29 de jul. 2013

KOITTON, UPLOAD I ANTIC FORN: KAMIKAZES DEL CURS 2012/13


Tancament temporal de l'Apolo/La [2] (maltracte esperpèntic al Primavera Club a part) tirant pel dret i quasi sense donar marge de maniobra als programadors per reubicar els concerts ja programats; suspensió sine die (tot i que a la seva pàgina de Facebook es digui, a data de 28 de desembre -dia dels Innocents, ni més ni menys-, que "cesa temporalmente sus actividades") de l'Espai Cultural Caja Madrid; inhabilitació municipal de la sala per a concerts dins el Big Bang Bar; amenaces de dura multa econòmica per "turbar el descanso y la tranquilidad de los vecinos" a La Virgen Despacho Cultural; utilització per part de l'Ajuntament de la tragèdia del Madrid Arena per reduir dràsticament l'aforament de diversos espais (que res tenen a veure amb macrofestes ni pavellons), endurir-ne les restriccions i les condicions i multiplicar les inspeccions i controls; multa i inhabilitació a Caleidoscopi al mes d'iniciar la seva activitat; severa multa econòmica i inhabilitació de les actuacions musicals a 23 Robadors a la primavera i acció salvatge policial a finals de juny; etc., etc., etc...una temporada més, els locals de Barcelona que aposten per la música en viu han hagut de lluitar i armar-se de voluntat per sobreviure l'asfíxia institucional a tot allò que no sigui un esdeveniment mediàtic (i, com veieu, fins i tot s'han posat pals a les rodes de dos tòtems com l'Apolo i el Primavera), quan no els ha acabat "matant" la situació econòmica (cas de l'Espai i Luchador Records, o, a nivell d'esdeveniments, festivals com Montjuïc de Nit, La Plaça Odissea i el Busker's).

Tot i això, encara queden bojos i boges disposats a fer front a llicències, burocràcia infinita, la incomprensió dels veïns, uns agents públics (culturals o policials) preparats per posar totes les traves possibles, i, assumim-ho, un públic no gaire curiós i menys decidit. Koitton, Upload, i Antic Forn de Vallcarca van ser tres dels valents que es van estrenar com a locals musicals el passat curs 2012/13. Aquí la nostra reivindicació.



Engegant els motors el mes de setembre de l'any passat, ja van patir les males arts municipals des del mateix dia de la seva estrena (és el que té refiar-se d'alts càrrecs sense paraula, i, com es diu en castellà, hasta aquí puedo leer), i, per acabar-ho d'adobar, certa empresa de subministrament elèctric els va deixar a les fosques durant cinc setmanes a finals de març, i van haver de traslladar els concerts més immediats a Can Batlló i suspendre la seva activitat durant tan kafkià mes i escaig d'apagada.

Durant aquests deu (nou) mesos d'existència, però, han posat Sants (cases okupes i Montjuïc a part) al mapa musical de Barcelona, i hem pogut veure al seu escenari propostes internacionals com la de Man Forever (projecte experimental del bateria d'Oneida) o The Brimstone Day, altres locals però ben inusuals (les quatre saxofonistes de Ladies First), i grups d'aquí com Esperit!, Núria Graham, Poet in Process, o Betty Belle.



També a Sants, però aquest cop sí a la muntanya de Montjuïc, i havent-se foguejat setmanes abans del seu primer mes complet de programació (setembre 2012), és, no només la sala amb millor acústica i condicions tècniques de les tres aquí destacades, sinó, directament, una de les millors que tenim a la ciutat, a més de tenir una estètica molt subjugadora i nocturna, entre un local de cabaret i una nau espacial.

El seu gran handicap: haver de fer caminar els urbanites barcelonins des de plaça Espanya fins al Poble Espanyol (la sala està ubicada dins el recinte), tota una dura exigència física, sembla ser, per als nostres aficionats a la música, tenint en compte la pobre entrada que van registrar des de propostes més rockeres com Betunizer, Tweak Bird, Familea Miranda, o Macho, fins a altres més electròniques com Celica XX, The KVB, i Vactor, o, evidentment, les més experimentals de Doomsday Student, Father Murphy, i Mark Cunningham (Sun Araw sí que va omplir força), que, quan podien ser programades al Moog Rock 'N' Roll Club tenien una millor resposta de públic. Tampoc les actuacions més pop-rockeres sembla que hagin funcionat bé. Els preus de les begudes, propi d'horaris més discotequers, no ajuda, tot sia dit.



Associació cultural que va començar a donar senyals de vida a finals de l'any passat. Tant hauria de poder millorar la dinamització del barri de Vallcarca com eixamplar el radi musical, sempre mandrosament centralitzat, de la ciutat.

Durant aquest poc més de mig any de funcionament, s'ha mostrat molt eclèctica, programant des d'actuacions de folk (The Missing Leech, Circonite, Billy Pilgrim) fins a propostes crues i/o industrials (Coàgul, Dvnkel Reich, els més post-punk VIDA), passant per l'electrònica experimental (Alozeau, Turing Tarpit), el rock (Liannallull, Ran Ran Ran, Por Qué Jeanette), el jazz (Spiralov), la improvisació (Taumatrop, That Crooner from Nowhere) i fins i tot els sons llatins (Manduka, Carolina Pereira). També han rebut artistes forans, com els japonesos Gaiamamoo -a la foto de dalt- o els hongaresos Toth Kina Hegyfalu.



Així mateix, també hem de destacar l'aparició de la botiga de discos Ultra-Local Records al Poblenou, amb les seves habituals actuacions de les tardes de divendres i les contraprogamacions al Sónar i al Primavera Sound; la vessant "música en viu" dels bars Slow, a l'Eixample, i que tira cap al pop, el rock i l'electrònica, i Lupita del Raval, que va camí de convertir-se en cova habitual dels concerts de garatge de la ciutat (i on, gràcies a la tasca d'un home -Samuel, o Panic Club- que ens va donar moltes bones raons musicals per pujar, precisament, a la sala Upload fins que es va afartar de la passivitat de la gent, vam poder tenir als grans White Mystery a la ciutat); el Hey Ho! Bar de Drassanes, on la gent d'Ojalá Estë Mi Bici està començant a fer de les seves; la revifada de Rocksound, que, després d'un parell d'anys limitats als cap de setmana i als grups de punk-rock i/o rock sureny, torna a programar entre setmana i a obrir-se una mica pel que fa a estils; la major constància, ara ja mensual, fins i tot quinzenal, d'Hangar, prop de Glòries; i, per últim, al Poble-sec, la discoteca Bunker Club, tot i que, després d'un tram final del 2012 força intens, ha baixat molt el ritme aquest 2013.

Mentrestant, la immensa i també inaugurada aquesta temporada Fabra i Coats es mor d'avorriment, pel que fa a la música, seguint el moix camí de La Farinera del Clot, l'Espai Jove (i per a rics) La Fontana, o l'auditori de la Biblioteca Agustí Centelles.

I a tots aquells espais que s'hagin estrenat durant aquest darrer any, i a qui, per oblit o desconeixença, no hàgim mencionat, demanar-los disculpes i dir-los, senzillament: gràcies, gràcies, gràcies. I molts d'ànims.


Text: Arnau Espinach
Correcció: Montse V.