek, ritu iniciàtic per a qualsevol adolescent dels 90.
 

 Un dels detalls que sempre m’ha fet gràcia d’aquesta sèrie és la professió a la qual anava encaminada la bessona bona: periodisme. Us heu adonat que és una tendència habitual en sèries d’institut o universitaris? Davant de la mala reputació que avui dia tenen els periodistes, els petits projectes d’ajuntalletres es multipliquen com gremlins en diverses sèries: Student Bodies (un altre clàssic dels matins d’estiu), Sensación de Vivir (Andrea i Brandon), Smallville (Chloe), Gilmore Girls (Rory). Un detall a destacar: els futurs i futures periodistes sempre eren els aplicats de la classe, Jess de Sweet Valley n’és l’exemple més paròdic.

Tot i que durant molts estius ens la vam empassar sense cap mena de retret, passats els anys Las Gemelas de Sweet Valley no aguanta ni mig visionat. Es queda en un producte descafeïnat, que no arriba a les cotes d’estridència d’altres productes similars. Per altra banda, era una sèrie ideal per veure per inèrcia, amarats de calor davant de la televisió, un d’aquells moments en què el nivell d’exigència és tan baix que seríem capaços de veure coses tan absurdes com El Gran Prix del Verano.

 Fotografia de portada:TVE 
Text: Alejandra Palés 
Correcció: Montse V.