2 de jul. 2013

LLEGIR I ESCRIURE #12 | PLENS DE VIDA


Plens de Vida
John Fante
Any: 2013
Editorial: Edicions del 1984
Traductor: Martí Sales


A “Llegir i Escriure” avui ens endinsem en la literatura nord-americana de la mà de John Fante i gràcies a Edicions del 1984, que està publicant alguns dels seus textos més emblemàtics traduïts per Martí Sales (acaba d’aparèixer també La germandat del raïm). Després de les tres primeres novel·les de la saga Bandini, Fante va publicar el 1952 Plens de vida. Aquesta petita novel·la, d’una senzillesa fascinadora és, sobretot, un cant a la vida.

S’ha escrit molt sobre aquests llibre i autor, així que no pretenem afegir gaire cosa a totes les paraules versades sobre l’obra i la seva edició en català. Però no volíem deixar de recomanar-la, perquè s’ho mereix. John Fante, com és ben sabut, va ser un dels autors preferits de Bukowski. Però si no coneixeu Fante, no us espereu trobar l’obscenitat i la irreverència del primer –cosa que devia treure, més aviat, d’un precursor i també admirat Henry Miller. Hi trobareu, això sí, una certa desafecció i lleu crueltat cap a la realitat –això devia ser el que fascinà probablement a Bukowski– apropant-se a l’anomenat realisme brut. Però malgrat aquesta desafecció, en Fante hi ha un compromís, que és sobretot amb la vida, la vida que s’aferra en l’embaràs de la Joyce, la seva dona.

En Plens de vida Fante deixa de banda l’alter ego d’Espera la primavera, Bandini i Pregunta-ho a la pols i es presenta amb el seu propi nom i cognom. Ha aconseguit una seguretat econòmica a Hollywood, i la seva vida bascula entre l’estabilitat i els dubtes, i les transformacions que provoca l’embaràs a la Joyce. Però John Fante és feliç. Malgrat això, tot sembla perdre una mica l’equilibri quan la parella descobreix que el terra de la cuina està farcit de tèrmits, cosa que provocarà l’encontre del protagonista altre cop amb els seus pares, les esperances i somnis que tenien per a ell, les frustracions i els malentesos, i sobretot amb el pare –que ja coneixem bé per la saga Bandini–, que s’instal·larà un temps a casa de la parella.

És a dir, passa molt poca cosa al llarg de la novel·la, però en veritat hi passa tot: hi passa la vida a través. I la meravella és la senzillesa del llenguatge que en la seva precisió i falta d’ornaments es presenta despullat de metàfores i directe, desprenent una certa tensió intrínseca. La seva prosa és un plaer, una poètica de les coses quotidianes i comunes que arriba, gairebé, a sacralitzar-les. Però aquesta és també una novel·la divertida, amb escenes de certa comicitat. I també hi ha molta tendresa, gairebé colpidora. Potser la forma de dir-ho seria argumentar que desprèn autenticitat –veritat, si voleu–, sense que sapiguem ben bé què és el que això significa.


Fotografia de portada: Edicions del 1984
Text: Paula Juanpere
Correcció: Montse V.

2 comentaris:

edu ha dit...

Bravo! és boníssim!

Natalia ha dit...

A mí també m'ha agradat la novel-la.
Aquí hi trobareu la meva crítica http://criticaresunartesinigual.blogspot.com.es/
Salutacions