25 de jul. 2013

L'ACOMODADOR #37 · FUGINT DEL 'BLOCKBUSTER' ESTIUENC


A l'estiu, les sales de cinema solen omplir-se de propostes eminentment comercials que atrauen bàsicament l'espectador que busca crispetes, aire condicionat i nul·les ganes de pensar. El resultat sol quedar-se en un simple entreteniment, si és que hi arriba, que ja hem oblidat completament l'endemà d'haver-lo vist. No obstant això, aquestes setmanes de vacances amaguen també algunes estrenes d'aquelles que estan destinades a aguantar com puguin a la cartellera, tot i tenir una qualitat cinematogràfica molt més refinada. Aquestes són algunes de les estrenes per als espectadors que no volen deixar de banda el cinema més independent, ni tan sols a 35 graus a l'ombra.

Cautiva (Brillante Mendoza, 2012) – 26 de juliol

Brillante Mendoza és un d’aquells directors que s’ha passat la seva carrera de festival en festival. I no sense èxit, ja que el 2009 va guanyar els premis a millor director a Cannes i Sitges per Kinatay, i n’acumula un bon grapat a certàmens de tot el món. La seva última proposta és Cautiva, la història real del segrest d’una voluntària francesa per part d’un moviment islamista en una illa salvatge de Filipines. El director, filipí també, es caracteritza per un estil que busca clarament el realisme i que no sempre és ben assimilat, però els fets que relata valen la pena i compta amb una protagonista de la talla d’Isabelle Huppert.



Tú y yo (Bernardo Bertolucci, 2012) – 26 de juliol

Deu anys després de la seva última pel·lícula, Soñadores (2003), Bernardo Bertolucci torna a posar-se darrere la càmera per presentar aquest drama sobre l'adolescència en què un noi de catorze anys enganya els seus pares dient-los que marxa uns dies a esquiar, quan en realitat es tanca al soterrani. La pel·lícula ja ha guanyat diversos premis a Itàlia i promet una història íntima i intensa, amb el segell del director italià. Celebrar el retorn de grans cineastes a les cartelleres després d'un bon temps sense aparèixer sempre és motiu d'alegria.



Trilogia Paraíso (Ulrich Seidl, 2012) – 16, 23 i 30 d'agost

El director Ulrich Seidl, que podríem considerar en certa forma de l'escola Haneke, va decidir escriure sobre tres dones –mare, filla i tieta– que emprenen tres viatges de vacances amb objectius molt diferents. El muntatge final superava les cinc hores, així que en va fer tres films. A Paraíso: Amor, la primera viatja a Kenya a la recerca de turisme sexual; Paraíso: Fe se centra en la seva germana, una missionera que tracta de fer recuperar el catolicisme al poble austríac; finalment, Paraíso: Esperanza segueix la més jove, que perd la seva innocència en un campament de pèrdua de pes. Una trilogia que farà parlar.



Mud (Jeff Nichols, 2012) – 30 d'agost

La més “comercial” de la llista és la nova pel·lícula de Jeff Nichols, que per qui no ho recordi ens va portar la genial Take Shelter (2011) tot just fa any i mig. Després d'aquella pertorbadora història psicocatastrofista, ara el director compta amb Matthew McConaughey per acostar-nos una trama sobre un fugitiu a Estats Units que es fa amic de dos joves de catorze anys que l'ajuden a escapar de la justícia. Una espècie de revisió de Tom Sawyer que va estrenar-se a Cannes amb molt bones crítiques.



Oslo, 31. August (Joachim Trier, 2011) – 30 d'agost

El cinema noruec pren força amb un dels films més ben valorats a nivell europeu durant l'any passat, i que arriba aquí amb força retard. És tot just la segona pel·lícula del director Joachim Trier, que relata la història d'un home que es troba en ple tractament de desintoxicació per la seva addicció a l'heroïna i que rep un permís per sortir un 31 d'agost a fer una entrevista de feina. El seu retrobament amb la vida resulta emocionant, però també traumàtic. Ja sabem que els nòrdics tenen una narrativa especialment dura, així que la pel·lícula promet, i molt. I sí, veient el títol, la data d'estrena no sembla arbitrària.



Kon-tiki (Joachim Rønning, Espen Sandberg, 2012) – 13 de setembre

No marxem de Noruega perquè també arriba la recent candidata a l'Oscar a millor pel·lícula de parla no anglesa, una història basada en fets reals sobre un èpic i terrible viatge per mar que un explorador noruec va fer per l'oceà pacífic a bord d'una barca de fusta. 101 dies, més de 8.000 kilòmetres i un munt de tempestes i taurons només van ser alguns dels seus contratemps. Una de les produccions més ambicioses del cinema nòrdic dels últims anys, sobretot pel que fa a espectacularitat visual.



Fotografia de portada: Filmaffinity
Text: Martí Aragonès
Correcció: Marta C.