19 de jul. 2013

ROBADORS BEN ROBATS (PER MARTÍ SALES)


Com ja deveu saber, la matinada del divendres 28 de juny, unes hores abans que comencés el Concert per la Llibertat, les forces policials d'aquest país van assaltar diversos locals de la zona del carrer d'en Robador, al barri del Raval de Barcelona. Un d'aquests locals, el 23Robadors, és on en Martí Sales programava els Dimarts Goliards, on els Surfing Sirles van gravar el seu videoclip per "Taxista" i també on vam gravar la vídeo entrevista a Colomino (Colomo + Guillamino). Quatre dels sis bars eren d'ambient i la nit era la de la revetlla del dia de l'Orgull Gai, però cap d'ells estava a la zona alta de la ciutat, sinó al bell mig de l'ex-barri xinès, per allà on milers de turistes passegen cada dia, allà on el sòl està més "desaprofitat" i on els agents culturals són els "menys culturals". El Raval necessita encara una bona neteja i aquest cop li ha tocat al carrer d'en Robador.
En Martí Sales ens ho escriu des de dins:

La matinada del divendres 28 de juny un important destacament de la BRIMO dels Mossos d'Esquadra va entrar de mala manera als locals 23Robadors, La Bata de Boatiné, Sifó, Marsella, La Concha i El Cangrejo, rebentant portes i fent ús d'una violència desproporcionada per tractar-se d'una "operació rutinària", com afirmen fonts policials. Els locals i els seus clients van patir danys materials, agressions físiques, vexacions i amenaces.

És absolutament flagrant i s'ha de denunciar, davant de qui sigui, la impunitat de l'actuació policial, la manca total del dret a la informació i a la presumpció d’innocència, així com la violència desmesurada, inèdita i sense motiu aparent de la qual van ser víctimes treballadors i clients dels locals.

D'un temps ençà, hi ha una percepció d'hostilitat institucional envers una sèrie d'establiments –molts més que els esmentats– que no tenen cap grup empresarial al darrere i que fa anys que participen activament en la vida cultural i veïnal del districte de Ciutat Vella. No només pel que fa les actuacions policials –quan es requereix la presència de cossos policials simplement no apareixen i, en canvi, quan es tracta de multar o intimidar sempre hi són– sinó també pel tracte rebut per part dels tècnics del consistori, que semblen més entestats a dificultar la quotidianitat d'aquests locals que a solucionar-los qualsevol problemàtica. Massa sovint han constatat que l'aplicació dels criteris normatius depèn de l'establiment en qüestió i no s'aplica la normativa a tothom per igual. Hi ha una clara voluntat d'afavorir un model de ciutat i de barri que no obeeix criteris democràtics, sinó purament mercantils, d'amiguisme i d'especulació urbanística en clau turística. Fixem-nos només en l'aprovació del recent Pla d'Usos: a qui afavoreix? Quins són els carrers claus del districte que es volen remodelar i segons quines directrius?

Sembla realment increïble que la defensa del civisme i de la qualitat democràtica s'hagi de fer des de fora de les institucions, que exerceixen un ús desmesurat de la seva força repressora per aconseguir els seus interessos, que no són els del bé comú, sinó els de la privatització i mercantilització uniformitzadora de l'espai públic de Barcelona.

S'ha de garantir el dret als treballadors d'aquests locals a poder fer la seva feina sense agressions, hem d'exigir que rebin un total respecte per part de l'Ajuntament. No són delinqüents i no podem permetre que siguin manipulats i criminalitzats per un consistori que està duent a terme una operació encoberta de reestructuració comercial del districte per treure'n profit. El centre de la ciutat no és un negoci d'uns quants ni un parc temàtic: és el cor de Barcelona i el lloc de residència de moltes persones que mereixen ser tractades com a ciutadans i no com a peces d'un tauler d'escacs que poden ser desplaçades segons conveniència de tercers.







Fotografia de portada: La Directa
Text: Lluís Huedo
Correcció: Joanaina Font